Aromes mediterrànies en jardins d’experiència
El Parc de les Olors de la Vall de Ros és, des de l’any 2007, pioner de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya, iniciada el 2010
Joan Alcaraz
(text)
, Parc de les Olors (fotografies)
A Riells del Fai, els cingles del Bertí fan que la visió de la vall de Ros esdevingui imposant, captivadora. A finals dels anys vuitanta, la professora de Didàctica de la Geografia de la UAB Pilar Comes, que residia a Sabadell, s’hi va comprar la finca on viu ara. Però els focs del 1994, que van cremar la casa i arrasar el bell paratge, van obligar a començar de nou.
Calia, doncs, contribuir a fer renéixer l’entorn. Un dels elements característics del nostre paisatge són les plantes aromàtiques, i la Pilar va creure que homenatjar-les s’ho valia del tot. “Són plantes resistents, ja que suporten molt bé la sequera de l’estiu mediterrani. I són característiques d’aquest clima: en altres latituds més humides, els principis actius de les plantes es concentren a les arrels, més que no pas a les fulles o a les flors”. De la concentració dels principis actius n’esdevenen els olis essencials que contenen aquestes plantes. “És com si elles mateixes es fabriquessin el protector solar”.
El projecte del Parc de les Olors s’anava gestant també en viatges a la Provença, Itàlia... “Hi contemplava magnífics jardins, però sense visites guiades que em transmetessin una experiència. Aprendre és descobrir, no només informar-se, i és bo que hi hagi algú que ens expliqui les coses i ens faci valorar-les. Per això he impulsat a Catalunya “jardins d’experiència” que facin redescobrir les plantes aromàtiques i recuperar la “cultura de les herbes”, des d’un estil de vida senzill però ric alhora”.
Així, l’any 2007 s’inaugurava el Parc de les Olors de la Vall de Ros, pioner de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya, creada a partir del 2010. Al Vallès, doncs, hi naixia un projecte ambiciós que s’ha obert camí sense inspirar-se en models foranis. Uns parcs que ens permeten descobrir les propietats medicinals o culinàries de plantes preuades com el romaní –emblemàtica de la vall de Ros i de la capçalera del riu Tenes-, la farigola, la tarongina, l’espígol, l’espernallac, la sàlvia, la marialluïsa, la sempreviva, el fonoll, el llorer, l’alfàbrega, la sajolida, la consolda, el donzell, el llúpol, el marduix, el pericó, l’estèvia...
Tres feixes de sensacions i descobertes
A la vall de Ros, el jardí se’ns mostra en tres feixes: la del camí de les olors i els perfums, la del passeig per l’hort i la de les plantes que no fan olor, però que són valuoses per a la salut. “El fil conductor de les nostres visites guiades –el 40% de les quals s’adrecen a escoles-, dels tallers i altres activitats és aconseguir que els participants descobreixin amb els sentits el món de les plantes aromàtiques per tal que les puguin incorporar a la seva vida d’una manera efectiva”.
El Parc que configura aquest “jardí de pagès” també té una vessant de producció. “Disposem d’una finca de tretze hectàrees a Santa Eulàlia de Ronçana, de les quals tres ja estan en plena activitat en col·laboració amb els laboratoris Provital –molt destacats en l’àmbit dels extractes vegetals. Nosaltres conreem per a ells, i ells ens ajuden a elaborar la nostra pròpia cosmètica”.
17 parcs, 6 en construcció
La Xarxa de Parcs de les Olors –podeu saber-ne més a parcdelesolors.com–, impulsada per la Pilar i el seu equip, disposa ja de disset parcs arreu del territori, 6 dels quals en construcció. Es tracta d’un projecte que vol incorporar nous espais que també contribueixin a difondre la diversitat ambiental del nostre país. “Procurem situar els parcs en indrets poc coneguts que tinguin, alhora, interès paisatgístic. Cerquem sobretot entorns insòlits, però que siguin accessibles. I també la col·laboració amb persones que tinguin una disposició que tendeixi a ser professional. Per sort, les hem anat trobant. Com també els voluntaris, catalans o no, que col·laboren amb nosaltres”.
La xarxa s’estructura a tres nivells: “Els parcs en són els nodes principals. Les empreses col·laboradores són firmes dels sectors biològic i agroalimentari amb les quals impulsem projectes conjunts. I els centres col·laboradors –botigues, restaurants, entitats...– són espais que contribueixen a la venda dels nostres productes”. Uns Parcs de les Olors en camí d’esdevenir una fundació i que es vinculen a moviments com l’SlowFood, de recuperació dels aliments de proximitat, o l’Economia del Bé Comú, que vol superar el sentit de la competència i potenciar els projectes de col·laboració més integradors.
Patrimoni Flora
