Hores d'araEl Museu de Granollers enalteix la figura d'Uclés
Una exposició recorre l'obra poètica i fantasiosa del pintor de la Roca mort fa un any
Carles Toribio (text)
Un any després de la mort del pintor Josep Uclés, a més de l'homenatge promès, el Museu de Granollers i el Centre Cultural el Carme de Badalona presenten l'exposició “Uclés. Art + poesia + sexe + política”. Es tracta d'un muntatge que recorre la poesia artística i fantasiosa del pintor que vivia a La Roca del Vallès, a més d'una reivindicació i una ocasió única per conèixer a fons el primer període de l'artista. La primera imatge és el cara a cara entre l’espectador i el director de la presó de La Roca, obra datada del 1981. A partir d’aquí es crea un joc de múltiples lectures i confrontacions, complementada amb cites bibliogràfiques i documentals.La Roca del Vallès tindrà un paper clau en la vida de l’artista, ja que s’hi va instal·lar el 1975, moment en el qual es va allunyar de l’art conceptual que predominava a Catalunya, per fer un art amb absència de color i domini del negre (època en què fa amistat amb el pintor Joan Ponç, antic fundador del famós grup “Dau al Set”), en la qual guanyen importància els personatges ideats per l’artista i en què la narrativa del pintor tracta sobre el desig i la lluita.
Josep Uclés és un dels pintors més particulars, personals i radicals de l'art produït als anys vuitanta amb la represa de la pintura. Amb un llenguatge pictòric totalment diferent i original, Uclés trenca amb la forma de fer d'aquest segle xx català. Arnau Puig descrivia Uclés com "un dibuixant extraordinari i un colorista subtil”.
El projecte de tot un poble
Aquesta exposició, comissariada per Vicenç Altaió, es compon d'una narració de cinc cicles: Seny i rauxa, la cambra de l'autoritat, la dona és Uclés, en pecat permanent i Kaos postindustrial. Els dos primers cicles de l'exposició tracten l'època en la qual el pintor va fer la important exposició al Centre Georges Pompidou de París, a més de tractar els diferents muntatges que fa a Granollers, on ja va marcant el seu accentuat estil amb el concepte sempre present i superlatiu d'atrevit. Aquí tindrà importància la seva relació amb Antoni Botey i les diferents exposicions a la galeria AB. D’aquest moment sobresurt la seva obra vinculada amb personatges de lladres i serenos, com ara l’obra “Sereno” del 1981, on es veu una figura de perfil amb els elements típics de l’iconografia d’Uclés, com la pell de guepard com a funda d’una arma de foc, el color platejat i la purpurina o l’animal salvatge domesticat.
El tercer cicle ens transporta a les seves col·laboracions amb altres artistes i escriptors a més de la seva faceta d'il·lustradors de llibres. Aquí trobem la seva gran relació amb Vicenç Altaió, que van formar un gran binomi, com ara la sèrie “Àfrika” o també les il·lustracions que va fer per llibres com “Les postres de l’àvia”. Finalment, s'arriba al moment en què Uclés es preocupa per la destrucció del planeta tot relacionant-ho amb el menyspreu del medi. D’aquest últim cicle guanya molt la peça “Mediterrani” del Museu de Granollers del 1983, per les seves grans dimensions i els elements utilitzats, sobresortint l’autoretrat de l’artista amb ales. Aquí Uclés tractarà el tema com una espiral caòtica dins un món tenebrós, moment en el qual participarà en l’important Documenta de Kassel d’Alemanya. Amb obres plenes de sarcasme i erotisme es vol fer un viatge il·lustrat pel món oníric d’Uclés i així sorgeix com la pintura, la poesia, la literatura i la música són els elements que utilitza com a forma de recerca i coneixement. Així veiem, a més, que Uclés va utilitzar un repertori de símbols i d’elements compositius que es posen de manifest a l’exposició del Museu de Granollers.
Vicenç Altaió, comissari de l’exposició al Museu de Granollers.