El fotògraf que va pujar al campanar

Josep Maria Cortina va fer unes fotos excepcionals des de la torre de l’església de Sant Celoni, on es va enfilar el dia de Sant Esteve, aprofitant que feia les fotos d’un casament

Josep M. Abril (text) , Josep M. Cortina Nicolau (fotografies)

Quan van decidir que el casament seria el dia de Sant Esteve de 1962, els nuvis ja van preveure que faria fred, però el que no es podien imaginar de cap manera era la densa catifa blanca que cobriria tot Sant Celoni, ni que la núvia hauria d'accedir a l'església travessant un estret passadís obert a la neu. Josep M. Cortina, el fotògraf, s'encarregava de fer el reportatge del casament, però com que la nevada era tan extraordinària, no se la treia del cap: no parava de pensar en la vista que hi hauria del poble des de dalt del campanar. Finalment, el sermó del mossèn li va donar l’oportunitat; va pujar els 129 esgraons amb la seva agilitat de futbolista i al final va poder contemplar un paisatge de somni. Va aprofitar la càmera i en va obtenir unes imatges excepcionals, on les teulades i els carrers semblaven coberts d'un bon tou de cotó fluix.
Aquells dies ja havia gastat diversos rodets amb la nevada, però no li sabia cap greu. Tot va començar el 24 de desembre, la vigília de Nadal, a les 12 de la nit, quan va anar, com de costum, a la Missa del Gall amb la seva esposa, Antònia Coll. Aleshores ja anaven caient volves de neu i el poble anava quedant enfarinat. En sortir de missa, però, els carrers i les places ja eren ben blancs i tothom estava content davant la perspectiva de gaudir d'un Nadal especial, blanc de neu.
El dia de Nadal, que era dimarts, la nevada encara va continuar fins havent dinat. Aleshores, com tot de veïns del carrer Major, en Josep M. també va sortir amb una pala per destapar els portals i començar a fer passeres a les vores de les cases. El gruix de neu acumulat era d'uns 80 centímetres, tot i que en alguns llocs es va arribar al metre o es va superar. La neteja de les voreres i l'obertura de camins per facilitar el trànsit de la gent pels carrers va ser una de les feines més importants del mateix dia de Nadal. També es van apuntalar moltes teulades i coberts, per por que el pes de la neu els enfonsés. La neu va transformar totalment l'aparença de la vila. Tothom la contemplava amb curiositat, els joves feien ninots de neu pels carrers, jugaven a llançar-se boles..., però aviat van començar els maldecaps. En Josep M. Cortina, mentrestant, no parava de fer fotografies, tot i que era un dia gris i rúfol. Per suportar el fred, sort hi va haver de les llars de foc de les cases: a la tarda, el poble es va quedar sense llum, i els que eren al cinema van haver de marxar a les fosques a mitja sessió.
L'endemà, que era Sant Esteve, va fer un bon sol i, després del reportatge del casament, en Josep M. Cortina va aprofitar per fer més fotografies encara: la gent passejant encuriosida pels carrers, els treballs de neteja de la neu, l'obertura de l'accés des de l'entrada del poble a la Sila, la fàbrica de la llet, on treballava en Josep M... Aquelles festes, fins i tot uns quants joves que tenien esquís, que aleshores eren molt pocs perquè aquest esport no estava gaire estès, van lliscar pels pendents d'alguns carrers del poble com mai havien pensat que podrien fer.
Durant els dies després de la nevada els cotxes encara no podien circular i la gent que disposava de tractors va començar la neteja de carrers i carreteres, ja que els pobles i masies del Montseny havien quedat incomunicats. Per facilitar la feina, un grup de manyans va improvisar, al taller de fàbrica de la Forestal, una pala llevaneu per adaptar-la a un tractor. Malgrat tot, el tren es va mantenir en funcionament, encara que amb problemes i retards, i aquells dies les sabateries van esgotar les botes d'aigua i el calçat preparat. Com que la neu es va glaçar, s'havia de caminar en compte, ja que hi havia el perill de relliscar i, a causa del gruix de neu i el fred que la va mantenir, els problemes ocasionats per la nevada van durar uns quants dies, fins que va tornar la normalitat. La nevada de 1962 va ser del tot excepcional, i tothom que tenia càmera en va fer fotografies, però a en Josep M. Cortina se li va acudir de fotografiar, a més a més, les vistes de Sant Celoni nevat des de dalt del campanar.
El fotògraf que va  pujar al campanar

De dalt del campanar estant, Sant Celoni tenia aspecte de coto fluix.

Els escombriaires de Sant Celoni, repartint felicitacions de Nadal.

A la Sila, colgats de neu, van obrir com van poder el camí.

Enllestida la feina, amb imatges de la núvia envoltada de la fredorada, Josep M. Cortina va continuar fotografiant Sant Celoni i la seva gent, enmig d’una blancor espessa com mai.

A la imatge, Sant Celoni, amb el Montseny al fons.

De can Carrau a Santa Fe

Josep M. Cortina Nicolau (Sant Celoni, 1926-2009) va néixer a can Carrau, una petita botiga de queviures, llaminadures i joguines per a la quitxalla situada carrer Major, molt a prop de la plaça de l'Església. Va començar a fer fotografies el 1956, però no va ser fins al 1963 que va deixar la feina d'administratiu a la Sila, la fàbrica de la llet, per dedicar-se plenament a la fotografia i va obrir l'estudi fotogràfic del carrer de Santa Fe el 1964.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara