Hores d'ara400 anys de la historiografia terrassenca
El sacerdot Joan Arnella Torrent va fer el primer estudi sobre el passat terrassenc el 1614
Jan Brugueras i Torrella (text)
Fins on sabem a dia d’avui, l’any 1614 representa la data d’inici de la historiografia terrassenca. Aquell any, el vicari de l’església de Sant Pere de Terrassa Joan Arnella i Torrent (1570-1639) va fer el primer estudi local sobre el passat terrassenc, enfocat a historiar l’antiga Seu Episcopal d’ÈgaraPer tal d’elaborar el seu estudi, mossèn Arnella va utilitzar obres d’autors anteriors que s’havien aproximat al tema com Francesc Diago o Ambrosio de Morales. Precisament aquest darrer, havia defensat que la seu egarenca havia estat situada a Occitània i no a l’emplaçament terrassenc. Per contra, amb el seu estudi, Arnella pretenia revocar la hipòtesi de Morales i, alhora, demostrar que la catedral egarenca havia estat situada exactament a l’església de Sant Pere de Terrassa. A més, Arnella va elaborar un episcopologi amb biografies dels diferents bisbes egarencs, que anaven del segle v al vii, i ubicava la fi del bisbat en la conquesta àrab de l’any 714.
Per tal de reconstruir el passat de l’antic bisbat egarenc, Arnella va utilitzar tot el material que va tenir al seu abast: des de les ja mencionades obres d’autors anteriors, passant per la documentació dels arxius de Sant Pere i Santa Maria, fins a l’epigrafia en làpides d’època romana.
L’obra de Joan Arnella va restar sense el reconeixement merescut durant més de tres segles. No va ser fins després de la Guerra Civil quan, després d’haver salvat el manuscrit que contenia el treball històric d’Arnella –el Llibre d’Antiguitats y Ordinacions de la Comunitat–, l’historiador local Salvador Cardús i Florensa (1900-1958) en va fer un complet estudi i preparà el treball d’Arnella perquè fos publicat sota el títol de Grandeses i antiguitats d’Egara-Terrassa.
Però en aquest punt, novament van sorgir problemes. El fet que tant el treball d’Arnella com l’estudi preliminar de Cardús i Florensa fossin escrits en català va ocasionar que el llibre no pogués ser publicat l’any 1943 per la duresa del primer franquisme. No va ser fins tres dècades després, el 1973, que els treballs d’Arnella i Cardús van ser publicats definitivament pel Patronat de la Fundació Soler i Palet per iniciativa d’un altre historiador terrassenc: Francesc Torrella i Niubó.
El periple de l’obra de Joan Arnella abans de ser publicada és una bona mostra de com han avançat durant molt de temps els estudis històrics a la ciutat de Terrassa: a través del voluntarisme d’intel·lectuals compromesos amb la seva ciutat. Gràcies al seu treball, aquest any podem afirmar que la historiografia terrassenca té, com a mínim, quatre-cents any.
