Carlos Gardel, el nét sabadellenc més internacional
El famós cantant de tangos era fill il·legítim del coronel Carlos Escayola, fill alhora del sabadellenc Joan Escaiola
Cesc Prat Fernàndez
(text)
El naixement de Carlos Gardel –el Zorzal Criollo, com l’anomenen a l’Amèrica del Sud–, el màxim exponent del tango, provoca controvèrsia. A França estan convençuts que va néixer a Tolosa de Llenguadoc l’11 de desembre de 1890. A l’Uruguai asseguren cada cop amb més convenciment que va néixer a Tacuarembó –una ciutat al nord-est del país– l’11 de desembre de 1887. Els últims anys va prenent cos la teoria que Gardel va ser fill il·legítim d’un coronel –el pare del qual era sabadellenc– i una menor d’edat. Precisament per aquest origen catalogat com a immoral és lògic que els dubtes sobre el naixement hagin arribat fins avui. Tanmateix, cada dia que passa, la teoria del gen català de Gardel està més demostrada documentalment. Ara ja només falten les proves científiques amb mostres d’ADN. Hi ha unanimitat, això sí, a afirmar que el cantant va passar la infantesa a Buenos Aires i que es va nacionalitzar argentí el 1923.
L’avi sabadellenc
Si fem cas de la teoria uruguaiana, l’avi patern de Carlos Gardel es deia Joan Escaiola i Busquets (1816-1851). De família terrissaire, va néixer al raval de Dins, 27 de Sabadell. Va emigrar a l’Uruguai el 1838, juntament amb el seu germà Pau i dos catalans més, Jeroni Parellada i Josep Creixell. Com que els negocis els anaven prou bé, els dos germans vallesans es van quedar per sempre més a l’Uruguai, concretament a San Pedro del Durazno. Gràcies a l’esplendor de les mines d’or, d’aquell territori en deien aleshores la Califòrnia sud-americana. El 1840 Joan Escaiola es va casar amb Bonifacia Medina; van tenir cinc fills. L’un va ser Carlos Félix Escayola Medina, que amb el temps va esdevenir un gran terratinent, coronel, cap polític de la policia i persona, per tant, amb un poder enorme. També tenia sensibilitat artística –que devia heretar Gardel–; ho prova el fet que va fundar el Teatro Escayola.
El coronel Escayola, pare de Gardel
La vida amorosa de Carlos Escayola és digna d’una novel·la de fulletó. Pel que sembla va tenir, si fa o no fa, 64 fills! Una catorzena van ser fruit de tres matrimonis successius amb les germanes Clara, Blanca i María Lelia Oliva. La resta d’infants, una cinquantena, van ser fruit de conquestes extramatrimonials que practicava el coronel. A més, males llengües asseguren que Carlos Escayola s’entenia amb la sogra –la mare de les tres germanes–, que era la dona del cònsol d’Itàlia a Tacuarembó.
Tot fa pensar que mentre estava casat amb Blanca –la segona germana–, el coronel va deixar embarassada la seva cunyada María Leila, que aleshores tenia només tretze anys. L’adolescent va parir a Santa Blanca, una hisenda aïllada, propietat dels Escayola, amb la intenció d’ofegar qualsevol escàndol. L’infant que en va néixer va ser Carlos Gardel. De fet, el seu passaport no enganya: diu que va néixer a Tacuarembó, fill de Carlos i María.
L’arbre genealògic
La família Ventura, actuals propietaris dels forns dels Escaiola, a la via de Massagué sabadellenca, afirmen que tota aquesta història és digna d’un culebrot televisiu: “Tothom la trobaria exagerada, però per a nosaltres és curiosa i molt apassionant”, diuen. De fet, el 2011 van rebre la visita del cineasta uruguaià Ricardo Casas, que ha dirigit el film El padre de Carlos Gardel (2013), on apareixen imatges del forn. També hi diu unes paraules Albert Roig, una de les persones que des de casa nostra ha reconstruït part de l’arbre genealògic dels Escaiola. Un arbre que ha estat costós d’elaborar perquè les actes de matrimoni i defunció de Joan Escaiola Busquets contenen un error: el seu segon cognom hi apareix com a Carayemas, una transcripció errònia de Casagemes –el cognom de la primera muller de son pare, que Joan devia pronunciar per error. Embolica que fa fort!
La comprovació definitiva
La teoria francesa del naixement de Gardel afirma que era fill d’una mare soltera, Berthe Gardes, la qual va anar a viure a Buenos Aires amb el seu fill Charles, nascut a Tolosa. Avui, els descendents de Gardes són els qui cobren els drets d’autor de Gardel, per la qual cosa s’aferren a defensar l’origen occità del cantant.
Mentrestant, el tabú que envoltava els descendents del coronel es va esvaint. Ho prova el fet que el psicòleg i criminòleg uruguaià Gonzalo Vázquez Gabor, autor del llibre De Carlos Escayola a Carlos Gardel i descendent dels Escaiola, hagi sol·licitat proves d’ADN de Carlos Gardel, Berthe Gardes, Carlos Escayola i María Leila Oliva. Serà una prova irrefutable.
Mort accidentada. El mite
Carlos Gardel va morir el 24 de juny 1935 en una topada entre dos avions a punt d’enlairar-se a l’aeroport Las Playas de la ciutat de Medellín (Colòmbia). El van enterrar al cementiri de la Chacarita, a Buenos Aires. Tenia 47 anys i gaudia en aquell moment de molta fama. La mort tràgica i sobtada va ajudar a convertir la figura en un mite indiscutible. El dia de Sant Joan del 2015 els amants del tango commemoraran els 80 anys de la seva mort.
Patrimoni Música
