L'Ateneu Molí d'en Ral: girant la consciència dels calderins més joves
El darrer espai que s'incorpora al mapa d'ateneus de Caldes ha esdevingut una escola d'autogestió participativa
Raquel Puig Alasa (text)
L'any 1936 l'antiga casa de Joan Real va ser entregada a l'ajuntament per les forces llibertàries del moment. Gairebé setanta anys després, un grup de joves aconseguia una acció similar mogut, en part, per alguns d'aquells mateixos ideals i coincidint amb episodis de força del moviment okupa.
Al capdavant de la reivindicació s'hi va posar el col·lectiu L'Eskellot i joves vinculats a diferents col·lectius com l'Assemblea de Joves de Caldes, el grup anarquista GALL i alguns membres de la colla de Diables. Tot plegats es van aglutinar a l'entorn de l'Assemblea Pro Ateneu. Així es va aconseguir que l'any 2001, l'ajuntament –que a través d'una operació urbanística va obtenir la propietat de la finca- destinés aquell espai en un lloc de creació cultural per als joves del municipi.
Alguns d'aquells primers integrants, com Roger Riera o Arnau Galí, expliquen que allò que els va moure a crear l'Ateneu era la necessitat d'agitar la consciència juvenil i el conjunt del poble. Es va crear l'Assemblea Ateneu Molí d'en Ral i els seus impulsors van haver treballar fort per arranjar els espais, força deteriorats.
Durant els primers anys, sovintejaven els concerts i els “combos”, fet que va provocar la reticència d'alguns veïns i que va portar l'Ateneu a obrir força diàleg amb agents del municipi per tal de treballar una bona convivència. Presentacions de llibres, fins i tot una petita edició literària, xerrades, teatre, tallers de formació, i altres trobades de caire lúdic, van omplir de contingut l'Ateneu. Tot plegat sota el model d'autogestió, una fórmula desconeguda per a molts joves que s'iniciaven en el moviment assembleari.
El 2011 i després d'un període de rehabilitació de l'edifici, l'Ateneu (com es coneix a Caldes) iniciava una etapa amb la força renovada que donaven els nous espais i amb la complicitat municipal. I és que antics i actuals membres del consistori –almenys 5 regidors– han passat per l'ateneu abans de fer el salt cap a la política institucional. Roger Riera explica però que “no hi ha hagut cap grup de la política institucionalitzada que hagi estat de capçalera. Més aviat ha estat un espai de regeneració, dinàmic, on molts dels seus membres hi han viscut la seva primera experiència col·lectiva d'autogestió”.
Actualment, prop d'una desena d'entitats han decidit formar part del projecte de l'Ateneu: els bastoners, l'agrupament escolta, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i corrents polítics com Arran i Endavant, a banda de l'Assemblea de Joves de Caldes, entre d'altres. Les activitats giren al voltant de la música, xerrades, passis de documentals, cicles diversos, taller de restauració de mobles i noves propostes culturals o lúdiques com ara els jocs de taula o bitlles catalanes. El model d'autogestió de l'Ateneu Molí d'en Ral subscriu els ideals socialistes, independentistes i feministes.
Al capdavant de la reivindicació s'hi va posar el col·lectiu L'Eskellot i joves vinculats a diferents col·lectius com l'Assemblea de Joves de Caldes, el grup anarquista GALL i alguns membres de la colla de Diables. Tot plegats es van aglutinar a l'entorn de l'Assemblea Pro Ateneu. Així es va aconseguir que l'any 2001, l'ajuntament –que a través d'una operació urbanística va obtenir la propietat de la finca- destinés aquell espai en un lloc de creació cultural per als joves del municipi.
Alguns d'aquells primers integrants, com Roger Riera o Arnau Galí, expliquen que allò que els va moure a crear l'Ateneu era la necessitat d'agitar la consciència juvenil i el conjunt del poble. Es va crear l'Assemblea Ateneu Molí d'en Ral i els seus impulsors van haver treballar fort per arranjar els espais, força deteriorats.
Durant els primers anys, sovintejaven els concerts i els “combos”, fet que va provocar la reticència d'alguns veïns i que va portar l'Ateneu a obrir força diàleg amb agents del municipi per tal de treballar una bona convivència. Presentacions de llibres, fins i tot una petita edició literària, xerrades, teatre, tallers de formació, i altres trobades de caire lúdic, van omplir de contingut l'Ateneu. Tot plegat sota el model d'autogestió, una fórmula desconeguda per a molts joves que s'iniciaven en el moviment assembleari.
El 2011 i després d'un període de rehabilitació de l'edifici, l'Ateneu (com es coneix a Caldes) iniciava una etapa amb la força renovada que donaven els nous espais i amb la complicitat municipal. I és que antics i actuals membres del consistori –almenys 5 regidors– han passat per l'ateneu abans de fer el salt cap a la política institucional. Roger Riera explica però que “no hi ha hagut cap grup de la política institucionalitzada que hagi estat de capçalera. Més aviat ha estat un espai de regeneració, dinàmic, on molts dels seus membres hi han viscut la seva primera experiència col·lectiva d'autogestió”.
Actualment, prop d'una desena d'entitats han decidit formar part del projecte de l'Ateneu: els bastoners, l'agrupament escolta, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i corrents polítics com Arran i Endavant, a banda de l'Assemblea de Joves de Caldes, entre d'altres. Les activitats giren al voltant de la música, xerrades, passis de documentals, cicles diversos, taller de restauració de mobles i noves propostes culturals o lúdiques com ara els jocs de taula o bitlles catalanes. El model d'autogestió de l'Ateneu Molí d'en Ral subscriu els ideals socialistes, independentistes i feministes.