La circulació de moneda a Cardedeu en època moderna i el diner de Granollers del 1556

Unes obres al centre de Cardedeu van fer possible una troballa reveladora de la circulació monetària a la vila dels segles XVI al XIX

Antoni Plaça Ximenis (text) , Muse-Arxiu Tomàs Balveg de Cardedeu (MATBC) (fotografies)

A principis del 2003 i durant la remodelació d’una part del centre històric de Cardedeu es van trobar, a la plaça de Josep Anselm Clavé, diverses estructures antigues que van motivar una intervenció arqueològica a l’indret, a instàncies del museu local (Museu-Arxiu Tomàs Balvey) i finançat pel consell municipal. Entre altres materials, l’excavació va donar llum a un conjunt monetari, de caràcter acumulatiu, que si bé no va aportar a la nostra numismàtica cap tipus o variant desconeguts, ha tingut la seva importància per aportar-nos dades sobre la circulació monetària a Cardedeu durant l’època moderna (segles xvi-xix). També gràcies a aquest grup dispers de monedes es va poder confirmar la datació de les estructures trobades, fet gens fàcil de determinar pel minso material ceràmic que es va recuperar. Van resultar datables, sobretot, estructures urbanes d’entre els segles xvii i inicis del xx, tot i que també s’hi van trobar les restes d’un edifici de la segona meitat del s. xv. Aquesta és una prova de la importància de les troballes monetàries a l’hora de datar una excavació arqueològica suplint la manca de documentació o complementant-la quan n’hi ha.
Entre les peces trobades hi ha dos diners locals de Granollers, la presència dels quals pot indicar que la seva circulació no era restringida a la localitat emissora, sinó que podien tenir un ús molt més ampli. La resta de monedes són d’àmbit de circulació més general (catalanes i castellanes) i no sobta haver-les trobat a la vila de Cardedeu, com es poden trobar a qualsevol altre indret de la nostra geografia. La composició de la troballa és la següent: 1 diner local del s. xvi (Granollers); 1 diner local del s. xvii (Granollers, anterior a la Guerra dels Segadors); 1 sisè de Girona i 1 ardit de Barcelona del temps de la Guerra dels Segadors (1640-1652); 8 cuartillos castellans i 6 ardits de Barcelona del s. xvii (posteriors a la Guerra dels Segadors); 13 monedes de Barcelona (11 ardits i 2 diners) del temps de la Guerra de Successió (1705-1714); 6 monedes del s. xviii posteriors a la Guerra de Successió, 3 de catalanes (dues de Barcelona i una de Segòvia per a Catalunya) i 3 de castellanes (una d’elles emesa a Mèxic); 2 monedes de Barcelona del temps de la Guerra del Francès (1808-1814); 4 monedes de finals del s. xix (3 de Barcelona i 1 de Madrid); 1 moneda contemporània indeterminada; 1 moneda molt malmesa, indeterminada. En total es tracta de 45 peces que ara formen part del monetari del Museu-Arxiu Tomàs Balvey.1
Cardedeu té dret de mercat des del segle xiii (privilegi atorgat pel comte-rei Jaume el Conqueridor el 1272), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la troballa de monedes d’escàs valor perdudes en el seu moment en una zona concreta de la localitat i al llarg dels segles. Fins i tot quan es tracta d’un ral castellà de seca mexicana. La majoria de les peces són monedes menudes, no falten els gairebé sempre presents i sovint abundants ardits barcelonins, que la gent no es preocupava gaire de recuperar si els queien, com seria ara el cas de les monedes de més escàs valor nominal, 1 o 2 cèntims d’euro, per les quals gairebé ningú no s’ajup a recollir-les.
Un diner de Granollers del segle XV
La moneda més antiga de la troballa és un diner de Granollers del s. xvi. L’estat de conservació de la peça és deficient, com gairebé tot el conjunt, però les orles lobulades –detall que els numismàtics caracteritzen com a gòtic– que encara s’hi aprecien, no fan dubtar de l’atribució a Granollers donada per Montserrat Duran quan va confeccionar el catàleg del museu els anys 2005-2006. Es tracta del dineret que el doctor Miquel Crusafont va comentar i il·lustrar al número 4 de Vallesos, i que deu correspondre a l’emissió documentada el 1556, les monedes de la qual havien de ser repartides entre la gent segons la condició de cadascú. Aquesta emissió de moneda municipal, fiduciària (és a dir, sense valor en si mateixa, sinó convingut i acceptat per tothom, com les monedes i els bitllets actuals) i amb un àmbit restringit de circulació (ús a Granollers i les seves contrades), va donar resposta al problema que representava la falta de numerari petit que la seca de Barcelona no es veia capaç de proveir, i que facilitava les petites transaccions quotidianes al mercat.
Després d’aquesta emissió de moneda se’n van fer d’altres a Granollers durant els segles xvi i xvii, d’una de les quals va sorgir el segon dineret granollerí de la troballa de Cardedeu. Va coincidir amb una expansió comercial de Granollers, amb la construcció de la famosa Porxada, i un important augment de població que va prolongar els carrers fora muralla, fins quasi enllaçar amb l’emissió de moneda d’argent durant la Guerra dels Segadors (1640-1652).

1: Agraeixo al personal del museu l’amabilitat, la bona disposició i les facilitats donades, que m’han permès consultar la documentació necessària per fer aquest article.


MÉS INFORMACIÓ
- DANTÍ i RIU, J. Granollers i comarca als segles xvi i xvii : evolució demogràfica i econòmica. Granollers, 1981, pp. 80-81.
- CRUSAFONT i SABATER, M. La moneda catalana local (s. xii-xviii). Barcelona, 1990.
- FONT i PIQUERAS, J. “Informe preliminar del seguiment d’obres i excavació arqueològica a la plaça Anselm Clavé. Cardedeu. Vallès Oriental. 31 de gener - 18 de febrer de 2003”. Mataró, 2003.
- DURAN i CAIXAL, M. “Classificació del material numismàtic procedent del Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu”. Barcelona, 2006, pp. 610-632 (núm. de registre 9999-01 a 9999-45).
- CRUSAFONT i SABATER, M. “Monedes vallesanes als segles xvi-xvii”, dins de dins Vallesos núm. 4. Santa Eulàlia de Ronçana: Gent i Terra, 2012, pp. 124-125.
La circulació de moneda a Cardedeu en època moderna i el diner de Granollers del 1556

Una imatge de la intervenció arqueològica feta al centre de Cardedeu. Foto: Àctium. Gestió del patrimoni històric i arqueològic.

La fotografia ha estat extreta de: FONT i PIQUERAS, J. (Mataró, 2005): estudi numismàtic a càrrec de Montserrat Duran i Caixal (annex 5).

La fotografia ha estat extreta de: FONT i PIQUERAS, J. “Intervenció arqueològica a la plaça Anselm Clavé. Cardedeu, el Vallès Oriental. 31 de gener - 8 d’abril de 2003. Memòria científica”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara