De sermons i altres facècies
Un curiós poema satíric localitzat fa uns anys a la biblioteca pública Lambert Mata de Ripoll, atribuït al clergue Bernat Ribera, parlava àcidament de Sant Feliu i també de mossèn Agustí Santacruz, arran d'una visita que va fer-hi l'any 1711, quan va ser enviat a predicar-hi els sermons quaresmals. El text, en català de l’època, deia així:
Després que fuy passat Caldes,
me trobí, sens saber com,
entre penyas y montañas
de las més aspras del mon,
entre pins, rouras y alzinas,
entre cabras y bacons,
entre matas y argelagas,
en un terrenal racó,
lo més propi per las fieras
que vui il.lustra lo sol:
sense camí ni carrera
tot barrancs tot trencacolls
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arribí, pués, en un poble
tant lleig, tan desgayadot
que segons ninguna lley
pot dir-se vila ni lloch.
Pués, atenent la postura
de las casas que és compost,
és del tot desconcertada,
que’l nivell no’y pot fer joch.
las renglas són tant distortas
que no’s míran poch ni molt,
sinó per una punteta;
posadas a la gayró, . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Si no me engaña ma vista,
és així mateix això:
dos fileras de casotas
tant lletjas, tant sens primor,
tant sens ordre, tant fumadas,
tant desiguals y tant poch
intel.ligible sa planta,
tant mal vistosas per tot;
y al mitx tenen un camí
tant costellut, tant montuós,
tant ple de despeñaderos
y tant carregat de grops
que, si per a dibuixar-ho
basta lo ingenier major
Don Francisco Santacruz
--- que és lo pare del rector---,
so content demà a les onse
que’m péguian dos-cents assots.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arribí a la rectoria,
y las primeras rahons
que vaig ohir molt endintre
de casa solamente fou
cridar: “Eudalt! ¿Què fa el matxo?”
Y habent ell respost: “Bo, bo!”,
Diu renyant: “Pués desalbarda’l.
Y enmantat, vaja a la cort.
Frega-li bé aqueixa esquena,
que’l matxo be com un xop
Y tu, ¿no tens més cuidado
que de roba de cabrons?”
Quant vaig ohir tant grans renys,
Jo diguí: “¿Què serà assò?
¿Encara no veus ningun
y ja escoltas tals rigors?
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Y volent jo pèndrer vistas
Y provar sí éran del humor
de la tia, no poguí,
pués baixaba lo rector
per dar-me la benvinguda
ab gesto magestuós.
Anaba est, baixant la escala,
tant grave y tant dret de cos
com un rave de diner
regat en lo Portal Nou;
ab cota y gorra a la inglesa,
ulls grossos, ample de front,
ab las mans a las butxacas
per fer-me demonstració
de las calsas, mitjas negras
y sebatas ab taló,
com solen ja en Barcelona
tots los capellanets nous.