L’Ametlla del Vallès, l’autèntica casa pairal

Jordi Puig i Salarich i Montserrat i Pere Giol repassen els contorns ametllatans de l’Eugeni Xammar més rural i cosmopolita alhora

Ramon Vilageliu (text i fotografies)

En Pere Giol i Draper coincideix amb la seva germana Montserrat. Recorden fil per randa la primera imatge que van tenir d’Eugeni Xammar, com si fos ara, sense que el temps n’hagi esborrat la impressió que els va fer “aquell senyor”. Eren canalla i s’estaven a la masoveria de can Draper a on estiuejaven quan “de cop, a la saleta de l’entrada on, amb tota dignitat els nostres avis esperaven una visita important, hi va haver un moviment: va aparèixer un senyor amb uns cabells blancs, molt distingit, amb els nostes pares que l’acompanyaven amb gran respecte. Després, darrera seu, una senyora dreta, altíssima, de cabells blancs i pentinada a l’antiga, vestida diferent. L’escena era fantàstica!”, expliquen. “I la seva veu...”, diu la Montserrat. “Una veu profunda, de baix”, matisa en Jordi Puig i Salarich que, tot i que no era present en aquella escena, recorda amb precisió el timbre concret de la veu de l’Eugeni Xammar. Efectivament, aquell dia, els aleshores infants Pere i Montserrat Giol van conèixer l’Eugeni Xammar i la seva dona, l’Amanda Fürstenwerth.
De fet, la relació entre les dues cases, can Draper i can Xammar, ja venia de molt abans i la visita a què fan referència els germans Giol té unes arrels ben profundes. En Pere Giol explica que “la prosperitat de can Draper es deu a les aigües de can Xammar, ho he descobert remenant documentació antiga: el 1537, d´acord amb el document recollit per Josep Maria Draper i Giraud, Beneta, vidua de Bernat Draper i el seu fill Jaume acorden amb Joana Xammar i el seu consort Pere Anrani dur l’aigua de la muntanya, en un rec, fins aqui. Així, tota aquesta casa (can Draper) es fa entre 1500 i 1570 i això és una feinada descomunal. Can Plantada (més avall encara) és del mateix segle: el pagesos havien obtingut un grau de llibertat que els permet prosperar”, explica.

Rural i cosmopolita
“Nosaltres dos”, diu la Montesrrat fent referència a ella i al seu germà Pere, “som néts de d’en Carles Draper i Desplats, germà del Claudi i de l’Eduard. Al nostre avi no el vam arribar a conèixer, però sí que tenim ben present que en Xammnar tenia molt bona relació amb els seus parents de can Draper i sovint venia a veure el seus cosins. L’àvia d’en Xammar, Antonia Draper i Plantada era cosina germana del nostre besavi, Josep Mª Draper i Giraud”, indica. Els germans Giol recorden com, a cada visita, els cosins s’asseien en uns balancins que hi havia “i xerra que xerraràs”. “Sí, era un gran conversador”, referma en Jordi Puig, de can Forns, que va conèixer de prop l’Eugeni Xammar com a veí seu quan, més tard, en Xammar feies estades a can Feliu. I és ben clar que els cosins tenien coses per parlar. Uns anys abans, el dia de Sant Pere de l’any 1896, el pare d’Eugeni Xammar, que complia amb la tradició de visitar la família de can Draper per commemorar les festes clàssiques, va trobar-se malament i es va morir al segon pis de la torre de can Draper, on s’havia retirar per reposar en notar el malestar. Aquest fet, central a la vida del jove Eugeni Xammar, encara va estrènyer una mica més els llaços entre totes dues famílies. Així, els anys 1909 i 1910, el mateix Eugeni explica per carta al seu parent de can Draper Josep Maria Draper i Giraud, que “se’n va a l’estranger perquè havia decidit no anar al Marroc amb l’exèrcit espanyol”, indica Pere Giol. “Era un insubmís avant la lettre”, remarca.
En Pere Giol explica que “en Xammar és un senyor que ha passat del món rural a l’urbà i, per tant, conserva aspectes de propietari rural que es barregen amb el seu clar cosmopolitisme: té una arrel clara i molt món. Així, la vinculació amb els seus cosins era la vinculació amb casa seva”. La Montserrat, ho rebla “em fa l’efecte que l’Ametlla era el seu poble pairal”, fent una encertada al·lusió al concepte clàssic de la casa pairal com a referència a la tendència de constant retorn dels fills cap a l’origen. Aquelles xerrades de Xammar amb els cosins de can Draper, sobretot amb en Claudi, tenien, doncs, aquest sentit de retorn, de retrobament. Però, fins i tot, d’entre la valuosa documentació que es guarda a can Draper i que sobretot havia anat elaborant el besavi d’en Pere i la Montserrat, Josep Maria Draper i Giraud (propietari de la casa entre 1870-1928) i, abans, el seu cosí Josep Maria Draper i Plantada (propietari entre 1850-1870), hi ha quadernets d’escola del mateix Eugeni Xammar.

A can Feliu
Segurament, en algunes de les xerrades amb en Claudi Draper, l’Eugeni Xammar i ell parlaven “del progressiu ensorrament del món rural del qual ell, tot i que havia fet el salt cap a la vida urbana i cosmopolita, també n’és un producte”, explica Pere Giol. Perquè, si no, “quina necessitat tenia un home com ell de tornar a l’Ametlla?”, pregunta la Montserrat. Ella mateixa contesta “estimava profundament Catalunya i, concretament, el seu poble”.
Justament aquest amor és a la base de la seva decisió de comprar can Feliu i fer-hi estades. En Jordi Puig recorda que “en Xammar venia a can Feliu amb cotxe (un Ford americà) amb matrícula de Ginebra. Però com que a la finca de can Feliu no s’hi podia anar amb cotxe perquè només hi havia camí de carro, s’aturava a can Forns que era on ens estàvem de masovers, deixava el cotxe i, com que portava maletes, li deia a la mare que m’hi deixés anar per acompanyar-los i ajudar-los. Amb una maleta a cada mà, atravessàvem el torrent i cap a can Feliu!”. Anys més tard, quan en Xammar, ja malalt, necessitava una injecció era el mateix Jordi que hi anava. “Jo tenia 25 anys i, una vegada feta la feina, m’hi quedava tanta estona com podia de ganes que tenia d’escoltar-lo”, diu. “Tenia una memòria prodigiosa, i quan explicava alguna cosa era d’un exactitud total, neta. Tenia una conversa molt fàcil i explicava coses que em semblaven extraordinàries”, diu. I en alguns casos, radicals: “era un home de l’època i no tenia manies. Era implacable i no s’amagava de la seva consciència”, diu. En Jordi Puig, referint-se al seus articles indica que aquesta mateixa concreció i honestedat el portaven a relatar els escenaris que descrivia deslliurats de divagacions borroses i emboirades “feia el quadre amb quatre cops precisos de pinzell”. I un trajecte: l’Ametlla, Catalunya i el món.
L’Ametlla del Vallès, l’autèntica casa pairal

Josep M. Draper, la seva esposa, Maria Desplats, el seu fill Carles i el mosso, Pere Arisa, a can Draper. Foto: Arxiu Josep Badia.

Pere Giol i Draper.

Montserrat Giol i Draper.

Jordi Puig i Salarich.

La primera esposa de Xammar, Amanda Fürstenwerth, envoltada d’alguns veïns de l’Ametlla, l’any 1932. Entre ells, a la seva esquerra, Claudi Draper i el seu nebot Daniel. Foto: Arxiu Josep Badia

Una imatge de 1968, del casament de Mercè Giol i Draper amb Jaume Garriga i Parés, acompanyats per Amanda Fürstenwerth i Eugeni Xammar. Foto: Arxiu Pere Giol

D’esquerra a dreta, Jordi Puig i Salarich, Montserrat Giol i Draper i Pere Giol i Draper al barri de can Draper, amb la mejestuosa torre al darrere.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara