L'excursionisme del segle XXI
El muntanyisme és i serà esportiu i competitiu, identificat amb les noves tecnologies i amb la defensa del medi natural, sense deixar de ser mai un espai de relació i vivència social
Enric Faura
(text)
Aviat farà 140 anys del naixement de l’excursionisme català, un moviment cultural, científic i esportiu que ha configurat la societat catalana. Al llarg d’aquest segle i escaig la seva història és rica i variada, els seus integrants heterogenis i la seva incidència social rellevant. Què en queda avui de l'excursionisme clàssic? Com serà l’excursionisme del segle xxi?
Més enllà de xifres, qualitativament l’excursionisme és un moviment molt ric, heterogeni, amb molts vessants i pràctiques, enormement divers. L’excursionisme està immers en una etapa de creixement i forta vitalitat, però també sotmès a fortíssims canvis, que fan trontollar estructures antigues i que obliguen el moviment excursionista a encarar el repte de la seva adequació a la nova realitat i demandes socials.
Si volem perfilar aquells trets comuns àmpliament presents en el moviment excursionista d'avui, en aquest començament del segle xxi, podem assenyalar com a components definidors el fet de ser un fenomen lúdic, esportiu, competitiu, social, naturalista i ambientalista, on també apareix poderosament la mercantilització i on cada cop hi impacten amb més força les noves tecnologies, en el que s'ha dit excursionisme 2.0.
L’excursionisme és una activitat de lleure i com a tal triomfa a la societat actual. Molts dels esports de muntanya tenen èxit perquè els seus practicants ho viuen com una simple activitat d’esbarjo esportiu. Sempre ha tingut també un component esportiu. Ara aquest vessant s’ha accentuat encara més perquè la societat actual ha incorporat l’esport com a religió moderna. L’excursionisme actual i futur serà bàsicament esportiu.
D'altra banda, els esports de muntanya avancen clarament cap a la competició. La competició d’alt nivell està reduïda a una minoria molt petita. Hi ha un altre gran espectre de practicants que practiquen activitats de muntanya de competició, però simplement per millorar, per provar-se, com a repte personal i també com a excusa de relació social. La competició és un dels elements novedosos en fort creixement i sense dubte un dels trets distintius del seu futur.
Així mateix, l’excursionisme ha estat tradicionalment un espai per relacionar-se, per trobar-se i dur a terme activitats en colla. Això no canvia, i avui com fa 140 anys l’excursionisme és un instrument de relació social. Per tradició les activitats excursionistes sempre s’han dut a terme a la natura. La pràctica dels esports de muntanya en el medi natural és i serà un dels distintius imprescindibles de l’excursionisme.
El conservacionisme i la lluita pel medi natural han estat tradicionalment un objectiu que ha format part de l’ideari excursionista, que s’ha renovat a cada moment. L’excursionisme del segle xxi tindrà un fort compromís amb el conservacionisme i la defensa del medi o no serà. També és un fet que l’excursionisme i els esports de muntanya tendeixen a una creixent mercantilització de les seves pràctiques. Això és una novetat que exigeix un esforç d’adaptació que no sempre és fàcil.
Excursionisme 2.0
Finalment, les noves tecnologies han irromput a la societat i també a l’excursionisme. Quan es parla d’excursionisme 2.0 es refereix als canvis derivats de les noves tecnologies. S’han creat clubs i centres purament virtuals, la dinàmica social de relació i comunicació s’han transformat radicalment a causa d’ internet i la recerca d’informació, de ressenyes, d’activitats i de condicions de la muntanya impacten clarament en les activitats. La majoria d’entitats tenen webs, estan presents a les xarxes socials, utilitzen mailings i llistes de distribució per a comunicar-se, pengen fotos de les activitats a la xarxa, fan córrer els tracks per wikiloc, la seva agenda és virtual, etc. Aquest excursionisme 2.0 és més participatiu, més plural i probablement més democràtic que el tradicional. Menys institucionalitzat, construeix unes estructures horitzontals i dinàmiques.
L’excursionisme i els esports de muntanya d’aquest primer terç del segle xxi gaudeixen d’una excel·lent salut, tenen un nombre creixent d’activitats, practicants i un enfortiment de les seves estructures socials, atreuen els joves i continuen fortament imbricats a la societat. L'excursionisme és i serà majoritàriament esportiu i competitiu, plenament identificat amb les noves tecnologies, a la punta de llança en actituds de defensa del medi i no ha deixat de ser mai un espai de relació i vivència social. Però per sota un bagatge de 140 anys d’història i d’una forta cultura excursionista aporta un conjunt de valors i actituds que conformen una particular mirada sobre el món, sobre la natura i sobre la manera de dur a terme uns esports que esdevenen el seu tret identitari. Sens dubte l’excursionisme sabrà adaptar-se a totes les innovacions i canvis socials que es produeixen i es puguin produir com ha anat succeint en aquests anys per encarar un futur complex però esperançador.
Carpeta L’excursionisme, bressol de gairebé tot
