Hores d'araMor el ballarí i coreògraf Joan Serra
De Rubí al Baix Montseny, va ser un dels artífex de la recuperació del Ball de Gitanes
Vicenç Relats (text)
El 4 de juliol passat va morir el ballarí i coreògraf Joan Serra Vilamitjana, mestre de dansa i codirector de la companyia Factoria Mascaró, víctima d’una malaltia que el va fulminar als 66 anys, carregat d’energia i projectes. Nascut a Rubí el 1947, des de feia 36 anys vivia a Sant Esteve de Palautordera, on havia estat el principal recuperador del Ball de Gitanes al Baix Montseny, després de més de 50 anys d’aturada.Quan l’hivern de 2011 a Vallesos iniciàvem la nostra singladura en el patrimoni vallesà, amb una carpeta dedicada a les gitanes i altres danses vives del Vallès, en Joan va ser un dels nostres més entusiastes col·laboradors. I ens va obsequiar generosament amb la seva participació a tres presentacions de la publicació: a la Garriga –on recuperava el Ball de Cintes-, a Sant Celoni –en un homenatge al cuiner Santi Santamaria– i a Rubí –en un homenatge a l’exalcalde Miquel Rufé. Juntament amb Jaume Arnella, van interpretar el seu Ball d’Homenatge, la fantàstica creació que tots dos van idear per dotar els catalans d’un ball de benvinguda molt bell i plàstic, a la manera dels aurreskos bascos. Un ball que en el seu multitudinari enterrament al teatre de Sant Esteve van interpretar magistralment en honor seu el seu fill Magí, amb Jaume Arnella a la guitarra, Ferran Martínez a l’acordió i tres membres de la Companyia Mascaró.
“Recuperar les gitanes a Sant Esteve de Palautordera va ser, simplement, la meva manera de col·laborar amb el poble on vaig anar a viure i de sentir-me'l més meu”, ens deia en un perfil que li vam fer al primer número de Vallesos. Ell havia mamat les gitanes de ben petit, fins al punt que amb quatre anys ja en ballava a la plaça de Rubí, amb el seu reconegut Esbart Dansaire, que amb quinze anys el tenia com a primer ballarí.
Mestre de professió, va aconseguir vèncer les incomprensions dels anys seixanta i fer de la seva devoció pel ball el seu ofici. “La dansa tradicional és com qualsevol llengua viva, que ha d’evolucionar amb les aportacions i els valors de la seva societat”, explicava, tot defensant que "cal fer-ne evolucionar la tècnica perquè qui balla no ha d’estar només pensant en el ritme establert sinó que cal que se senti còmode ballant i que el cos agafi el propi aire”.
Serra havia estat professor associat al Departament d’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, membre i fundador de “El sac de danses”, director artístic i pedagògic de l’Escola d’Estiu de Dansa Tradicional, membre del Consell de Cultura Popular i assessor de professors de moltess escoles. També havia obtingut nombrosos reconeixements com ara el V Premi Ramon Llull d’experiències en el camp educatiu (1980), el Premi Baldiri i Reixac d’estímul a l’escola catalana (1990), el Premi Nacional de Cultura Popular (1991), el Premi Departament d’Ensenyament (1999), el Premi al millor espectacle de carrer de la Fira basca Umore Azoka a Leioa (2002) i el guardó del Mèrit a la Dansa Tradicional Catalana de l’Obra del Ballet Popular (2005).
Seguir introduint el seu Ball d’Homenatge arreu del país serà també una bona manera d’homenatjar qui ha estat un gran recuperador i actualitzador de la dansa dels Països Catalans, des de la dansa contemporània, reivindicant-ne un llenguatge propi i una gestualitat definidora.
Joan Serra, dirigint la ballada de gitanes a Sant Esteve de Palautordera. Foto: Miquel Llach.