La plataforma “FEMVallès” va presentar el juny passat la proposta Vallès 20x20x20, un projecte d'optimització de les infraestructures ferroviàries existents a la comarca. Més enllà de la dosi de pragmatisme que conté la proposta, en destaca el fet que una plataforma integrada per agrupacions empresarials, col·legis professionals, industrials i agrupacions d'empreses de serveis, amb el suport de la Plataforma pel Transport Públic (PTP) i de l'entitat naturalista ADENC, hagi permès trencar la suposada incapacitat de sectors econòmics i entitats ambientals per compartir projectes en el camp infraestructural. Malgrat algunes discrepàncies en d'altres infraestructures, es demostra com el diàleg dóna resultats positius i és una bona manera d'avançar.
La xarxa ferroviària actual prové de les velles línies del segle xix, que formen les actuals rodalies de Renfe, més les línies dels Ferrocarrils Catalans -avui Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)-, del primer terç del xx. Només la línia Mollet–El Papiol es va afegir com a by-pass de mercaderies als anys setanta i mai no va ser pensada per a viatgers. El resultat són unes línies sense intercanviadors que no formen una autèntica xarxa. Només el ramal fins a la Universitat Autònoma (UAB) va ser una ampliació significativa, però molt puntual, del que hauria de ser una xarxa suburbana decisiva.

Obres en marxa en l’actual xarxa
Des de fa uns anys s’està construint la prolongació dels FGC a les ciutats de Terrassa i Sabadell per connectar amb les línies de Rodalies i fer una certa malla de serveis. Les ampliacions faran parcialment la funció de metro local, però serviran sobretot per consolidar una xarxa més completa. Les obres, que han estat complexes i costoses, no disposen encara de serveis en marxa.

Xarxa proposada
La xarxa 20x20x20 proposada al Vallès parteix de la construcció dels quatre grans nodes en la línia de Granollers a Martorell (R8), en l'encreuament amb la resta: S2 dels FGC a Terrassa, S1 dels FGC a Sabadell, R4 a Sabadell, Terrassa i Manresa i R3 a Granollers i Vic. Amb aquests intercanviadors, les línies del Vallès Occidental i les del Vallès Oriental (per exemple direcció Girona) entrarien en relació, quan avui cal anar directament dins de Barcelona per fer intercanvis.
A més, es planteja la incorporació de noves estacions en llocs estratègics del conjunt de les línies, amb la qual cosa el Vallès assoliria una malla de ferrocarril més densa, comparable a altres àrees metropolitanes d’Europa i en la qual es podrien prendre tant serveis de rodalia com regionals en les direccions de Girona o Tarragona i Lleida.

Trens semidirectes, connexions amb Regionals, serveis més locals...
Fa anys hi havia serveis semidirectes a les línies del Vallès en direcció a Barcelona. Aquests serveis han desaparegut ja que l’increment del nombre de combois no ha permès fer viatges ràpids al costat d’altres de més lents (amb més aturades), però aquesta situació ha de canviar pel bé del servei. Les principals línies del Vallès haurien de disposar de quatre vies per a permetre un ús intensiu de la xarxa. El cas és especialment indicat entre Martorell i Granollers, que forma part del tronc central de tot el país, ja que es el tram central de la vall prelitoral que recorre el conjunt de Catalunya, des de La Jonquera a Alcanar. Aquest tram central és el més recorregut, per serveis de rodalies, per regionals i per a mercaderies.