Fill de l'activisme social i polític en el tardofranquisme
Creat l'any 1985, l’Ateneu de Granollers és una entitat atípica i molt de carrer, d'aire sorneguer i gens presidencialista
Pruden Panadès
(text)
Sovint, dels països que rutllen bé en coneixem més les bones pràctiques que no pas el rostre o el nom dels qui els governen. Una cosa semblant es podria dir de l’Ateneu de Granollers, creat l’any 1985 per una cinquantena de persones. La seva breu història fa possible parlar amb els seus fundadors i promotors.
Si bé, per definició, un ateneu aplega gent interessada en estimular els coneixements científics i literaris, i fer-ho de manera activa, l’Ateneu de Granollers (ocasionalment es va dir Ateneu Popular) va ser impulsat principalment per les “ganes de passar-s'ho bé”. Hi havia també, el referent dels nombrosos ateneus d’orientació progressista o llibertària (a cavall del segles xix i xx) com l’enyorada Unió Liberal de Granollers que entre 1887 i 1939 va exemplificar l’esplendor d’aquests moviments en l’espai on avui es troba el Museu de la ciutat. Però què significava “passar-s'ho bé” per a un grup de ciutadans provinents de diversos camps de l’activisme polític en el tardofranquisme? Malgrat la distància temporal, la trajectòria de l’Ateneu de Granollers (avui reuneix un centenar de socis) va saber retrobar –probablement sense proposar-s’ho– i actualitzar la dualitat aquella: la de créixer en el coneixement i en la festa i compartir-ho amb el màxim de gent. Des del primer moment el sentit de l’humor i de la crítica més imaginativa no han faltat en les seves propostes obertes a tothom que hi ha volgut participar.
Locals diversos
Als inicis, van pentinar la ciutat buscant local, van sospirar i fantasiejar pel Casino (llavors en època de dificultats) van instal·lar-se al carrer de Corró número 15, després al 45 i finalment el número 11 del carrer Torras i Bages a partir del 1988 seria la seu més duradora. Amb tot, bona part de les activitats que promou i organitza l’Ateneu de Granollers tenen lloc al carrer: des de les cèlebres i guardonades comparses de Carnestoltes, fins a la festa del vi amb en Pep Salsetes de mestre de cerimònies i la lectura popular de poemes per Sant Jordi. També el carrer ha estat l’escenari d’activitats compartides amb altres entitats, la celebració de l’inexistent Sant de Barri, les representacions o el brou de Nadal junt amb l’Associació de Veïns Granollers Centre, la col·laboració amb la Mitja Marató, o les accions teatrals (per encàrrec) com ara, una recepció d’autoritats amb motiu del cinquè aniversari de l’Auditori de Granollers l’any 2007.
Amb temporades més intenses que d’altres i sota cobert, funcionen diverses comissions com ara la de debats, sortides, poesia, cinema, vi, scrable, la culinària (que ha atret molts joves) i la més antiga, una tertúlia que es diu “No fer res”. Els debats sobre temes d’actualitat va ser una de les iniciatives primerenques (inspirada en els Debats Universitaris del Vallès Oriental que promovia Jaume Rodri a Cardedeu des dels primers anys 70). Montserrat Roig, Salvador Giner, Margarita Rivière o Lídia Falcón van ser algunes de les persones convidades.
Miquel Blanché i Paco Merino
Hi ha dos noms, però, vinculats estretament a la història d’aquest ateneu heterodox que no pertany a la federació d’ateneus. Un és el de l’animador cultural Miquel Blanché (1947-1987), de qui l’Ateneu guarda la seva biblioteca personal (inventariada per les sòcies M. Teresa Castelló i Rosa Murtra) on a més d’un miler de llibres d’assaig, literatura de tots els temps i revistes, conserva gran quantitat de documents polítics dels anys setanta, així com un gruix important d’escrits personals. Materials encara per estudiar i analitzar.
L’altre nom és el del pintor Paco Merino (1948-2004), soci entusiasta des del començament i en memòria del qual l’Ateneu de Granollers convoca un premi de pintura anual que ja porta més de deu edicions.
Una imatge de la cercavila protagonitzada per membres de l’Ateneu durant les festes del carrer Corró de Granollers. Foto: Arxiu de l’Ateneu de Granollers.
Imatge gràfica de l’Ateneu, obra de l’artista granollerí Vicenç Viaplana. Foto: Arxiu de l’Ateneu de Granollers.
Una imatge dels anys vuitanta, durant la Festa del Vi, amb un jove Jaume Arnella recitant el romanço d’en Vinaixa. Foto: Arxiu de l’Ateneu de Granollers.
Celebració del Dia de la pel·lícula. Foto: Arxiu de l’Ateneu de Granollers.
Una tertúlia literària de l’Ateneu. Foto: Arxiu de l’Ateneu de Granollers.
Carpeta Ateneus i casinos, cultura i llibertat
