La Lira de Montornès es va fundar com a societat coral, instructiva i recreativa el juliol de 1907. De fet, des de finals del segle xix, al poble ja hi funcionava un cor d’homes que cantava per cases, masies i veïnats, especialment en temps de Pasqua Florida. Amb l’aprovació del propi reglament, l’entitat regulava la seva activitat i s’incorporava oficialment als ideals i al moviment dels Cors de Clavé. Amb el pas del temps, la societat d’origen estrictament coral va eixamplar el seu camp d’acció i va esdevenir el referent de la vida social i cultural del poble.
Als inicis, la seva seu era el Cafè d’en Galvanyet, situat al primer pis d’una casa de la zona de la sagrera, tocant a la plaça de la Constitució, l’actual plaça de Joaquim Mir. A la Sala –aquest era el nom popular del local–, s’hi feien els assaigs i s’organitzaven balls amb gramola. També s'hi disposava d’un servei de cafè i de begudes refrescants.
En poc temps, el cor d’homes, dirigits pel mestre Joan Santamaria, es va anar consolidant interpretant arreu les populars cançons del repertori claverià. L’any 1916, ara fa un segle!, va participar a l’homenatge en honor del fundador de les societats corals, Josep Anselm Clavé, a Barcelona. L’any 1917 va estrenar l’estendard i el 1926 va ser convidat a fer una cantada davant del Rei d’Espanya, Alfons XIII, a Granollers.
Ja abans de la proclamació de la República, van sorgir inquietuds teatrals i es va crear un grup escènic. A més, des dels primers anys, la Lira va entomar i va liderar l’organització de les festes tradicionals del poble, com la de Sant Antoni, Sant Isidre, Sant Sebastià, el Carnestoltes, Sant Sadurní o la Festa Major (amb el típic envelat)..., sempre en col·laboració amb la parròquia i l’ajuntament. El 16 de juny del 1933 es va inaugurar el nou i més ampli estatge social, tot coincidint amb la formació d’un orfeó, la qual cosa significava la incorporació de les veus femenines a la coral.

La difícil postguerra
Passada la Guerra Civil, tenint en compte la situació enrarida i anormal de la postguerra, reconduir l’entitat i recuperar el dinamisme dels anys trenta no va ser fàcil. Va ser un procés lent. El Cor es va reorganitzar l'any 1942, dirigit pel mestre Mariano Bataller. El grup escènic va reprendre la seva marxa i va impulsar la representació dels Pastorets amb la participació d’infants i joves. L’any 1951 es va inaugurar l’ampliació de la sala d’espectacles i l'any següent un grup de nois i noies van formar la Colla del Ball de Gitanes, amb Salvador Mas al capdavant. De fet, la del Ball de Gitanes va ser una represa, ja que a principis de segle aquest ball tan estès al Vallès, ja havia estat present en la vida de Montornès. L’11 d’agost de 1957 es van celebrar les noces d’or de la Lira amb una recordada i nombrosa concentració de corals convidades.

Futbol, cinema i televisor...
També als anys cinquanta, el Club de Futbol Montornès va vincular-se a la Lira en utilitzar els locals com a domicili social i esportiu. A la sala d’espectacles s’hi va començar a projectar cinema de forma regular, coincidint en el temps amb el cinema de la parròquia que projectava, però, films destinats especialment al públic infantil. I l’any 1963 va arribar el torn de l’aparell de televisió. La Lira en va comprar un i els partits de futbol televisats van resultar tot un èxit. Mentrestant, el Grup Escènic va ser guardonat amb el primer premi del Concurs Comarcal de Teatre de 1966, amb l’obra El camí del deure, sota la direcció de Serafí Torné.
La pista cimentada, inaugurada l’any 1967, va ser un reclam per a la pràctica de l’esport. Per primera vegada a Montornès, amb el nom de La Lira, es va formar un equip d’handbol que va entrar en competició provincial l’any 1968. I seguidament va arribar l’equip de tennis i el de ping-pong,

La represa de 1978
Mentrestant, amb la construcció del polígon Riera Marsà i el nucli annex d’habitatges, el poble rebia una forta immigració, creixia demogràficament i passava a ser un centre industrial de primer ordre. Noves necessitats de lleure que a la Lira van prendre embranzida a partir de la inauguració del nou edifici i les noves instal·lacions, l’any 1978. S’obria així un dels períodes més fructífers de la Societat amb noves iniciatives, la recuperació d’antigues activitats i la creació de variades seccions, en els àmbits cultural i esportiu.
Va tornar a sorgir el cor. Es va reprendre el ball de gitanes amb la formació de colles de diferents edats. Es va fundar l’esbart i es va recuperar la secció de teatre. A banda de l’handbol, que ja existia, es van crear dos equips de bàsquet (un de masculí i un altre de femení), la secció de petanca, la d’escacs, la de futbol-sala, etc. i més endavant un grup excursionista i un grup d’havaneres. I no oblidem els campionats socials de dòmino, de botifarra o d’escacs, el concurs de paelles per Sant Sadurní... Una vitalitat que es posava en relleu amb el fet que el setembre del 1979 el grup del Ball de Gitanes va actuar a Alemanya, convidat pel Casal Català de Frankfurt. Pel que fa a l’organització de les festes, progressivament l’Ajuntament va anar prenent el relleu a la Lira, un fenomen que s’ha donat a tots els pobles de la comarca. Les seccions esportives i algunes de culturals han desaparegut perquè les necessitats queden cobertes amb gran quantitat d’oferta pública i privada. Amb tot, l’any 2007 La Lira va celebrar el seu centenari i l'entitat afronta el segle xxi amb enyorança de temps passats de tanta activitat, però amb la seva secció fundacional ben activa. Una secció que encara avui dóna el nom a l’entitat: el cor Societat Coral La Lira.