Carles Belda

L’acordió franc del Vallès, lliure i sincer

David Ramon (text i fotografies)

Es pot ben dir que s’havien perdut les traces de la tradició del diatònic a la comarca, i quedaven fils molt fins a la resta del país. A l’hora d’adquirir habilitats, el sabadellenc va anar a buscar fonts als tractats de Francesc Marimon, els coneixements d’en Pere Pau, en Jordi Roura..., però a l’hora de formular propostes musicals amb l’acordió, en Belda va recrear, es va imbuir del repertori que li era més proper: “No vaig triar unes fonts de forma conscient”. Recorda que el “fonamental” va ser el cançoner del grup d’esplai on havia anat de petit i de jove, La Roda. Bona part d’aquell corpus provenia del folk i els espirituals versionats per Xesco Boix o el cançoner més autòcton de Jaume Arnella. Amb el romancer ha anat mantenint contacte i hi té un projecte en marxa.
Durant la conversa, Belda va desgranant influències a la babalà: l’Orquestra Plateria, els Balls d’Envelat de Sabadell (BES), un recital de Tete Montoliu a la Festa Major de Sabadell, el repertori coral, o els consells dels seus professors al Conservatori: en Josep Maria Pladevall i la Isabel Izard: “Cal tenir cura de la música”. En aquest poti-poti esmenta igualment el Ball de Bastons de Castellar del Vallès, o bé l’estudi que va fer de l’antiga Orquestra Muixins, sense haver arribat a tenir un contacte directe amb els músics. Aclareix que parla només de repertori, “no d’una manera determinada de tocar”. Tot aquest compendi cristal·litza en bona part amb la proposta festiva d’en Belda i el Conjunt Badabadoc, un dels projectes amb els quals ha assolit més popularitat. Però Belda també és Pomada, Mesclat, i un munt de col·laboracions amb músics de tots els estils.
Observador de mena, l’acordionista no para gaire esment en els propis passos o, més ben dit, descarta una programació meditada de la seva carrera: “Sense buscar-ho, penso que m’he fet força cas, m’he deixat endur per l’instrument”. Tanmateix, es reserva un espai per reflexionar i experimentar: “Cada hivern m’estic un mes en què no treballo de cara enfora. D’aquí han anat sorgint línies com les versions de música de rock, la passió per la rumba ...”.

So català
Paral·lelament, en Carles Belda ha desenvolupat la tècnica i el so de l’acordió passant per diferents fases. Després de posar en escena un ventall d’instruments (botoneres, tonalitats, fabricants o models com la basca trikitixa), l’objectiu actual és “com aconseguir diferents finalitats” amb un sol instrument: “En lloc d’afegir botoneres, etc. miro d’arribar al mateix resultat des de l’acordió bàsic, el que en diem Marimon: “Estiro les tonalitats”. El tractat de Francesc Marimon parteix de l’afinació Sol/Do, i per això Belda té la hipòtesi que hi ha una influència d’Occitània i França. A nivell de constructors, l’acordió català s’ha basat tant en el so alemany com l’italià, amb un cert predomini del segon. Però, per exemple, l’altre vallesà referent en aquesta especialitat, Joan Garriga, treballa des de la manera de fer americana. El que està clar és que no es pot fer una síntesi del present: “Com passa amb la llengua, els músics no detectem la manera de fer catalana, ho han de veure els altres o ho veurem més endavant”. I el fenomen és complex, perquè darrera d'En Belda i Garriga, el nombre d’acordionistes s’ha multiplicat al Vallès. El fenomen diatònic és també un reflex de la comarca: “Hi ha aquest contacte amb la tradició des del món rural i el cosmopolitisme a la zona industrialitzada”.

Compromís
El de Sabadell ordeix la seva activitat musical amb el compromís social i polític: “Vull que passin coses”, diu. S’ha significat amb l’esquerra independentista, i no creu que això el restringeixi a un públic determinat: “Si ets honest i respectuós amb qui s’ho mereix sempre obres camí. Si intentem seduir, ho farem per ser més ferms que no pas per ser tous. I ho dic per experiències tingudes als llocs on he anat i que no eren d’aquest entorn”. Ho resumeix clarament: “M’agrada molt la paraula franc. Té dos sentits: lliure i sincer”.
Actualment Belda segueix explorant possibilitats en el terreny musical. Treballa força en petits formats, en solitari, i ha trobat un filó en el món de la glosa i també com a discjòquei. Ha tret de l’armari la seva debilitat pel modernisme (música pop dels anys 60-70): “A l’adolescència és quan es forgen aficions, i aquesta la mantenia a part de la feina i la política, perquè bàsicament era en espanyol i en anglès, però més endavant vaig connectar amb en Jordi Pinyol i l’Òscar Dalmau i em vaig adonar que també hi havia molt material en català”. Una nova veta en la qual trobem en Belda en nous ambients, tot i que en alguns casos fa espectacles. combinats. El terreny que encara no ha trepitjat el sabadellenc és el de la composició: “El cos no em demana fer cançó. Fer versions és un gran plaer”.
La trobada no podia acabar de forma més rodona. A L’illot de la Garriga apareix en Joan Garriga mentre es celebra una etapa èpica del Tour de França. La sintonia entre els dos acordionistes va més enllà dels botons i la rúmbia. Ambdós son fans del Purito Rodríguez, de Parets del Vallès. A cop de pedalades i feina conjunta surten idees com l’acolorida intervenció de l’acordió d’en Belda a Flor de primavera de la Troba Kung-Fú, un “esclat de ginesta a Puiggraciós”. El Vallès, franc.
Carles Belda

Carles Belda, amb Joan Garriga, al bar Vermutegi durant la Festa Major de la Garriga.

“No sabia ni què estava comprant”. En Carles Belda (Sabadell, 1972) tenia vint anys quan va tornar a casa amb un acordió diatònic que s’havia firat al mercat de vell. En plena etapa d’experimentació havia estudiat piano i d’altres matèries de música clàssica al Conservatori de Sabadell. També tocava el baix en un grup de ‘punk’ i en un altre de música dels seixanta. La troballa “casual” de l’acordió, ara fa dues dècades, va anar esdevenint una preferència creixent, fins que, a base de dedicació i de propostes reeixides, Belda ha arribat a ser reconegut com un exponent de l’auge de l’acordió diatònic a Catalunya, un fenomen força focalitzat al Vallès.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara