El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús
Excavacions recents poden haver trobat al municipi de Cànoves i Samalús la ciutat perduda de Lauro, un gran assentament d’època ibèrica, situat al territori de la tribu dels Laietans
Marc Guàrdia i Llorens
(text i fotografies)
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
J.V. Foix
Com bé diu el poeta de Sarrià, contemplar una muralla té el poder d’evocar històries, de preguntar-nos qui s’hi protegia, de qui es defensaven els seus habitants... Al jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús tot just hem trobat les muralles, i és ara quan se’ns plantegen un munt de preguntes que la recerca arqueològica empresa haurà d’anar aclarint.
Malgrat que el jaciment del Puig del Castell es coneix des de fa anys, mai s’hi havia fet cap intervenció arqueològica que ens permetés de conèixer-ne les principals característiques i l’abast cronològic que comprenia. Què en sabíem?
La primera notícia de l’assentament la va donar l’insigne arqueòleg vallesà Josep Estrada quan, a mitjan dels anys cinquanta, va col·locar per primer cop aquest indret en el mapa. La ceràmica que va trobar superficialment ja el va fer sospitar que es tractava d’un assentament ibèric, que provisionalment va datar en els segles iii i ii abans de Crist (aC). En la seva ressenya destacava el paupèrrim estat de conservació i palesava que només hi quedaven “...amontonamientos de piedras que pueden darnos a comprender la existencia de antiguos amurallamientos, hoy ya totalmente derruidos.” Poc podíem esperar trobar-nos un jaciment tan important...
El coneixement de la realitat del jaciment no ha variat en els cinquanta anys posteriors, i tan sols s’havia precisat la seva aproximació cronològica en base a la ceràmica recollida al turó pel mateix Estrada. I seguíem repetint que les pedres i la ceràmica ibèrica eren indicadors de la presència d’un assentament, sense aportar cap altra novetat.
Què ha fet, doncs, que no millorés el coneixement que en teníem? Segurament el fet de ser un racó inaccessible: malgrat ser un dels primers contraforts del Montseny que toquen a la plana vallesana, arribar-hi no és una empresa fàcil, a causa dels forts pendents que envolten el turó. D’altra banda, no vol dir que les restes de murs haguessin passat inadvertides; el mateix nom de l’indret, Puig del Castell, testimonia que des d’antic es coneixia que dalt del turó hi havia restes construïdes que l’imaginari popular remetia al temps dels castells.
Per tant, no hem descobert res de nou: excursionistes, caçadors, pagesos... tots havien vist murs de pedra que, confosos amb marges per conrear, no havien estat posats en valor. Però la primera campanya d’excavacions arqueològiques, duta a terme l’estiu del 2011, ens va permetre endur-nos una grata sorpresa.
Dalt del turó es dibuixa un recinte fortificat d’època ibèrica que sens dubte passarà a ser un dels més significatius de Catalunya, atenent a la seva espectacularitat. Encara som a les beceroles de la recerca, però ja podem albirar una muralla d’uns dos metres de gruix que tancaria una superfície propera a les tres hectàrees. De moment, coneixem més de 350 metres lineals de muralla, que es troba flanquejada pel cantó de llevant, per vuit torres defensives. L’estat de conservació d’alguna de les torres ens mostra alçades superiors als dos metres.
No deixa de sobtar que amb tan poca feina duta a terme (de moment només quaranta-cinc dies) es pugui arribar a veure tant. I això no és únicament mèrit dels arqueòlegs, sinó del magnífic estat de conservació de la fortificació.
Ocupació anterior al segle IV aC
Les dues campanyes d’excavació esdevingudes també ens han fornit d’altra informació. Ara sabem que l’ocupació ibèrica es va iniciar en un moment anterior al segle iv aC, sense que puguem conèixer encara quin caràcter tenia. Serà ja al segle iv aC quan es bastirà el monumental recinte fortificat, comprès de muralla i torres massisses. Com deia Foix, no sabem encara si l’indret va ser objecte de “setges i batalles”, però sospitem que el poblat podia haver estat abandonat entorn de l’any 200 aC, data relacionable amb els esdeveniments bèl·lics de la Segona Guerra Púnica i la irrupció dels romans a casa nostra. Aquest fet el constatem per la construcció d’una nova muralla aprofitant les restes de l‘anterior, i sabem que aquesta darrera estaria en ús fins a mitjan segle i aC.
No deixa de ser interessant tenir present que al peu del mateix turó, a finals del segle ii o inicis del i aC, es va construir una vil·la romana, pedra de toc de la romanització a casa nostra. Però l’ocupació al turó encara ens oferia més sorpreses, i és que en el punt més elevat hi ha restes construïdes del que podria ser una antiga torre altmedieval.
Amb tot, encara ens queda molta feina per fer. De moment les característiques de l’assentament ibèric segueixen sent una incògnita. Tot apunta que es podria tractar d’un poblat singularment important, malgrat que de moment només coneixem part del seu complex sistema defensiu.
Patrimoni Arqueologia
