Pobles que van ser

Pel cap baix, fins a començaments del segle XIX, al Vallès es podien identificar clarament més d’un centenar llarg de nuclis amb identitat i consciència local pròpia

El Vallès és una experiència multisensorial. Ha passat els darrers dos-cents anys debatent-se entre la condició de jardí de Catalunya i la de pols industrial de l’àrea de Barcelona per, finalment, romandre com a una regió plena de contrastos on el visitant, i l’habitant, rep estímuls que van des de l’impacte visual de la plana verdosa del mes maig, fins a la remor sonora dels motors a Montmeló, sense deixar d’ensumar el senyal olfactiu d’aquells revolts de carretera que carenegen enmig dels camps enriquits amb adob als centenars i centenars de masos que continuen conreant l’ancestral pràctica agrícola.
En tota aquesta trama de colors sovint antagonistes subjau un teixit de nuclis de poblament que van arribar a posseir tanta independència com identitat pròpia. Alguns d’aquests antics pobles han sobreviscut fins al segle xxi, agregats als municipis moderns. En aquesta carpeta trobareu una completa reconstrucció del mapa vallesà dels pobles que van ser. Ho hem fet en clau històrica, com llegireu en el reportatge monogràfic que obre la carpeta, però també des d’una perspectiva antropològica i periodística en clau de present, que vol copsar les identitats vives que perduren en pobles com Gallecs, Palou, Santiga o la Batllòria. Els tractem, juntament amb d’altres, per separat, com a casos singulars que val la pena de ressenyar a fons per respectar, valorar i conservar per a les properes generacions el gran llegat històric d’un Vallès gran, ple de petites pàtries locals.
Crònica d’un centenar  de petits vallesos

Crònica d’un centenar de petits vallesos

Quants pobles hi ha al Vallès?

La Creu Alta, de poble  a barri de Sabadell

La Creu Alta, de poble a barri de Sabadell

El municipi integrat a Sabadell el 1904 per un canvi de cromos polític conserva dins de la ciutat trets propis dels tallarets

Gallecs, el pulmó resistent

Gallecs, el pulmó resistent

Després d’haver aturat l’especulació urbanística franquista, l’antic poble del Baix Vallès s’ha convertit en un espai de lleure i d’agricultura ecològica de referència

La Batllòria, un esperit ben viu al peu del Montnegre

La Batllòria, un esperit ben viu al peu del Montnegre

El nucli agregat a Sant Celoni el 1927 ha reforçat la identitat els darrers anys i ha passat de barriada perifèrica a veïnat amb Consell de Poble, entitats, festes i serveis propis, sense deixar de somiar una segregació futura

Palou: la reserva  agrària de Granollers

Palou: la reserva agrària de Granollers

El poble agregat a la ciutat l'any 1928 viu un procés per afiançar-se com a espai agrari de proximitat i amb identitat

Santiga, la perpetuïtat  vallesana sota fulla d’heura

Santiga, la perpetuïtat vallesana sota fulla d’heura

Sota runes mil·lenàries de la parròquia de Santa Maria l'Antiga, a Santa Perpètua de Mogoda, la nostàlgia del món rural sobreviu al costat de poligons industrials

Sant Cugat i els seus veïnats

Sant Cugat i els seus veïnats

El Valldoreix actual és l’agregació de diverses urbanitzacions residencials del segle XX, que engloben antics termes medievals, sense continuïtat històrica

Sant Pere de Terrassa:  l’esqueix d’un poble orgullós

Sant Pere de Terrassa: l’esqueix d’un poble orgullós

L’essència de l’antic poble es traspua a tots els carrers del petit nucli urbà situat a la capçalera del parc de Vallparadís

(Re)construint  el mapa vallesà

(Re)construint el mapa vallesà

L’existència d’un àmbit jurisdiccional comú, la històrica sotsvegueria del Vallès, ens subministra avui una completa foto fixa dels Vallesos a través de mapes plens de pobles que van ser

Un any per descobrir Eugeni Xammar

Amb fondes arrels al Vallès, Eugeni Xammar va ser un espectador i privilegiat dels grans esdeveniments del segle XX i un defensor permanent de la llibertat de Catalunya

El 2013 s’escauen el 125è aniversari del naixement de l’eminent periodista Eugeni Xammar (Barcelona 1888-L’Ametlla del Vallès 1973) i el quarantè de la seva mort. En motiu d’aquesta doble efemèride, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès ha volgut dedicar-li un llarg homenatge, l’Any Xammar, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
La commemoració es proposa divulgar i reivindicar la figura de qui va ser un testimoni privilegiat dels esdeveniments del segle XX i tot un ambaixador de Catalunya al món –abans de la Guerra del 36 i durant l’exili provocat per la dictadura franquista–, amb una obra periodística pionera i una trajectòria massa desconegudes.
Vinculat des de la seva infantesa a l’Ametlla, on va tornar sempre que va poder i on va passar els seus darrers quinze anys de vida, després de “seixanta anys d’anar pel món”, Eugeni Xammar va ser un periodista inquiet i cosmopolita des de ben jove, que va viure la major part de la seva vida fora del país fent de corresponsal i de traductor per a diversos organismes internacionals.
L’Any Xammar es va inaugurar el 19 d’octubre amb un concorregut acte celebrat a l’IES de l’Ametlla del Vallès que porta el seu nom, presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La difusió d’un documentat vídeo sobre la seva figura, conferències, lectures dramatitzades, sopars literaris i una exposició final al Palau Robert de Barcelona l’octubre del 2014 centraran aquesta commemoració a la qual també s’ha sumat Vallesos, amb les pàgines especials que vénen a continuació. Unes pàgines que volen presentar la figura de Xammar en els aspectes més generals i també en els seus estrets vincles vallesans. Perquè l’Ametlla va ser la seva casa pairal –el seu punt de partida i de retorn– i el triangle format entre Ginebra –on va fixar residència–, l’Ametlla i Granollers, l’escenari dels seus darrers quinze anys de vida. És a la Fonda Europa on es trobava cada Nadal amb el seu amic Josep Pla, que hi feia llargues estades, reprenent l’amistat que van fer a Berlín poc després de la primera Guerra Mundial.
Ara que Catalunya necessita més que mai explicar-se al món, Xammar és un referent que ens cal conèixer i fer nostre. No és debades que el govern ha posat el seu nom al pla de comunicació internacional que acompanya el procés sobiranista que viu el país.
Eugeni Xammar,  periodista d’excepció i gran ambaixador català al món

Eugeni Xammar, periodista d’excepció i gran ambaixador català al món

Amb fondes arrels al Vallès, va ser un espectador i privilegiat dels grans esdeveniments del segle XX i un defensor permanent de la llibertat de Catalunya

Testimoni privilegiat  dels grans esdeveniments  del segle XX

Testimoni privilegiat dels grans esdeveniments del segle XX

Eugeni Xammar no és autor inèdit gràcies als centenars d’articles, gasetilles, reportatges i cròniques que el van convertir en un dels periodistes catalans més llegendaris

L’Ametlla del Vallès, l’autèntica casa pairal

L’Ametlla del Vallès, l’autèntica casa pairal

Jordi Puig i Salarich i Montserrat i Pere Giol repassen els contorns ametllatans de l’Eugeni Xammar més rural i cosmopolita alhora

Aquella maleta   de quadres negres i vermells

Aquella maleta de quadres negres i vermells

Lourdes Tanyà recorda, amb emoció, les tardes a Can feliu on, amb la Lola de can guineu i l’Eugeni Xammar havien rigut tant. La lourdes recollia les memòries d’en Xammar que es van aplegar en el volum seixanta anys d’anar pel món

Tot un senyor i un savi

Tot un senyor i un savi

Era un conversador extraordinari, d’aspecte impressionant: un home alt, amb els cabells blancs, net, polit, amb corbatí. El que ell deia, anava a missa

De dispesa i <i>retour-âge</i> a la Fonda Europa

De dispesa i retour-âge a la Fonda Europa

Eugeni Xammar va fer llargues estades a l'establiment granollerí durant els seus quinze anys darrers de vida, on es va retrobar amb el seu amic Josep Pla

Entre l’Ametlla, Granollers i la música

Entre l’Ametlla, Granollers i la música

Els llargs estius que passava a l’Ametlla tocant la terra de manera activa, li va oferir un ramell de volences i amistats per tot el poble

La resurrecció d’Eugeni Xammar

La resurrecció d’Eugeni Xammar

Que el govern de Catalunya hagi batejat amb el seu nom el pla de comunicació internacional és una notícia excel.lent. Un pla amb un nom així no pot fallar