Carregat de romançosGallecs és nostre
Aquest romanço, el va escriure en Jaume Arnella durant l’època en què ell i un centenar llarg de persones van viure a Gallecs reivindicant que no s’hi fes la gran ciutat que s’hi havia projectat de fer. Entre moltes altres activitats culturals, els activistes de l’època van generar un orfeó (*, al text) en què en Jaume Arnella, esclar, hi tenia una bona part de responsabilitat
Si voleu saber una històriaus la cantarem aquí
del que uns anys endarrera
a Gallecs va succeir.
Aleshores que expropiaren
gairebé sense avisar
les mil cinc-centes hectàrees
de Gallecs i els seus voltants.
Ai, que més ai,
que el molí de vent belluga.
Ai, que el conec,
el molí que belluga vora el rec.
Els civils casa per casa
repartien un paper
que donaven sols dos mesos
per tirar-los al carrer.
Que el govern i els seus ministres
un decret ‘vien dictat
expropiant tota la zona
per construir una gran ciutat.
Era això per l’any setanta,
ja sabeu que aquella gent
imposaven aleshores
molt més que en aquest moment.
Agafats desprevinguts
no ens vam sapiguer unir:
unes famílies marxaren
i altres ens vam quedar aquí.
Ai, que més ai,
que el molí de vent belluga.
Ai, que el conec,
el molí que belluga vora el rec
I així començà el calvari,
esperant tots el moment
que les màquines vindrien
a omplir-nos de ciment.
Si serà per primavera
o serà l’hivern vinent,
les masies que s’esquerden
i els camps a mig rendiment.
Però no tot seran desgràcies
que d’un temps a aquesta part
hem sabut organitzar-nos
i les coses van canviant.
Hem fet festes i trobades,
ciclistades, reunions,
per les ràdios i els diaris
exposem nostres raons.
I la gent que ara aquí us canta*
que hem format un orfeó,
fem sentir nostres cantades
des de l’Ebre al Rosselló.
Ai, que més ai,
que el molí de vent belluga.
Ai, que el conec,
el molí que belluga vora el rec
