Montcada i Reixac: dos ateneus al servei del poble
L’ABI i La Unió de Mas Rampinyo són dues entitats centenàries que han omplert de vitalitat cívica els carrers de la localitat al llarg de la història
Raquel Ligero
(text)
, ABI (fotografies)
“I vosaltres, vau trobar l’amor a l’ABI?”. L’Antoni Orihuela, un dels membres del Fundació Cultural Montcada, llença la pregunta als seus companys, el Jaume Ribera i el Jaume Conill, tot i que ja coneix la resposta. Ho fa perquè sap que resumeix a la perfecció el que va significar l’Associació Benèfico Instructiva (ABI) per Montcada i Reixac durant bona part de la seva història.
L’ABI, un punt de vitalitat a meitat del segle XX
L'ABI va néixer el 1909 com a centre benèfic i escola, i amb els anys va esdevenir un lloc de trobada per a grans i petits on s’hi feien tot tipus d’activitats culturals: concerts, teatre, sardanes, cinema... i balls. Uns balls que es van convertir en la fletxa de Cupid per a molts joves de l’època: “Aquí és on s’han enamorat els nostres avis i pares, i tothom ho recorda amb molta il·lusió”. Ho explica el Miquel Àngel Gràcia, qui ha estat fins el març el president de l’entitat.
El Toni i la seva trup de la Fundació gaudeixen recordant com eren els balls dels diumenges en aquells temps, que, diuen, tenien molta fama arreu de la comarca. “Venien orquestres bones amb 14 o 15 músics i els seus vocalistes. Jo era molt jovenet, però ens deixaven pujar a la llotja i els vèiem des de dalt”, explica l’Antoni. Els balls agarraos, com els anomenen entre somriures, reunien tots els joves del poble i tenien unes regles del joc molt marcades: “Els nois havíem de comprar una flor i posar-la a la solapa i les noies seien a la llotja, la majoria acompanyades de la seva mare. Quan volies treure'n a la pista a una, li havies de demanar i ballar quatre peces. Això si no et fotien carbasses!”. Tots riuen i assenteixen amb el cap.
Parlar de l’ABI és reviure vells i bonics records. Durant les dècades dels 50 i 60, l’associació va viure el seu moment més àlgid. Tenien més de 750 socis registrats, tot i que la dada no feia justícia a la realitat: “En aquella època, només hi constaven com a socis els homes, tot i que també hi anaven les dones”, recorda el Miquel Àngel. L’entitat era, llavors, un espai de vitalitat cívica i veïnal molt important a Montcada. Organitzaven la Festa Major del poble amb l’ajuda de tots els veïns i hi actuaven companyies de teatre força importants, com la de l’Arturo Calvo. De fet, l’ABI, en aquell moment, era més coneguda per ser el Teatre Colón.
“La sala encara tenia unes prestacions que permetien portar bones obres, però amb el temps les instal·lacions es van anar deteriorant”, recorda el seu expresident. Aquest deteriorament es va veure agreujat per les nevades de 1962. La infraestructura ja era vella i l’ajuntament va demanar que s’enderroqués part de l’edifici, perquè amenaçava ruïna. El Miquel Àngel explica que això va ser incomprès per una part dels socis, que perdien un espai, i la reconstrucció no va agradar tant. Aquest fet va provocar una davallada importantíssima dels membres de l’entitat i aquí va començar el declivi del que havia estat, fins llavors, un lloc de referència per a molts montcadencs.
Des de llavors ençà, l’ABI s’ha anat mantenint, tot i que ja no compta amb el moviment d’anys enrere. Actualment és un ateneu d’aspecte cívic que acull associacions i entitats del poble. Als membres de la junta els agrada dir que són “una entitat privada de servei públic”. “El centre excursionista és una de les entitats del poble que fa més temps que s’allotja sota el nostre sostre. Fa més de 30 anys que hi és i moltes de les curses populars que organitzen surten des d’aquí”. Però no és l’única. “Els castellers també fan part de la seva activitat a l’ABI, s’assajen sardanes i teatre, hi ha un esplai que té més de cent infants cada cap de setmana.” I així, un munt d’entitats i associacions de caire cultural i reivindicatiu. L’ateneu és un espai obert a tothom, no només als socis, i el bar és la porta d’entrada per la qual arriba més gent. El Miquel Àngel és optimista i confia que l’ABI, tard o d’hora, tornarà a recuperar l’energia que tenia fa unes dècades: “Ara hi ha molta gent jove i sembla que s’està recuperant, a poc a poc, la vitallitat d’un espai tan preuat anys enrere”, explica.
La Unió de Mas Raminyo
L’ABI fa més de cent anys que va omplint pàgines de la història de Montcada. És l’entitat degana del poble, juntament amb la Societat Cultural i Recreativa La Unió de Mas Rampinyo, que gairebé arriba també al segle d’edat. Està situada al barri del Mas Rampinyo i va ser fundada el 1921, de la fusió de dues associacions veïnals que, en un principi eren rivals: Cal Perico, que eren “els rics”, i La Paz, els pobres. “Per la Festa Major del barri, que se celebrava el quart diumenge d'abril, feien dos envelats, degut a la rivalitat existent”, indica en Jordi Escrigas, l’actual president.
Però finalment es van convertir en una sola associació, que va néixer per ser el centre de les activitats d’oci dels veïns del barri i, sobretot, per organitzar la seva Festa Major. “S’organitzaven grans balls i lluïdes cavalcades i fins el 2001 s’escollia la Pubilla”, recorda el president de l'entitat. És una festa molt arrelada al barri i és tot un símbol d’identitat. De fet, com explica Jordi Escrigas, la primera ressenya gràfica que d’aquesta celebració s’ha trobat data de l’any 1896 i va ser publicada per La Vanguardia, el dia 23 d’abril d’aquell any. També volia ser un centre on la classe obrera pogués estudiar i, a més, per realitzar actes benèfics.
De la primera època de l’entitat se’n saben poques coses. Des de la seva fundació fins passada la guerra civil no hi ha documents escrits perquè, segons explica el seu president, “els arxius es van fer servir com a barricades”. Se sap que durant els anys trenta hi havia un grup de teatre i s’hi feien pel·lícules de cinema mut que acompanyaven de piano. Sembla que també va tenir una consulta mèdica i una escola. Tot i que sempre ha estat una associació apolítica, durant la Guerra Civil "va caure sota el control del sindicat CNT-FAI i sembla que fins i tot s'hi feia guàrdia armada a l'entrada”, indica l'actual president.
Passada la guerra s'hi va començar a fer el Ball de Gitanes i el ball de Carnestoltes. L'ara president explica que la història de l’entitat està carregada d’anècdotes divertides, que n'explica una de les més recordades. “En un dels balls de Carnestoltes van aparèixer tres senyors, tot dient que havien fet fortuna a les Amèriques. Varen convocar al centre de la sala tota la gent per tal de mostrar els invents i altres coses que portaven de mar enllà. La gent va formar un cercle al seu entorn i després d’ensenyar diverses coses que portaven i, just en el moment que més gent hi havia, van obrir una maleta plena de ratolins vius que, en trobar-se alliberats van començar a córrer per tota la sala. No cal dir l’embolic que es va formar ...”, explica enriolat.
Grups ben diversos
Els combats de boxa van ser una altra de les activitats que s’hi feien durant la postguerra. De fet, aquesta activitat va cridar molt l’atenció del poble i encara ara l’Antoni Orihuela i els seus col·legues de la Fundació recorden aquelles tardes de combats. Als anys 50, La Unió es va convertir en el menjador d'Aismalibar, una de les empreses més importants del poble. Però va seguir donant aixopluc a tots els seus socis.
“La Unió ha acollit grups molts diversos, tant culturals, com teatre, sardanes, ball de gitanes i esbart, coral infantil i grup folk; com esportius: futbol, boxa, bàsquet, escacs...”, diu el Jordi. I actualment segueix en aquesta línia. La formen 400 socis i, com explica el president, “hi ha diversos grups que són el motor del dia a dia de l’entitat”. El grup de teatre TEA345, el Grup d’Activitats per a la Dona, l’Aula de Música, el Grup Balles Dansa-Jazz, el Club Gimnàstic, el Club Tennis Taula i el Grup de Carnaval “La Unió s’Engresca”, són l’ànima d’una entitat tan representativa d’aquesta part de Montcada.
Sempre ha vetllat pels seus objectius, que el Jordi coneix molt bé: “Defensar, propagar i fomentar el desenvolupament dels valors de la llengua, de la cultura i de les tradicions de Catalunya, així com la pràctica d'activitats esportives, culturals, recreatives, cíviques i socials de la població”.
Carpeta Ateneus i casinos, cultura i llibertat
