El memorable enterrament d’Enric Prat de la Riba

El polític fill de Castellterçol va ser acompanyat per un seguici multitudinari a Barcelona el 4 d’agost 1917, portat per la carrossa Estufa, avui visitable

Vicenç Relats , Joan Capdevila (text) , Cementiris de Barcelona (fotografies)

Molt abans que la televisió i les noves tecnologies convertissin els enterraments en fenòmens de gran seguiment mediàtic, veritables multituds havien sortit als carrers de ciutats com Barcelona per retre el darrer homenatge als seus personatges més il·lustres. Aquest és el cas d’enterraments mítics de figures de la cultura i la política catalana com els dels literats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà o dels presidents Enric Prat de la Riba i Francesc Macià, de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya, respectivament.
El comiat del vallesà Prat de la Riba, fill de Castellterçol, va ser dels que van fer història. Així ho recordava al número 4 de Vallesos la castellterçolenca centenària Antònia Canet, que als 103 anys recordava que “la plaça del poble s’havia omplert de cotxes de cavalls, vinguts de Barcelona i de tot arreu”, amb personatges de renom que van voler-li retre el darrer homenatge. I així ho posen en relleu les fotografies espectaculars que il·lustren aquestes planes, cedides per Cementiris de Barcelona.
Nascut a can Padrós de Castellterçol el 29 de novembre de 1870, Prat de la Riba va morir a la seva casa natal l’1 d’agost de 1917, amb només 47 anys. L’endemà, després dels oficis corpore in sepulto fets a la parròquia de Castellterçol, el fèretre es va traslladar a Barcelona amb un automòbil de la Unió de Pompes Fúnebres. La comitiva va fer una primera parada al monument a Rius i Taulet, on la van rebre els representants de l’Ajuntament, la Mancomunitat i la Diputació. Després es va dirigir al Palau de la Diputació (avui de la Generalitat), on, a la capella de Sant Jordi, es va instal·lar la capella ardent. Nombroses persones van desfilar davant del fèretre i el dia 4 d’agost, a les 4 de la tarda, va ser portat a pes de braços fins a la carrossa Estufa, tirada per vuit cavalls i escortada per lacais vestits a la federica i per mossos d’esquadra amb uniforme de gala, que el van conduir fins al cementiri de Montjuïc.
Josep Maria de Sagarra, en l’article La mort transcendental (1933), recordava així l’enterrament de Prat de la Riba: “Després de Maragall, recordo la figura d’un altre gran patriota, incrustat a les immutables constel·lacions de la nostra història. L’estiu de l’any 1917 seguíem Rambla avall la carrossa plena de pompa i de glasses negres que conduí les despulles de don Enric Prat de la Riba. L’espectacle era ple de grandesa, però era un espectacle organitzat per la ciència política de la Lliga. Prat de la Riba, que fou el vident més generós i més complet de catalanisme, l’antianarquista constructiu del país amb el més comprensiu sentit nacional”.
El memorable enterrament d’Enric Prat de la Riba

Una imatge del trasllat del seu cos després de l’ofici de corpore in sepulto, a Castellterçol.

Una imatge de Prat de la Riba en el llit on va néixer i morir a Castellterçol. Foto: Arxiu Joan Capdevila.

El fèretre ja dins del cotxe de la Unió de Pompes Fúnebres, que va recórrer diverses localitats.

La seva casa natal a Castelterçol, el dia de la seva mort.

Una imatge de la comitiva de l’enterrament de Prat de la Riba pels carrers de Barcelona.

Castellterçol, bressol i llegat del polític i pensador catalanista

La mort d’Enric Prat de la Riba l’1 d’agost del 1917 va colpir profundament la població que l’havia vist néixer i créixer d’infant, anant a l’escola al costat dels altres nens i que l’havia vist jugar pels carrers i places del poble, fins que va anar a Barcelona a estudiar el batxillerat i després la carrera de Dret. Ara fa quasi cent anys Castellterçol era un poble pobre, que vivia del treball a les fàbriques tèxtils i del que donava la terra als pagesos i veïns, ja que llavors tothom menava terra i es malvivia amb les patates i blat que es collia en un clima ingrat i una terra poc productiva.
La mort de Prat no va sorprendre ningú. Qui va començar a posar les bases de la recuperació de l’autogovern del país amb la Mancomunitat de Catalunya feia anys que arrossegava una tuberculosi crònica que mai no va poder guarir, ni anant a França ni amb la medecina de primers de segle XX. Prat va deixar llegat del seu testimoni com a gran polític, pensador i estructurador de la nacionalitat catalana a Castellterçol –que avui n’allotja el museu, a la seva casa natal–, tot i que la veu popular, de bona fe, digui sovint que poc va fer pel poble on va néixer. El més important per Prat de la Riba va ser sempre Catalunya, el seu poble en lletres majúscules. Amb tot, gràcies a l’acció de la Mancomunitat que va presidir, a Castellterçol hi va arribar el telèfon –com en tants d’altres pobles del país– i es va eixamplar i arreglar la carretera cap a Granera.

La carrossa Estufa, al Cementiri de Montjuïc

La carrossa Estufa es va tornar a exhibir als carrers de Barcelona el 2 de febrer passat, en la inauguració de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Cementiris de Barcelona a un nou i modern espai del Cementiri de Montjuïc, on avui és visitable. L’espai mostra un conjunt de peces de gran valor patrimonial. Explicant els sepelis amb carrosses a Barcelona, remarca els fets històrics més rellevants i els personatges més il·lustres fins a l’aparició de l’automòbil i la seva progressiva desaparició. El model de la carrossa Estufa es va batejar així el segle XVIII per designar els carruatges aristocràtics de més luxe, en què la caixa quedava tancada amb vidres grans i costosos que protegien del fred i que, al mateix temps, permetien mirar i ser vist. Construïda a Barcelona pel carrosser Joaquín Estrada amb fustes nobles i acabats platejats, té un traç sobri i eclèctic, d’estil vienès. Va ser la carrossa utilitzada als enterraments de prohoms com Prat de la Riba o Santiago Rusiñol a partir del 1917 i durant les dècades de 1920 i 1930.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara