La festa del progrés

Castellbisbal celebra amb la Festa Major l'arribada de l'aigua i la llum al poble, un fet mític que es rememora cada any i que ara ha fet cent anys

Martí Ribas (text) , Col·lecció Joan Roig (fotografies)

De cent anys ençà, a l‘entorn del 20 d’agost, Castellbisbal celebra la seva Festa Major d’estiu. Durant aquests dies, tots els veïns i convidats són a Castellbisbal i surten al carrer a gaudir intensament dels actes organitzats cada any per les entitats locals i l’Ajuntament. Aquests dos darrers anys, de manera més significada que mai, perquè s’hi ha celebrat la Festa Major del Centenari de l’Arribada de l’Aigua i la Llum. Vegeu com va anar aquesta història que, a Castellbisbal, té caràcter de mite.

Un projecte ambiciós
Pels volts del 1911, Castellbisbal era un poble estrictament pagès, voltat de vinyes i ric d’horts, on vivien poc menys de 1.500 persones. Tan sols hi havia una cinquantena de cases amb aigua a les aixetes, les dels socis d’una deu local i, pel que fa a l’enllumenat, feia cinc anys que s’havia fundat la Societat de Gas Acetilè de Castellbisbal, que mig il·luminava alguns carrers entre el vespre i les 10 de la nit, exceptuant-ne les nits de lluna plena.
Quan al 1910 Manel Anglada, conegut popularment com Don Manolo, va ser escollit alcalde de Castellbisbal, va fer seva la voluntat general de portar l’aigua corrent a la vila. El projecte era molt ambiciós, segons relata el cronista local Josep Mateu al seu llibre El meu poble. “En primer lloc calia anar a buscar l’aigua al riu Llobregat a través d’un pou i una mina fins a trobar el nivell freàtic de les aigües subterrànies. Després calia construir un dipòsit que fos més alt que la casa situada al punt més elevat del poble. També era necessari construir el sistema de canonades per on pugés i es distribuís l’aigua mitjançant bombes. I, finalment, calia fer arribar l’electricitat des de Martorell, per tal que donés energia a tot el sistema”.

Llum per tenir aigua
Així doncs, per tal de fer pujar l’aigua era necessària l’arribada de la llum. “Segons el projecte, la línia elèctrica es quedava a uns tres-cents metres del poble”, escriu Josep Mateu i que “per això es va decidir fer un esforç més i fer arribar l’energia fins a la vila”. “El cost de l’operació multiplicava per 100 el pressupost de l’Ajuntament”, fet que va desanimar molt els habitants del poble, però que no va frenar l’alcalde Don Manolo que, amb altres veïns, va aconseguir, fent de fiadors, un préstec dels bancs. I així, a inicis de l’any 1911 van començar les obres. Modest Ribas, al seu llibre Castellbisbal 1900-1940, descriu l’entusiasme del veïnat. Recorda que per la Festa Major, que aleshores se celebrava per Pasqua Florida, ja es van encendre alguns llums a la Plaça, encara que d’una manera molt improvisada i restringida.
Es volia inaugurar el servei de llum i aigua després de la feinada que donaven els horts fins a finals de juliol i abans de començar la verema al setembre. Efectivament, la gesta es va aconseguir el dia 20 d’agost d’aquell 1911.
Per celebrar-ho es va organitzar tot un dia de festa. Perquè tothom hi cabés es va muntar un envelat a l’era de cal Mateu. La majoria de la gent del poble, recorda Modest Ribas, no n’havien vist mai cap. “El dia assenyalat i amb una orquestra de les de més categoria es va celebrar un ofici solemne presidit per totes les autoritats locals i algunes de comarcals. Tanta gent, que l’església va resultar del tot insuficient. A continuació, tota aquesta gentada es va traslladar al transformador del final del carrer de Sant Gregori per tal de beneir totes les instal·lacions. Per celebrar-ho, es va acabar amb un refresc públic”. A la tarda, a l’envelat, es va representar l’obra de teatre Foc nou, i a la nit, un gran ball amb orquestra.
Els dos autors locals expliquen com els castellbisbalencs del 1911 no en van tenir prou, i després d’assegurar que tant l’envelat com l’orquestra tenien l’endemà lliure, van decidir de repetir aquell ball també el dia 21.

“20 d’agost” versus “Pasqüeros”
Allò de celebrar dos dies seguits de ball va agradar tant que alguns van proposar de fer-ho cada any. I que, de fet, el millor seria passar la Festa Major de Pasqua Florida al 20 d’agost. Però no tothom hi va estar d’acord, fins al punt que al poble es van crear dos bàndols: els del “20 d’agost”, que volien passar la festa major a aquest dia, i els “Pasqüeros”, que la volien deixar on era. Els uns defensaven la tradició, els altres volien celebrar el progrés.
Josep Torras i Escayol, al seu llibre Del meu poble. Mig segle de records, explica, com a nota curiosa, “que un bon estol d’intransigents de la Pasqua, pel vint d’agost, es negaven a fer festa i ni es mudaven tan sols. El mateix passava amb alguns assidus del vint d’agost, que el dilluns de Pasqua treballaven tot el dia com a protesta”.
Finalment el governador civil, per encàrrec de l’Ajuntament, va fer una enquesta entre la població. El resultat va ser del 60% a favor de fer la Festa Major el 20 d’agost. Al cap d’un any, el 1912, es va oficialitzar aquesta data com la de la Festa Major.
La festa del progrés

Fotografia de l’instant de la inauguració a la font i fanal modernista construïda a la plaça per a l’ocasió, publicada per la revista gràfica Blanco y Negro de Madrid l’agost del 1911. Foto: Col·lecció Joan Roig.

Recreació històrica amb la participació de bona part dels veïns del poble, l’agost del 2011. Foto: Miquel Montfort per al Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Castellbisbal.

L’arribada de l’aigua i la llum

Entre la Festa Major del 2011 i la d’aquest 2012, Castellbisbal ha celebrat el Centenari de l’arribada de l’Aigua i la Llum, la festa local més emblemàtica. Va començar aquesta celebració amb una recreació històrica dels fets del 1911 i, entre molts altres actes, s’ha tancat l’any del centenari amb una exposició commemorativa que ha aplegat i exhibit tota la documentació i records gràfics d’aquests cent anys de Festa Major. Se n’ha escrit, publicat i representat diverses vegades una Cantata del Centenari, s’ha creat una Orquestra del Centenari... Tot plegat per recordar i posar en valor l’arribada del progrés a Castellbisbal, ara fa cent anys, un esdeveniment que, en paraules de Modest Ribas, “va acabar de construir els fonaments del futur Castellbisbal”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara