El Casal Cultural de Mollet, de l'atenció a la vellesa a l'espai per al poble
Nascut en la postguerra de la mà de l'amo de la Rabasa-Derbi, l'entitat s'ha reinventat fins a esdevenir un gran dinamitzador cívic i ciutadà
Montse Eras
(text)
, Casal Cultural de Mollet (fotografies)
Mollet té una llarga història d’associacionisme d’ateneus, ara pràcticament extingits. En queda un exemple que, malgrat tenir els orígens a l’època fosca de la postguerra, s’ha anat reinventant, adequant-se a les demandes de la societat, i que actua com a espai de dinamisme cultural i d’obertura a la ciutat.
El Casal Cultural, a la cèntrica rambla Balmes de Mollet, és una dels equipaments privats de la ciutat més proper a la ciutadania de totes les edats. Els seus inicis, però, es remunten als anys 60 i a la voluntat del fundador de la fàbrica de ciclomotors Rabasa-Derbi i exalcalde a la postguerra (1939-41), Simeó Rabasa, de construir un espai per a la gent gran. L’empresari va tenir la pensada uns anys abans, després que al 1952 es comencessin a celebrar els Homenatges a la Vellesa amb molt d’èxit de participació. Rabasa va començar a madurar la idea de fer un casal per a avis a Mollet –el que seria el primer de tot l’Estat–, un projecte que es va ampliar a partir de converses amb altres molletans que l’esperonaven a fer un espai més ambiciós, que combinés un servei a la gent gran amb una proposta cultural adreçada al conjunt de la població.
Així, el maig de 1962 es va posar la primera pedra de l’actual edifici de tres plantes del Casal, que es va inaugurar el 7 de juny de 1964, amb un acte solemne amb totes les autoritats de l’època. La primera planta es va destinar als avis i –com en l’actualitat– quan ells no l’ocupessin, s’utilitzava com a sala de conferències i actes culturals, amb capacitat per a un centenar de persones. Fins aleshores no existia a Mollet –a part del Centre Parroquial– cap lloc d’aquestes característiques. La segona planta va servir per a la Biblioteca Popular –que hi va ser fins als anys 80– i la tercera es va destinar a la Formació Professional i Secretaria. Ironies de la història, el Casal s’havia construït en uns terrenys on l’Ajuntament republicà havia previst una biblioteca popular que mai va poder executar.
Ateneu atípic
El Casal és, doncs, un ateneu atípic, nascut del mecenatge d’un sol empresari en ple franquisme, i que es va constituir en fundació benèfica i docent, segons els estatuts aprovats el 1965, que atorgaven a la família Rabasa un espai preferencial com a patrons. Actualment el Casal Cultural és una Fundació Privada Catalana, governada per un patronat amb un estatut que es va revisar d’acord amb els temps democràtics. L’any passat es va tornar a actualitzar i es va adaptar a la nova normativa del Codi Civil de Catalunya. Actualment, el president del Casal és Josep Cot, que l’any passat prenia el relleu d’Albert Adami –nét del fundador– que el 2003 substituïa al mateix Cot a petició de part del patronat –no era habitual que ostentés la presidència la família Rabasa, que durant la història de la institució ha estat ocupada per persones a bastament conegudes al poble (com l’empresari de l’antiga tèxtil de can Fàbregas, Josep Molas, i el metge Santiago Tiffon, entre d’altres).
Així, amb un patronat que combina representants de les institucions, família fundadora i societat civil, el Casal ha sabut adaptar-se als temps que li han tocat viure. En les èpoques difícils de la dictadura, el Casal va acollir les primeres classes de català, i a les acaballes del franquisme programava cinefòrums i xerrades a favor de la democràcia.
El canvi de segle va arribar amb noves activitats que cercaven rejovenir l’usuari de l’entitat, com el cicle de música Divendres al Jardinet i el cineclub, així com respondre les necessitats dels seus socis més veterans, com el menjador per a socis i atendre els nous esdeveniments locals –tot cedint espais a altres entitats i amb la participació al concurs de pintura a l’aire lliure de Mollet, per exemple– i nacionals –amb nombroses xerrades a l’entorn de l’ecologia, la cohesió social i del procés sobiranista (s’hi han gestat entitats com Òmnium, la Taula d’Entitats pel Dret a Decidir i l’ANC a Mollet).
Prop de 1.600 socis
El Casal ha participat al Correllengua, al Sant Jordi –amb el concurs de petons–, al Carnestoltes i al Sant Joan, i organitza les Catifes de Flors de Corpus, la trobada de paelles al Jardinet, la coral del Casal, la trobada de puntaires, sortides i viatges per als seus associats, entre moltes altres activitats.
I tot des d’una independència econòmica –i, de retruc, dels estaments oficials– aconseguida gràcies a la quota dels prop de 1.600 socis i al lloguer d’una part de la seva seu al Departament de Benestar. L’objectiu: situar el Casal al centre de la vida social de la ciutat, mantenir el projecte cultural i social sòlid, i impulsar el relleu generacional d’una entitat que ja fa més de mig segle que és referent social i cultural dels molletans.