Subscriu-te a la revista Vallesos en paper per només 20€ l'any
Rebràs dos números de la revista a casa teva Subscriu-te araRegistra't a Vallesos per només 12€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
A la plaça vella, que és Festa Major!
Terrassa fa eL Ball de Plaça des de finals del segle XIX i el balla ininterrompudament des de 1959
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
Sota l’arbre sagrat
Amb el ball de l’arbre, Matadepera va iniciar als anys vuitanta una tradició que entronca amb la descoberta de Joan Amades
Els camins d’aquells ramats que baixaven al Vallès
Com a resultat d’un pacte que es perd en la nit dels temps, durant segles es va anar configurant una xarxa de camins per on el bestiar podia transitar amb seguretat i sense fer mal a les propietats agrícoles
El menhir de Mollet i el megalitisme al Baix Vallès
El menhir més gran de Catalunya és una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys
La repressió franquista de la immigració a Terrassa i Sabadell
Les autoritats van forçar, a primers dels anys 50, el retorn de ciutadans immigrats del centre i el sud d’Espanya cap al seu lloc d’origen
Moneda, fisc i poder en l’espai vallesà
Els ibers emeten les primeres monedes a Llerona durant el segle II abans de Crist
Les joies de Vallparadís de Terrassa
De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.
Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Ramon Parellada
“La Fonda Europa no s’entendria sense la Porxada com a símbol de mercat”
Vermell
El Mario torna a arribar tard; només són cinc minuts, diu, però jo em moro de ganes de fer el cigarret del migdia i el seu greuge em sembla cruel. Ara entren ...