La Simfònica, contrapunt musical des del Vallès
Amb prop de tres dècades d'història, l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una orquestra de referència, autogestionada pels músics
David Ramon
(text)
És un sobreentès: quan diem “La Simfònica” parlem de l’orquestra del Vallès. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és d’un dels estendards culturals de la comarca, patrimoni viu i immaterial amb gairebé tres dècades d’història. Els seus músics han apropat el so de la clàssica al Vallès i al país, posant en primer terme la proximitat amb els melòmans i el públic en general. I en cada etapa de la seva història s’ha anat apropant més i més al teixit social, especialment el de la comarca. No ens equivocaríem si diem que és una de les organitzacions més importants de les que ostenten el nom del Vallès.
La Simfònica és un cas peculiar en el seu camp, si més no al nostre país. Ja des del seu principi, en lloc d’aparèixer com una iniciativa per ella mateixa, és l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell qui posa en marxa el conjunt instrumental el 1987. L’objectiu era dotar d’una formació estable les produccions escèniques de l’entitat lírica. A banda de la temporada operística, però, la Simfònica del Vallès ha ofert des de bon principi un cicle simfònic, que ha anat creixent. Amb l’òpera i la Simfònica, Sabadell marcava el contrapunt de la música de gran format respecte la centralitat barcelonina. La vocació territorial serà una de les altres constants de l’orquestra vallesana. Beethoven, Brahms, Txaikovski, Dvořák, Mozart, Mendelssohn, Strauss i companyia arribaven en viu a nous públics que ja no havien de “baixar al Palau” com feien molts aficionats a la música fins aleshores.
Societat anònima laboral
Un bon entrebanc va marcar la història de l’orquestra al primer any de vida. L’Associació d’Amics de l’Òpera es va veure incapaç de mantenir econòmicament la plantilla, però els músics van voler seguir tocant: ells mateixos van posar en marxa una societat anònima laboral i van mantenir el nom. Des d’aleshores, més de la meitat dels instrumentistes són els gestors i responsables de l’empresa. També es manté el compromís amb la Temporada d’Òpera de Sabadell, que més endavant s’estendrà a diversos escenaris de Catalunya, i el seu director fundador, Albert Argudo, va seguir pujant a la tarima durant cinc anys més.
Des de bon principi, la Simfònica és l’única orquestra simfònica estable i privada d’Espanya, i el suport institucional es limita a poc més del trenta per cent del seu pressupost. La voluntat dels músics, doncs, marca les estratègies i el camí, que no serà senzill. De fet, la pervivència de la institució es deu únicament als sacrificis i la tenacitat dels instrumentistes. Però pels professionals, l’orquestra té l’avantatge que “dóna estabilitat als músics”, diu el seu president, Jordi Cos, “no es fa i es desfà” com passa en molts casos.
Directors notables al capdavant
Malgrat aquest protagonisme dels faristols, el tarannà del conjunt s’ha forjat també a través dels diferents directors que l’han liderat. Albert Argudo fins al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Actualment és Rubén Gimeno qui porta la batuta. Cada mestre ha ajudat a marcar l’orientació global de la institució, més enllà del so i la interpretació: uns han posat més accent en el simfonisme tradicional, d’altres han explorat l’espectacle més comercial, d’altres s’han decantat per la descoberta de repertoris moderns i poc coneguts i d’altres han posat més accent en la catalanitat. La relació entre els directors i els músics és especial. Moltes batutes queden sorpreses per la implicació dels musics, ja que sovint es troben amb un “panorama desolador” entre les orquestres públiques.
Coaching empresarial
Dins la vocació d’implicar-se amb la societat, l’Orquestra Simfònica del Vallès té propostes per a col·lectius. El projecte Tàndem, en col·laboració amb La Caixa, consisteix en la convivència durant un temps amb un centre escolar. Més singular són les accions de coaching per a empreses: “La feina de l’orquestra és un paradigma de feina en equip i creativitat”. Els grups professionals potencien la cohesió a partir de l’objectiu muntar un concert des d’uns mínims coneixements musicals. La llista d’activitats, però, és inacabable: propostes per a escoles bressol, per a centres geriàtrics i de salut, o també amb centres penitenciaris, així com la Jove Orquestra Simfònica del Vallès o les col·laboracions amb el teixit coral del país.
I amb aquest tarannà basat en la qualitat, la innovació i la proximitat és com el nom de la Simfònica ressona a tot el país. Amb tot, una de les lloses de la institució és que malgrat dur el nom del Vallès, l’OSV es manté com un fenomen molt sabadellenc. Quan ha tocat més vegades a d’altres escenaris de la comarca (Terrassa, Sant Cugat o Granollers) ha estat dins de les produccions de l’Òpera a Catalunya, però molt menys amb l’oferta simfònica: “A Catalunya encara no hi ha una visió global: o cada ciutat ha volgut tenir la seva orquestra o molts programadors encara pensen que el millor ve de fora”. En canvi, la Simfònica del Vallès sí que s’ha fet un lloc notori a la programació estable del Palau de la Música de Barcelona, on ofereix una desena de concerts cada temporada: “El que fem a Barcelona té més repercussió”, reconeix Cos des de la seu a Sabadell, l’antic Círcol Republicà Federal de finals del segle xix: “Això s’ha de veure com un actiu, perquè som una empresa cultural de Sabadell que fa productes per a la capital, a banda que hi ha moltíssima feina per difondre la música a la ciutat”.
L’Orquestra Simfònica del Vallès mira el futur seguint la partitura del seu Pla Estratègic, materialitzada amb múltiples projectes i amb la voluntat d’esdevenir una “orquestra pública en el sentit essencial”, és a dir, sostinguda no només pels seus músics, sinó sobretot pel seu públic. Per això també vol obrir l’accionariat a la ciutadania perquè la gent en sigui “corresponsable”.
D’encants no en falten, com es pot veure en la seva programació al Teatre Principal i a La Faràndula de Sabadell. Veurem l’orquestra implicada amb el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz oferint una versió del musical West Side Story protagonitzat per una gaita solista, La Creació de Haydn semiescenificada; programes de sarsuela o de música de cinema; el tradicional Festival de Valsos –combinat amb gòspel– o la ineludible Simfonia del Nou Món de Dvořák.
Retrat de família
