El grup Krystallos, una colla de "tocats per la pedra" d'excursió a la recerca minerals

Sota la direcció d’en Joan Andrés i Rovira ens vam aplegar un grup reduït d’amants de la mineralogia. Aquests “tocats per la pedra” fèiem excursions per recollir minerals, els estudiàvem i classificàvem i fins i tot vam participar en un curset de cristal·lografia que va dirigir el mateix Joan Andrés i on vam aprendre a fer ús del comptafils, els binoculars, el goniòmetre i altres eines per tal d’escatir millor la classificació i de mesurar els cristalls
Les visites al Museu Martorell, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, o a la col·lecció de minerals del Museu de Sabadell, ens permetien admirar una varietat d’exemplars amb les quals somniàvem. En aquella època –parlo de cinquanta anys enrere- els minerals no es podien adquirir com ara en botigues especialitzades que ofereixen els fruits de la globalització, ni se celebraven salons especialitzats com l’Expominer. El discret encant d’aquell temps era que els minerals els havies d’anar a cercar i saber-los classificar. Quan algun component del grup tenia l’oportunitat d’anar de vacances a un gran jaciment de fora de Catalunya, t’obsequiava amb algun exemplar que no posseïes.
Amb els meus dotze anys, jo era el més petit d’aquella colla que ens dedicàvem a cercar i estudiar els minerals del nostre entorn. Fèiem les sortides a jaciments propers, el més agraït dels quals era la mina Berta, una mina de fluorita situada al límit de Rubí i el Papiol, de les escombreres de la qual en vam fitxar unes quaranta classes de minerals. Les expedicions, generalment de tot un diumenge, consistien en sortir de bon matí per agafar el tren (llavors ningú no disposava de vehicle propi) i amb la motxilla a l’esquena –on portàvem la carmanyola amb el dinar i la beguda, el martell i el buril–, caminàvem fins a l’explotació. Llavors, entre les pedres de l’escombrera maldàvem per trobar exemplars dels minerals –de vegades sota la mirada burleta dels minaires i els treballadors del lloc, que no podien entendre com malgastàvem un diumenge remenant entre el pedruscall. Havent dinat tornàvem a casa al capvespre, satisfets i ben carregats de minerals d’un pes considerable, que llavors calia netejar, destriar i classificar.
Les nostres destinacions habituals eren les pedreres del Turó de Montcada, l’esmentada mina Berta, can Domènech a Rubí, el Tibidabo, d’on recollíem exemplars de granats i epidotes, la cantera del Morrot a Montjuic, d’on sortien pirites, les escletxes del Papiol, Santa Creu d’Olorda, o una antiga explotació ja abandonada a Sant Fost de Campsentelles...
Recordo una expedició en la qual anava de paquet en la lambretta del senyor Monner (d’aquelles que de tant en tant la bugia feia la perla) fins a les mines de Bellmunt de Ciurana. Allò va ser per a mi tota una aventura de descoberta. Vam dormir en un barracó de la mina, entre el carbur. Però allò era un paradís. Vam trobar un bonics exemplars de cristalls de dolomita, de marcasita i de calcita, algun dels quals va tenir l’honor d’exhibir-se a les vitrines del Centre Excursionista. Tota una aventura!

Jaume Valls i diversos companys.