Carme Forcadell

De l’activisme SABADELLENC al lideratge de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

David Ramon (text) , Josep Prims (fotografies)

La cita amb la Carme Forcadell és, oportunament, a la República, bar ubicat a la plaça del Vallès de Sabadell. Fa un dia molt fred de febrer i arriba atrafegada de Barcelona, d'un compromís de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). És l'entitat que presideix i que ha convertit la sabadellenca en una de les dones més populars del país. Es refà amb una infusió i comencem la conversa. L'aparença jovial no és una façana: exposa amb energia els arguments que no para de repetir.
Originària de Xerta, a les terres de l’Ebre, ens explica com va venir a parar a Sabadell: “Va ser en el moment d'anar a la Universitat Autònoma, a Bellaterra. Sortia amb un noi de Sabadell amb qui després em vaig casar. Al poble em deien “¿com és que no vas a Barcelona, que és més bonic, i no en una ciutat d'aquestes lletges?”, però jo trobava que la mida de Sabadell era bona: podies anar a tot arreu a peu i venint d'un poble de 2.000 habitants ja m'estava bé”.

No cal renunciar a res
L'ANC que encapçala centra ara els esforços en engendrar conviccions independentistes entre persones que se senten espanyoles a l'àrea metropolitana de Barcelona, com el Vallès, i també als volts de Tarragona: “No ho fem les persones independentistes de tota la vida, sinó a través de persones que han arribat al sobiranisme partint de les mateixes posicions”, indica. Difícil propòsit: els arguments racionals sempre queden per sota de les motivacions emocionals: “El que hem de tenir clar és que estem fent un procés nou. Fins ara hi havia la sensació d'una llengua, una identitat, i això ha canviat. Volem remarcar que per ser català no cal renunciar a res. No hi ha contradicció en estar d'acord amb la independència i sentir-se espanyol. Associem el procés a aconseguir un país més just, més pròsper i més democràtic”.
Qui ho diu és una històrica activista per la llengua catalana. La Carme és filòloga i treballa a les aules d'acollida del Departament d'Ensenyament, regalant el català als nouvinguts al Vallès. Fora de la feina ha centrat la seva participació cívica en la Plataforma per la Llengua i a Òmnium Cultural de Sabadell. Però per ella “el castellà és una llengua molt important a Catalunya. Quan siguem un estat per fi el català guanyarà el rang de llengua d'un estat d'Europa. Però els canvis seran amb anys: els cinemes no seran automàticament en català”.
Ens preguntem quins resultats hi hauria al Vallès si ara es fes el referèndum d'autodeterminació: “Crec que quedaria frec a frec entre el sí i el no, però s'ha avançat moltíssim de cinc anys ençà”. El vot sobiranista va guanyar a Sabadell i Terrassa a les darreres eleccions. I on no va ser així va ser a Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí: “Per això dic que hem d'anar als barris: a can Puiggener, a la Planada del Pintor...”, explica.
La militància de Forcadell també passa per la política participativa i institucional. Del 1999 al 2003 va ser regidora a Sabadell, com a número dos d'Esquerra Republicana de Catalunya. Un cop alliberada de responsabilitats institucionals va tornar al front de les entitats. Aviat també es va enrolar a la Plataforma pel Dret a Decidir de Sabadell, que va impulsar les consultes per la independència i va ser l'embrió de l'Assemblea Nacional Catalana.

Qui pressiona a qui?
L'ANC fa pressió als polítics, però en un país partitocràtic pot ben succeir el contrari: “No rebem cap mena de subvenció ni la volem. Mai no ens han dit què havíem de fer. Abans de la Manifestació de l'Onze de Setembre ens van demanar en públic que havia de ser pel Pacte Fiscal, però no directament. Vàrem replicar que la manifestació havia de ser únicament per la independència”.
I des d'aleshores ¿van bé els polítics? “Fins ara sí, però nosaltres hem d'anar vetllant i estirant”. Prou bé com perquè l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència hagin canviat el full de ruta: “Ja no cal fer les consultes per municipis”. Ara el que demanen és que el referèndum no es faci més tard del maig de 2014: “Calculem que la llei de consultes ja serà vigent a l'octubre o el novembre, es pot convocar amb sis mesos de coll per preparar-lo.”
També li demanem pel paper de les classes dirigents: “Hem d'agrair a Isidre Fainé (president de la Caixa) que no s'hagi pronunciat perquè estic segura que l'Estat l'ha pressionat fins l'infinit perquè estigui en contra. Ja és d'agrair que no hagi dit res. A tots els processos els més poderosos solen estar a l'espectativa i si hi ha canvis s'adapten”.
Enfeinada en la tasca a l'ANC, no pensa pas en un possible retorn a la política municipal sabadallenca: “No m'ho he ni plantejat. Estic a l'Assemblea a totes. Quan siguem un estat vull anar al teatre i al cinema; llegiré més i viatjaré més”


Carme Forcadell

Carme Forcadell, al cafè-bar la República de Sabadell.

Trets ebrencs. La Carme Forcadell i Lluís va néixer a Xerta (Baix Ebre) el 1956. Manté l'accent occidental tot i que viu a Sabadell des dels 18 anys. Ens agrada reconèixer-li d'altres trets de la gent ebrenca. La Carme es presenta amb un to aspre, que els no habituats poden confondre amb una manca de cordialitat. La sensació s'esvaeix amb la conversa, que flueix entre la tendresa i l'assertivitat. Hi afegiríem un aire combatiu endèmic dels pobles lligats al treball de la terra. Ella mateixa assumeix una actitud obstinada: "Sóc molt perseverant", i per això dedica tot el seu temps lliure a la causa de la independència de Catalunya: "Quan veig una idea penso que s'ha de fer". Lidera el moviment cívic que articula la pressió social a polítics i institucions amb el fi de convertir el Principat de Catalunya en un Estat europeu: "Quan abans ho aconseguim abans ens podrem dedicar a d'altres coses. Tinc moltes ganes de deixar de ser independentista".

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara