Subscriu-te a la revista Vallesos en paper per només 20€ l'any
Rebràs dos números de la revista a casa teva Subscriu-te araRegistra't a Vallesos per només 12€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
Amb la coca als dits
Al Ball de la coca de Terrassa, celebrat a la Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig, dues parelles alimenten els padrins de la festa
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
El castell de Pere Quart
El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall és l’obra modernista més emblemàtica de l’arquitecte sabadellenc Gabriel Batllevell
Can Domènech, una joia de la Cerdanyola modernista
L’antic casino dels estiuejants és, des de fa dos anys, la seu del Museu d’Art de Cerdanyola
La repressió franquista de la immigració a Terrassa i Sabadell
Les autoritats van forçar, a primers dels anys 50, el retorn de ciutadans immigrats del centre i el sud d’Espanya cap al seu lloc d’origen
El menhir de Mollet i el megalitisme al Baix Vallès
El menhir més gran de Catalunya és una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys
Avalot sindicalista al xviii
El Roquer de Castellterçol, del segle xvi, va ser escenari d’enceses reivindicacions laborals dels teixidors entre el 1772 i el 1773
Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Les joies de Vallparadís de Terrassa
De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.
Ramon Parellada
“La Fonda Europa no s’entendria sense la Porxada com a símbol de mercat”
Vermell
El Mario torna a arribar tard; només són cinc minuts, diu, però jo em moro de ganes de fer el cigarret del migdia i el seu greuge em sembla cruel. Ara entren ...