L’excursionisme vallesà, club a club, centre a centre
Un centenar llarg d'entitats mostren la vitalitat actual del moviment excursionista a la comarca
Òscar Masó Garcia
(text)
L’arrelat associacionisme que hi ha a Catalunya en els àmbits més diversos no passa de llarg d'un esport tan antic i pluridisciplinar com l’excursionisme, que té al Vallès una densa xarxa d’entitats que ofereixen nombroses possibilitats per practicar-lo en les seves múltiples modalitats, amb l’afegit que any rere any van apareixent-ne de noves i de més inversemblants.
Tot aquest corol·lari extens i variat fa patent la gran tradició excursionista vallesana, escampada de tal forma que rarament trobarem una població de la comarca sense un club o un centre que ens pugui oferir l’oportunitat de gaudir d'aquest esport saludable i de la munió d’engrescadores activitats que se’n deriven.
L’auge històric de l’excursionisme
Històricament, l’orografia rica i abundant que envolta la plana del Vallès va estimular el neguit de fundar alguns dels primers centres excursionistes del país, en concret a principis del segle xx. La presència de poblacions destacades com ara Sabadell, Terrassa, Granollers, Rubí o Sant Cugat van ser cabdals per a la proliferació de dotzenes d’entitats excursionistes, de manera que van arribar a registrar-se'n gairebé una trentena abans de la Guerra Civil de 1936.
La tendència dels últims anys és al creixement pausat i irrefrenable d’entitats, associats i federats, dins d’una dinàmica que sembla força aliena a la crisi econòmica que s’està vivint, la qual cosa demostra l’arrauxada empenta amb què la febre excursionista ha penetrat arreu dels municipis vallesans. A principis de setembre d'aquest 2014 hi havia registrats 12.769 associats a entitats excursionistes vallesanes, que suposaven el 17,1% del total a Catalunya. Pel que fa al nombre de federats a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), se'n comptaven 5.594 entre les dues comarques administratives, que representen el 15,1% del total a Catalunya. A més, enguany es comptabilitzen un total de 56 entitats adscrites a la vegueria vallesana de la FEEC, entre les quals s'hi inclou la del poble bagenc de Mura, situat en ple parc de Sant Llorenç del Munt. A part del llistat d’entitats vinculades a la Federació, als registres de la Generalitat hi ha censades als dos vallesos ni més ni menys que 109 entitats relacionades amb la modalitat de l’excursionisme.
La força de la UES de Sabadell i del CET de Terrassa
Un altre fet significatiu és que enguany al Vallès s'hi compten gairebé vuit entitats d'entre les 25 que més nombre de socis i sòcies tenen a Catalunya. De fet, la Unió Excursionista de Sabadell (UES) concentra 2.000 socis i és la segona entitat en nombre d'afiliats de Catalunya, únicament superada pel Club Excursionista Madteam, de la regió del Barcelonès, la qual és la primera entitat virtual que es va donar d'alta a la FEEC i té 3.817 associats. En aquest sentit, la UES és l'entitat "no virtual" més gran del país. Això sí, seguida de ben a prop pel Centre Excursionista de Terrassa (CET), situat a la quarta posició amb els seus 1.360 socis i sòcies. Després, segueix el Centre Excursionista de Castellar del Vallès en setè lloc, amb 850 associats. Per tancar la llista de les 25 primeres entitats en nombre de socis i sòcies a Catalunya, cal esmentar un grapat ben representatiu d'entitats del Vallès Oriental, situades a Sant Celoni, Mollet, la Garriga, Llinars del Vallès i per descomptat Granollers.
A la muntanya amb seguretat i respecte
L'afició al muntanyisme, però, no es redueix als excursionistes associats. Es calcula que el nombre total de persones que acudeix a la muntanya és molt superior al del nombre d'afiliats i federats que es poden comptabilitzar a les entitats, cosa que agreuja el fet que no tothom hi vagi adequadament preparat, ja sigui pel material que dugui com per la seva preparació física i mental. A les zones de muntanya del Vallès això es fa ben patent en les àrees de major tradició excursionista, en indrets que presenten una clara massificació com ara el Camí dels Monjos de la Mola de Sant Llorenç del Munt. En aquest sentit, cal tenir en compte que actualment els rescats de muntanya poden ser cobrats a les persones rescatades si es comprova que no anaven adequadament preparades per a l'activitat que estaven fent. Per això es recomana de fer-se soci d'una entitat per poder-se informar degudament de com s'ha d'anar a la muntanya, i alhora de federar-se per disposar d'una cobertura d'assegurança per qualsevol eventualitat que pugui succeir, sempre i quan s'estigui practicant l'activitat de manera coherent i no pas irresponsable.
Com a consells bàsics, cal tenir present el telèfon d'emergències, el 112, i també es pot consultar la web oficial de la Generalitat sobre Seguretat a la Muntanya. A més, per ser respectuosos amb el medi ambient quan se surt a la muntanya, és necessari informar-se bé de quines normes i precaucions cal seguir a l'hora de visitar els espais naturals protegits, dels quals n'hi ha, sortosament, un bon grapat al Vallès.
La vegueria del Vallès, un fet curiós
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) s’organitza a través de dotze delegacions territorials anomenades regions, que agrupen les entitats excursionistes de més d’una comarca. A causa de l’elevat nombre d’habitants del Barcelonès, la Regió I se subdivideix en quatre que tenen independència per elles mateixes: Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès i Maresme. La vegueria (regió i comarca) és un òrgan de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Així, en el cas del Vallès passa un fet insòlit: hi ha una sola vegueria que inclou el Vallès Occidental i l'Oriental, de manera que les dues comarques administratives són gestionades com una de sola. El seu representant territorial és en Lluís Mas i Pi.
Una oferta completa a tocar de casa
Les entitats excursionistes vallesanes ens ofereixen pràcticament tot allò que pugui desitjar una persona que estimi la muntanya i els esports que se'n deriven. No és obligatori fer-se soci d'una entitat, ni molt menys de federar-se, ja que moltes entitats organitzen esdeveniments oberts a tothom, malgrat que sovint hi ha avantatges i descomptes per als associats i/o federats. Es podria resumir dient que qui tingui la muntanya com a focus del seu lleure i afició tindrà més beneficis en fer-se soci de l'entitat que més li escaigui, per poder gaudir plenament de totes les propostes queofereixen els centres excursionistes. Els centres organitzen les sortides col·lectives organitzades per practicar qualsevol de les modalitats esportives excursionistes; fan possible participar en activitats infantils, juvenils, familiars o de veterans; l'assistència a cursos de formació especifics per augmentar la nostra seguretat i coneixement quan es fan activitats a la muntanya; i poder-se federar a la FEEC per accedir a la seva assegurança d'accidents.
Les entitats també resulten avantatjoses de cara a augmentar el rendiment físic per assolir un alt nivell esportiu; participar en activitats a favor de la protecció de la natura i del medi ambient; assistir als campaments d'estiu de diverses entitats; accedir a documentació i assessorament divers en el si de l'entitat; consultar bibliografia muntanyenca històrica i actual; assistir a conferències i xerrades de temàtiques de tot tipus; participar com a voluntari en les seccions de cada entitat; inscriure's en competicions d'escalada, de curses, etc; accedir a instal·lacions adequades per entrenar-se, com ara rocòdroms; participar en concursos de tot tipus com ara fotogràfics; disposar d'accés a serveis de lloguer de material; tenir coneixement i accés directe a les activitats que organitzen altres entitats; gaudir de descomptes en diversos àmbits (de compra de material de muntanya, d'accés a refugis, etc.), entre altres coses. Sobretot, però, la pertinença a clubs facilita el poder conèixer gent a qui l'apassioni la natura i l'excursionisme, com per exemple participant en les trobades i sortides populars que anualment moltes entitats convoquen, que són una oportunitat immillorable per crear nous llaços d'amistat i d'estimació compartida pel món de la muntanya.