Romanço de les bruixes del Vallès

Que tèrbola aquesta història, quanta por i quant sofriment! Senyors meus, quina vergonya de torturar tanta gent!

Sembla ser que a Catalunya
hi havia bruixes arreu,
cada comarca tenia
el propi cim, pel que es veu:

Algunes al Pedraforca
s'enlairaven, pel que es diu,
i a la Cerdanya volaven
fins a l'estany de Malniu.

I és cosa de tots sabuda
que les bruixes del Montseny
sobrevolen les Agudes
si el diable les empeny.

Les del Lluçanès anaven
a fer els seus ritus, rabents,
a la Roca de la Pinya,
de Sagàs, plenes d'ungüents.

Diu que les bruixes de Caldes,
Sentmenat i Castellar,
per fer les seves trobades,
‘naven al Puig d’Aguilar.

De Sant Llorenç a Gallifa,
entremig dels dos verals,
hi ha encara el “Pla de les Forques”
per bruixes i criminals.

Bruixes i bruixots tenien
el poder de provocar
tempestes i pedregades;
i ho tenien molt per mà.

També feien encanteris,
complicats cerimonials,
per fer créixer les malures
a persones i animals.

I quan se les agafava
se'ls aplicava el turment,
ben fort, fins que confessaven
el que fos, ràpidament.

Al Vallès hi hagué processos
a Caldes, a Granollers,
a Terrassa, La Garriga,
Sabadell i a Montornès.

Hi hagué bruixes delatades
a Gallifa, a Castellar,
a Bigues i a Granera
també a Palau-Solità.

I les bruixes perseguides
solien ser dones grans,
les més dèbils, desvalgudes,
vídues, velles, immigrants.