Vallesans a la defensa de Barcelona

Altres vallesans van lluitar activament en la defensa de Barcelona i cal ressenyar que el mateix Rafael Casanova, nascut a Moià, era fill de mare vallesana: Maria Comes i Sors, de Can Comes de Lliçà d’Amunt. Els nobles granollerins Anton Grat Perpinyà i Francesc Perpinyà van ser uns destacats austriacistes fins al punt que el 1710 van acollir el mateix Arxiduc Carles III a casa seva, situada a la plaça de la Porxada. L’historiador Jaume Dantí ho explicava en un documentat article publicat al número 2 de Vallesos (tardor–hivern 2011).
Anton Grat va participar a la Junta de Braços de 1713 on es va distingir com un dels favorables a mantenir la resistència davant del setge de Barcelona. El seu fill Francesc, nomenat oïdor militar per la Generalitat, va mantenir les posicions més intransigents fins al punt que el 12 de setembre de 1714 s’oposava a la capitulació decidida pel Braç Militar i la Diputació. Tornats a Granollers, els Perpinyà van patir la repressió de les autoritats borbòniques per la seva significació en favor de l’Arxiduc Carles III i el 1716 els van ser confiscades les seves propietats.