"El problema de l'art contemporani és que s'ha pres massa seriosament a si mateix”. És curiós i té gràcia que qui deixa anar aquesta sentència amb absolut convenciment sigui Joan Fontcuberta, l'artista guardonat amb el premi de fotografia més prestigiós del món, el premi Hasselblad, considerat com el premi Nobel de la fotografia.
I així, com qui no vol la cosa, desmunta de manera senzilla, planera, afable, però concloent, els eterns prejudicis de la intel·lectualitat sobre el concepte art contemporani.
Creu en el que fa, justament no creure en res, i intenta transmetre'ns que no ens deixem enganyar per ningú ni res, ni per una fotografia d'aparença extremadament real. Un artista compromès socialment que es va proposar ja des d’un bon principi immunitzar la humanitat contra les hipotètiques veritats que ens envolten i, sobretot, contra les que ens imposen. Escèptic per definició, sempre va més enllà de les aparences. Utilitza la ironia i l’humor per avisar-nos dels perills de la credulitat, per posar de manifest les manipulacions constants a què hem estat i som sotmesos pels poders que governen i dominen aquest món nostre.

Sacsejar la consciència
“Stranger Than Fiction” al Media Space del Museu de Ciència de Londres, emmarcada dins dels actes internacionals del Tricentenari, és la darrera exposició i inclou algunes de les seves obres més conegudes; “Fauna”, “Herbarium”, “Orogènesi”, “Constel·lacions”, “Sirenes” i “Karelia”. Es tracta d'una col·lecció de fotografies, documents i objectes que compon sis narracions documentals on s'hi barregen la realitat amb la ficció i la ciència amb l'art, amb l'objectiu constant i perseverant de sacsejar consciències.
I Trepat és el nom de la seva darrera producció artística, un llibre de ficció a partir del material fotogràfic i documental heretat de la fàbrica Trepat de Tàrrega, del qual n'ha fet també una exposició presentada dins el Festival Internacional de Fotografia al Musée Départemental Arles Antique. Amb aquesta darrera producció, fruit d'un encàrrec per al Festival de Creació Contemporància Embarrat de Tàrrega, Fontcuberta ha volgut fer un homenatge als pioners de les tendències fotogràfiques de la primera meitat del segle xx: el constructivista Ródxenko, el surrealista Man Ray, el documentalista Walker Evans o els representants de la Bauhaus Moholy Nagy o el matrimoni Becher, entre d'altres. Com en tot el seu treball, una convincent narració documentada i visualitzada a través d'imatges, una realitat paral·lela creada per l'artista que en aquest cas ha volgut apel·lar als moviments estètics de l’avantguarda de la fotografia. Un nou joc subtil per prosseguir amb la lluita contra la inclinació anestèsica de creure el que veiem.
I si el Joan sempre juga quan crea, no va deixar de fer-ho quan se li va encarregar una obra per commemorar el Tricentenari que respongués al lema global de la celebració, Viure lliure. A aquest encàrrec respongué, com no podia ser d'una altra manera en ell, amb una creació molt optimista, de fort simbolisme i no lliure d'ambigüïtat i subtilesa, “El món neix en cada besada”. Una instal·lació que representa un petó gegant, un mural configurat amb 4.000 fotografies trameses per milers de ciutadans que reflecteixen els moments de llibertat dels participants. Ell explica que “el petó simbolitza afecte, proximitat, passió i ganes de viure, és un esclat intens de llibertat”.
Es tracta d'una instal·lació espectacular de 8 x 3,8 m, ideada i perpetrada des del Vallès, des de Granollers concretament. L’encarregat de plasmar sobre ceràmica totes i cadascuna de les 4.000 peces que formen la gran imatge ha estat el ceramista granollerí i amic de l’artista Toni Cumella. Per fer-ho, i tenint en compte que es tracta d’una obra que queda instal·lada de manera permanent, Cumella ha utilitzat la fotoceràmica, una tècnica que transfereix la imatge a un esmalt aplicat sobre rajoles de gres que permet suportar tota mena d’inclemències. Un petó que, qui sap, potser a partir d’ara esdevindrà la besada més compartida de la humanitat, una imatge que recorrerà de manera insondable les infinites xarxes socials fins arribar a convertir-se en una icona més de Barcelona i dels catalans.

Mestre del dubte
Molt d’esforç, de treball, de producció, de concentració, molta satisfacció i, també algun contratemps, tot entorn de la fotografia i de la crítica que en fa per fer-nos reflexionar sobre les imatges i els conceptes de veritat i realitat.
Si a Joan Fontcuberta se’l considera el mestre del dubte i de la incertesa, sí que hi ha dues certeses que el defineixen. La primera: la seva pròpia existència la deu precisament a una fotografia. I aquesta afirmació és ben verídica; la seva mare es va enamorar del seu pare a través d’una fotografia. A principis dels anys quaranta, un jove que feia la mili a Melilla va enviar un retrat seu a una noia de Mataró, que no coneixia, per començar una relació epistolar. Aquell retrat va ser l’inici d’una relació de la qual en Joan és fill. I la segona: l’eminència de tot el seu treball, tant l’assagístic com l’artístic, és inqüestionable.