75 anys del bombardeig de Granollers

L’aviació feixista italiana va causar almenys 224 morts i 165 ferits greus el 31 de maig de 1938, en un dels atacs aeris més sagnants de la Guerra Civil espanyola

Joan Garriga i Andreu (text) , Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) (fotografies)

El dimarts 31 de maig de 1938 cinc avions italians (Savoia S-79), al servei del general Franco, van bombardejar la ciutat de Granollers. Eren les 9,05 del matí. L’atac va durar un minut, que va ser etern per als vilatans, als quals els van caure al damunt 60 bombes de 100, 20 i 15 quilos, amb un total de 750 quilos de metralla que com a pluja malèfica va anar a raure al mig de la ciutat.
Els avions s’havien enlairat una hora abans des de l’aeroport mallorquí de Son Sant Joan i, després de bombardejar Granollers, se’n van tornar i aquell mateix matí, carregats de nou, van atacar Sant Adrià del Besòs mentre la vila granollerina encara estava fumejant. Més d’un centenar d’edificis havien quedat destrossats i centenars de ferits i de morts es trobaven estesos pels carrers i places, alguns portats al cementiri, mentre que d’altres eren atesos a diversos hospitals de dins i de fora de la comarca. Tots van ser testimonis dramàtics d’un atac brutal contra una ciutat sense defenses per combatre atacs aeris.
Els avions van entrar des del sud-est, van volar per damunt de la ciutat i van girar en direcció a ponent per tornar a Mallorca. Tenien per objectiu la central Energia Elèctrica de Catalunya, SA, situada al carrer del Rec, molt a prop de la riera del Congost, on hi havia també al mateix carrer l’empresa elèctrica Estabanell i Pahissa. Per la seves ubicacions, es trobaven a molt poca distància del centre neuràlgic de la ciutat i l’atac a la central pretenia la destrucció de la instal·lació transformadora que alimentava la línia de tren electrificada, dita del Nord, per bé que al centre mateix de la ciutat també hi havia la línia de França.
Les bombes no la van tocar. El comunicat de vol assenyalava que havien errat en la direcció i que a Sant Adrià –on tampoc van encertar la central elèctrica–, la reacció a l’atac havia estat intensa i que a Granollers havia estat lleu. De fet, a Granollers l’alarma no va ni tenir temps d’avisar els veïns de la vinguda dels avions.

Devastació al centre de la ciutat
El sistema d’atac i la situació d’una central de dimensions no massa grans i dins de Granollers havien forçosament de causar enormes danys i mortalitat. I així va ser. La pluja de metralla i les explosions van dibuixar una geografia devastadora al centre de la ciutat vallesana. Els carrers principals i els més propers, així com el mateix cor de la ciutat a l’entorn de la plaça de la Porxada del segle xvi, van ser durament castigats per la ruta que van seguir els cinc avions. La majoria de bombes van impactar sobre el gruix que formaven immobles i persones en un matí i en una hora en la qual molta gent es trobava al carrer, fent cues per l’avituallament diari o just tornant de deixar la mainada a les escoles.
L’espant va ser terrible. Crits, foc, pols i gent corrent embogida i intentant en el possible d’ajudar a atendre els nombrosos cossos que havien quedat estirats a terra. Un autèntic infern. Com a contrast, des del cel, ai las!, els aviadors italians deixaven constància de la seva voracitat mitjançant una sèrie de fotografies que visualitzaven una ciutat fumejant i on les bombes havien espetegat al bell mig d’una localitat que en iniciar el conflicte bèl·lic tenia poc més de 14.000 habitants i en aquells moments depassava tal vegada en dos o tres mil persones més aquesta xifra, a causa de l’arribada de refugiats.
La central no va ser encertada. Tampoc un taller de reparacions de motor d’avions que hi havia al costat ni tampoc un altre taller de muntatge d’avions, situat a ponent, fora del centre de la ciutat. Aquests eren objectius militars que constaven en documents interns de l’exèrcit franquista, i que no devien interessar tant com aquella central, ja que no s’esmentaven en el document de vol.
El dia era clar i els avions volaven a 5.000 metres d’altitud. Les bombes llençades, no van castigar l’objectiu primordial. Tanmateix, els estralls van ser quantiosos i la població, sotmesa a un atac propi de saturació o càstig absolutament recriminable, va ser funest per la magnitud de la tragèdia humana.
El cost dels desperfectes als immobles es va avaluar, d’entrada, en unes 637.000 pessetes, certament alt aleshores, i demostrava la gran quantitat de danys causats, que posteriorment havien d’anar-se incrementant, segons es pot confirmar en documentació de l’acabament de la guerra.

Un balanç mortal esfereïdor
Però si a banda dels recomptes que s’han verificat sobre els estralls a edificis s’hi afegeixen els de morts i ferits, el balanç és absolutament esfereïdor. A més de les destrosses en carrers, places i immobles, les dades fefaents que es poden donar una vegada creuats els documents existents indiquen que els morts van ser 224 i els ferits greus 165. Aquesta xifra de morts, però, és la mínima registrada, ja que en el llibre de defuncions del cementiri de Granollers, després de les anotacions de noms registrats s’hi indicava la frase “aún siguen”. Això mostra que hi havia més morts que els anotats i que segurament van ser enterrats a la fossa comuna. Quants més? Segurament mai no es podrà esbrinar, però en l’imaginari col·lectiu de l’època sempre s’ha cregut que eren molts més dels que es van poder identificar dins o fora de la ciutat.
Sobre la xifra de ferits només s’han pogut comptabilitzar els atesos greus, ja que molts de lleus ho van ser a domicilis particulars. En xifres absolutes s’ha pogut comprovar que el mateix dia van morir, com a mínim, 195 persones –16 de les quals sense identificar–, possiblement totes o la gran majoria en aquell fatídic minut en què van esclatar les bombes. La resta, fins a 224, ho van fer entre els mesos de juny i d’octubre com a conseqüència de les ferides sofertes. Entre els morts hi va haver força nens i la majoria eren dones. Dels ferits greus, 105 van ser dones i 60, homes. Si s’analitzen les famílies que van resultar afectades d’un forma o altra pel bombardeig, la conclusió és altament tràgica.

El ressò als mitjans de l’època
Encara que el comunicat oficial que immediatament va fer la Junta de Defensa Passiva de Catalunya indicava que l’atac havia estat produït per avions alemanys, en realitat, com ja havia apuntat algun mitjà informatiu, uns anys després ha quedat clarament provat –a través dels arxius italians– que els bombardejos havien estat perpetrats per cinc avions que pertanyien al 8º Stormo de B.V., dels Falchi delle Baleari. L’horror d’una agressió que va afectar Granollers d’una manera tan brutal i l’escàndol fins i tot internacional que això va desfermar va fer que una gran quantitat de diaris i institucions donessin la notícia i critiquessin durament els autors i col·laboradors d’una escomesa tan extraordinàriament sagnant. La premsa de Barcelona i Menorca, així com la francesa i la britànica, se’n van fer un ressò especial. Alguns mitjans internacionals es van mobilitzar i van posar el nom de Granollers com a insígnia de les barbaritats comeses contra les poblacions indefenses. A banda d’altres bombardejos ocorreguts a Catalunya i fora del país, els atacs aeris del mes de març a Barcelona i els del mes de maig a Granollers demostraven la decidida voluntat feixista d’atemorir i anorrear si calia una població civil ja prou castigada pels mesos de guerra i de dolor.
Al llarg de molts anys, alguns interrogants s’han anat esvaint. El perquè de l’atac a Granollers té moltes respostes en la documentació de diversos arxius. S’hi demostra que era una ciutat que entrava en els criteris militars de poder ser atacada per les seves indústries i connexions estratègiques de comunicacions. El fet que l’alarma no avisés de l’escomesa aèria s’explica, segurament, pel poc temps que van tenir els guaites de la costa de Barcelona per advertir telefònicament de la presència d’uns avions que se’ls van trobar a sobre i en molt poc temps van descarregar les bombes a Granollers i van disparar des d’alguns quilòmetres de distància, d’acord amb la tècnica de vol i bombardeig.
Per aquest atac tan ràpid i sense que l'alarma hagués tingut temps d'avisar, la gent no va poder refugiar-se. El fet que les bombes no toquessin l’objectiu principal va ser un error militar acceptat pels comandaments del vol –desdibuixat per la falsedat de la lleu resposta que van tenir els avions–, que així van donar per tancada l’operació. Tanmateix, l’escàndol va ser tan greu en nombre de víctimes humanes que, a primers de juny, fins i tot els comandaments franquistes van demanar al comandament italià ubicat a Mallorca quin havia estat, en concret, l’objectiu del bombardeig. No s’ha trobat mai, en cap arxiu, la resposta.

Nous bombardejos
Evidentment hi ha moltes més preguntes i respostes encara pendents, però la magnitud dels fets i les seqüeles que van deixar han estat presents al llarg de decennis a Granollers. Una ciutat que de nou va ser bombardejada els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, en uns atacs que van causar una quarantena de morts més. A més de Granollers, entre el 23 i el 29 de gener, les localitats veïnes de les Franqueses del Vallès, Figaró, Mollet del Vallès –que ja havia sofert un bombardeig el 1938–, Cardedeu, la Garriga i Sant Celoni també van sofrir diversos atacs per les aviacions italianes, alemanyes i hispanes. Aquest conjunt d’atacs aeris va fer superar en més deel total de morts causats pels bombardejos durant la guerra.
Granollers va ser la tercera ciutat de Catalunya amb més morts per bombardejos, després de Barcelona i Figueres. Des de fa anys Granollers ha emprès la tasca de recuperació de la memòria i la història en uns treballs fets des de les escoles i entre un ampli teixit social, amb l’objectiu de recuperar indrets geogràfics i patrimonials amb la voluntat pedagògica de reflexionar sobre la guerra civil i totes les guerres.


MÉS INFORMACIÓ
- Garriga, Joan. Granollers, el bombardeig de 1938. 1938 (2002), amb cita expressa de fonts i bibliografia.
- Bassa, David. “Granollers, un minut a l’infern”. Monogràfic revista Sàpiens, número 65
- Gesali, David; Íñiguez, David, J. La Guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2012.
75 anys del bombardeig de Granollers

A sobre, el carrer Anselm Clavé, al costat de la Fonda Europa. Foto: P. Luis Torrents / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr – Arxiu d’Imatges.

A la imatge, un del edificis afectats pels impactes de les bombes. Foto: Autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr – Arxiu d’Imatges.

A la imatge, estat de la Porxada després del bombardeig del 31 de maig del 1938. Foto: Autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr – Arxiu d’Imatges.

Una reparació moral pendent

El trauma va existir però també s’ha d’assenyalar l’exemple de l’abraçada que l’any 2008 es van fer l’alcalde de Granollers i el de Foligno (Umbria), lloc on es fabricaven els Savoia-79. Acompanyat per una representació d’aquella ciutat italiana, l’alcalde va fer públic el seu dolor per uns atacs feixistes tan bel·ligerants i inhumans, que com a demòcrata havia de denunciar. El govern italià, tanmateix, no s’ha disculpat mai ni pels fets de Granollers, ni contra els atacs a altres poblacions. Ni els morts tornaran a la vida, ni els ferits deixaran de guarir-se anímicament. Ni ells ni les seves famílies ni la ciutadania en general. Amb tot, un acte de demanar perdó hauria estat, com a mínim, una petita i sentida reparació moral. Es farà mai?

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara