L’últim repte: el teatre

L’origen de la “Societat Coral Sentmenatenca”, però, és anterior als dos edificis i no duia encara el cognom “d’Obrera”. Es va constituir el 1885 com a iniciativa d’un grup de treballadors del camp i de les fàbriques de teixits que, després de la llarga jornada de treball, es reunien a l'antiga cerveseria Valentí del carrer de Caldes. Bevent de les influències de les ciutats veïnes com Sabadell, van decidir formar un cor a rebuf del moviment impulsat per Josep Anselm Clavé. I fins avui dia, el cant coral, la música, el ball de gitanes, el teatre, les sardanes, el rock i l’excursionisme, han centrat les activitats del “Coro”, una entitat amb uns 800 socis.
Veient com s’ho han fet, es pot dir que els voluntaris d’avui han funcionat amb la professionalitat d’una petita constructora, comprant els materials i fent-se’ls transportar fins a la seu, per tenir-los a punt el cap de setmana i ser àgils. Han comptat amb col·laboracions externes per a les feines especialitzades com soldar les bigues, i han llogat una grua per al transport i instal·lació, quan ha calgut. Però el grup s’ha encarregat de tot, des de la feina més delicada i difícil que va suposar “recalçar l’edifici, que va ser com tornar a fer els fonaments del teatre de nou”, explica l’actual president, fins a instal·lar les bigues a la sala de música o a les noves llotges del teatre.
Del 2007 al 2014 va quedar rehabilitat l’edifici inicial: el Cafè, la cuina i el seu terrat, el Salonet, la terrassa, el vestíbul amb els passadissos i escala d'accés, Sala de Música, i part de la terrassa. I els darrers dos anys, han afrontat el repte més ambiciós: el teatre. Entremig, una campanya de recollida de diners batejada com a “Operació Rajola” va emplaçar a socis i amics a comprar i decorar rajoles de ceràmica que són les que vesteixen ara les parets del vestíbul del teatre. I a més, una quota extra de socis, també s’ha abocat a les obres.
Molts dels pagesos i obrers que van participar en la construcció inicial del “Coro”, van morir veient la “seva” estimada “Societat Coral” expropiada a la Guerra Civil. Molts anys després, l’actual junta i els voluntaris han pogut gaudir de l’ús del Coro reestrenat. En certa manera, han recollit el seu llegat i s’han fet seu el somni: “estem a punt d’aconseguir-ho. Tindrem edificis del Coro, per cent anys més”, diuen satisfets.

Els voluntaris de “La Patilla”, en plena feina de restauració de l’espai de les llotges de Coro.Foto: Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca