Més de dues-centes mil persones –212.000, de mitjana– es lleven els dissabtes i els diumenges amb Jordi Margarit (Rubí, 1954). Bé, per ser més exactes, s’aixequen escoltant la Primera Pedra de RAC1, el programa despertador que aquest comunicador rubinenc dirigeix i presenta des de fa catorze temporades.
Autodidacta i polifacètic, Margarit fa trenta anys que està professionalment al davant d’un micròfon de forma ininterrompuda. Abans de dedicar-se al periodisme va treballar en una agència d’assegurances i en un banc. També va agafar una guitarra i va viure un temps fent de cantautor. Els inicis de la democràcia local el van captivar fins a portar-lo a ser regidor de l’Ajuntament de Rubí.
És el president de Ràdio Associació de Catalunya, premi d’Honor de la Comunicació Local, fundador de Ràdio Rubí, la primera emissora municipal de Catalunya, i una peça clau en el naixement de RAC1. Com a home inquiet, que aixeca polseguera per on passa, la seva trajectòria és llarga, llarguíssima: Catalunya Ràdio, Ràdio Joventut de Cartagena, Ràdio Marina Blanes, Ràdio 4, TV3, l’AVUI, El Punt, El Temps, Nació Digital, RubíTV... i una col·laboració poc coneguda: va ser la veu en off del concert de Lluís Llach al Camp Nou de 1985.
A Jordi Margarit li "agrada molt" que el defineixin com a "comunicador" més que no pas com a "periodista radiofònic". Confessa que l’atrapa fer ràdio quan el carrer encara és fosc, amb els oients al llit o llevant-se, ja que el seu programa és de 6 a 10 del matí. “M’agrada més treballar quan comença el dia. Per això, ben d’hora, quan expresso els meus pensaments, saludo dient ‘Catalunya, ja surt el sol!’ Amb aquesta frase faig una crida al retorn de l’activitat, malgrat que sigui cap de setmana, perquè la festa cal viure-la. La frase també té el doble sentit que per a Catalunya, finalment, també està sortint un sol que ens il·luminarà a tots i ens farà veure les coses encara més clares, nacionalment parlant", argumenta.

Fundador de Ràdio Rubí i més
Ha participat de forma directa en el naixement de Ràdio Rubí, de Catalunya Ràdio i de RAC1, perquè li va la marxa i necessita crear nous projectes constantment. “De molt jove, quan tenia setze anys, em van dir que servia per aixecar pols. Que aixecava molta polseguera, vaja! I és cert, els nous projectes m’estimulen, però respirar massa temps la pols aixecada ja no m’agrada tant. Porto trenta anys a la professió i en empreses diferents perquè sóc un cul de mal seient”, confessa.
Ara se sent còmode aixecant polseguera a RAC1. “Engegar un projecte nacional de ràdio no ha estat gens fàcil. La garantia ha estat l’empresa, el Grup Godó, perquè fa molts anys que fa comunicació i en sap. RAC1 ha desenvolupat un nou llenguatge de comunicació i l’ha fet atractiu per a un públic que no escoltava la ràdio de forma habitual. I aquest és l’èxit de RAC1, en el qual m’hi sento la mar de còmode!”, explica, convençut que “un país normal ha de tenir una ràdio pública i una de privada potentíssimes”. En aquest sentit assegura que "Catalunya Ràdio i TV3 van crear un star-system de comunicadors i que això, quan vàrem arrencar RAC1, es va tenir molt en compte”.
Que 212.000 persones l’escoltin cada cap de setmana no li fa vertigen. “En el moment de fer el programa no ets conscient de l’audiència que tens, després, quan s’analitzen les dades o quan algú et para pel carrer, penses que potser sí que hi ha molta gent que et segueix”, indica.
Sosté que sempre ha fet allò que ha volgut fer, també ara. "Fem allò que agrada a la gent i m’ho passo de conya, i això m’imagino que es deu notar. Honestament, crec que tothom s’ho passa bé (el Leslie, el Cesc Queralt, Jaume Arnella, el Ferran Torrent, els tertulians...)”, diu, tot esmentant alguns col·laboradors del programa.
Afirma que la ràdio gaudeix d’una molt bona salut i que ha deixat en evidència aquells que vaticinaven la seva decadència. Considera que “això és així perquè en un món on tot passa molt ràpid la ràdio garanteix professionalitat i veracitat, cosa que les xarxes socials no fan.” Amb tot, admet que amb el pas dels anys el periodisme ha anat perdent l’experiència dels professionals més veterans i els periodistes, l’esperit crític. “El que està passant és que ja fa temps que tendim cap a la comunicació d’impacte i llavors, conceptes com anàlisi o contrast pesen cada cop menys. Es va a la patacada i a la crítica fàcil i populista”, opina.
Darrerament està destacant com a personatge públic significat a favor de la independència de Catalunya fins al punt que, al costat de Txe Arana, va llegir el manifest final de la multitudinària i mítica manifestació de l’11 de setembre del 2012. I lamenta que es diguin mentides en aquest debat. “Per exemple, s’està dient que l’escola catalana és un viver de nacionalistes, doncs no! Senzillament, a Catalunya l’escola ensenya a pensar en català, i això és diferent a fer-ho en qualsevol altre idioma, no només per una qüestió idiomàtica. El problema d’Espanya és Madrid, perquè els dol, per una qüestió d’honor, que tinguem veu pròpia. Van guanyar la guerra i encara estan exercint de vencedors”, conclou.
Té "claríssim" que Catalunya serà independent i que "ho veurem", una aspiració que té "no només pensant en els nostres fills i néts, sinó com a gran homenatge a tots aquells que han estat treballant per aquest objectiu i ja no hi són.”
L’encaix de municipis no especialment catalanistes en un Estat català no el tem. “No hi veig massa problema. En una ciutat com ara Rubí, amb una majoria de veïns castellanoparlants i al mateix temps de catalanoentenedors, i on hi ha molta gent amb unes arrels andaluses, extremenyes o murcianes, les persones encaixaran de la mateixa manera que a Vic. Les vides d’aquestes persones no canviaran en el seu dia a dia, al revés, ja que en uns anys el més probable és que millorin”, sosté.
Ja té pensada la salutació amb què començarà el primer programa en una Catalunya independent. “Diré el mateix: “Catalunya, ja surt el sol!”, i segurament hi afegiré “gaudim-lo!”.
Sentint-se “molt mediterrani”, Jordi Margarit vol cloure amb una confessió. “Darrerament he recorregut força el Vallès Oriental i caram, quina comarca més maca! Els de l’Occidental tendim a marxar ben lluny a buscar paratges meravellosos i en tenim al costat de casa, a tot el Vallès”, assegura.