"Què es pot fer quan amb vint-i-cinc anys ja s'ha aconseguit el que volia aconseguir en tota una vida, quan s'ha cremat una etapa que s'esperava que durés uns quinze o vint anys més, quan els somnis s'han esfumat, no per oblit o per mandra de fracassar altra vegada en buscar-los, sinó perquè l'un darrera l'altre han esdevingut reals?" Aquesta pregunta tota inquietant i filosòfica se la feia fa un parell d'anys el mateix Kílian Jornet al seu llibre La frontera invisible (Ara libres, 2013), en el qual aquest fenomen de l'esport de muntanya integral, guanyador de les curses i els reptes més agosarats, ens convida a córrer, a anar més enllà i atrevir-nos a explorar la frontera invisible que separa la tristesa de la felicitat, la vida de la mort.
I si un isard és una cabra salvatge, pròpia de cadenes muntanyoses com els Pirineus, bé podem dir que Kílian Jornet i Burgada, nascut a Sabadell el 27 d'octubre de 1987, és com un isard fugit del Vallès. I no només per les seves gambades lleugeres pels cims més alts, lluny del seu Vallès d'origen, sinó també pel seu trescar sovint solitari, que aquest 2014 l'han fet mereixedor del títol d'aventurer de l'any per part de la revista National Geographic.

“Un matí, com tots, vaig sortir a córrer per airejar-me, ja que sempre ha sigut en l'esforç del cos que he trobat la pau de l'esperit.”

Muntanyencs sabadellencs
Fill dels sabadellencs Eduard Jornet i Núria Burgada, guia de muntanya i professora de primària a l'escola Ridolaina, de Montellà, respectivament, i criat des de menut al refugi cerdà de Cap de Rec, a 1.986 metres d'alçada, en Kílian pràcticament ha anat sempre amb calçat de muntanya posat. El primer aniversari ja el va celebrar al refugi de Cap de Rec, on va viure gran part de la seva infantesa, i amb cinc anys va pujar l'Aneto i amb deu ja va completar la travessa dels Pirineus pels senders de gran recorregut (GR) d'alta muntanya 10 i 11. Amb aquest historial no és estrany que als disset anys es decidís a orientar els seus estudis universitaris cap al Centre Nacional d'Entrenament en Altitud de Font Romeu, a la part nordcatalana de la Cerdanya, en un centre adscrit a la Facultat de Ciències i Tècniques d'Activitats Físiques i Esportives de la Universitat de Perpinyà.
Reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en l'esquí de muntanya i de les curses d'alçada, amb tots els títols haguts i per haver, ha estat campió del món d'esquí de muntanya del 2009 al 2012 i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014.

“Torno a la muntanya una vegada i una altra, per intentar descobrir quina és aquesta força desconeguda que m'arrenca des de les meves entranyes aquestes palpitacions de totalitat.”

Triplet mundial d'skyrunning
Aquest 2014 Jornet s'ha convertit en el campió del món de les tres modalitats d'skyrunning: ultrasky, skyrace i quilòmetre vertical. El triplet el va aconseguir el 10 d'octubre en guanyar el quilòmetre vertical de la competició Limone Extreme (Limone sul Garda, Itàlia), una victòria que va fer que s'assegurés la copa del món d'aquesta modalitat. La fita de Kílian era inèdita en la història dels esports de muntanya. A més, qui s'ha convertit en tot un referent per als nombrosos i creixents afeccionats a les curses de muntanya d'arreu del món, està assolint diversos cims emblemàtics del planeta inclosos al projecte Summits of my Life (Els cims de la meva vida), que consisteix a coronar-los en solitari, sense assistència, amb el menor temps possible, i amb els valors que l'inspiren.
El seu primer triomf esportiu a escala mundial li va arribar com a cadet al Campionat del Món d'Esquí de Muntanya de 2004, fet a la Vall d'Aran, on va guanyar la cursa vertical. Ha estat sis vegades campió del món de curses en alçada (Sky runner World Series, els anys 2007, 2008, 2009, 2012, 2013 i 2014), cosa que l'acredita com el corredor de muntanya amb més campionats del món guanyats.
Per visualitzar en escenaris més propers la dimensió espectacular de les seves gestes n'hi ha prou amb fer-se càrrec que el juny del 2010 va córrer en vuit dies la Transpirinenca, una travessa que creua el massís dels Pirineus des del cap d'Higuer, a Hondarribia (al mar Cantàbric), fins al Cap de Creus, a Llançà (al Mediterrani). Els 700 quilòmetres i els 35.717 metres de desnivell acumulats del recorregut els va fer en quatre dies menys que el rècord anterior, fixat en dotze dies. La tardor d'aquell mateix any va pujar i baixar el cim més alt d'Àfrica, el Kilimanjaro, en un temps rècord de 7 hores i 14 minuts.
El 18 de setembre de 2012 va completar la travessa integral del Mont Blanc (des de Courmayeur a Chamonix, coronant el Mont Blanc per la via Innominata i baixant-lo per la via Royale) en 8 hores i 40 minuts, emmarcada al projecte Summits of my life.
L'11 de juliol de 2013 va acomplir amb èxit el segon dels reptes del projecte planetari, en establir un nou rècord de l'ascensió al Mont Blanc, de 4.808 metres. Va pujar i baixar el cim més alt dels Alps en 4 hores i 57 minuts. El 21 d'agost del mateix 2013, Kílian Jornet culminava en solitari el tercer projecte de Summits of my Life, coronant el Matterhorn, amb un nou rècord de l'ascens i el descens d'aquest cim, un dels més alts i complicats dels Alps. Va completar la jornada en 2 hores i 52 minuts. El mes següent, es va traslladar a Rússia per intentar batre el rècord d'ascens i descens del mont Elbrús, el cim més alt de l'Europa continental, però la meteorologia adversa el va fer desistir .
El 7 de juny de 2014 a Alaska va batre el rècord d'ascens i descens del Mont McKinley, la muntanya més alta d'Amèrica del Nord. La gesta la va dur a terme en 11 hores i 48 minuts.
Finalment, per acabar el projecte Els cims de la meva vida el desembre d'aquest 2014 Kílian Jornet també intentarà batre el rècord a l'Aconcagua i l'any vinent, el 2015, el d'ascens al sostre del món, el cim de l'Everest (8.844 m), sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari. En sentirem a parlar, esclar.