Carregat de romançosEl pare de la neu
que per ‘quest temps sol haver,
conten per la Garrotxa
el que ara us cantaré.
Diu que al cel hi ha un personatge,
que és El Pare de la Neu,
que governa les nevades
i diuen que es diu Andreu.
És el Pare, és el Pare,
és el Pare de la Neu.
I cada any, en ser aquest dia,
per celebrar bé el seu sant,
dóna un banquet formidable
amb milers de convidats.
I diuen que en ‘quest tiberi,
tan grandiós i excepcional,
només es menja carn d’oca,
res de cap altre animal.
Els cuiners d’aquest gran àpat,
ja d’uns quants dies abans
van preparant les viandes
pels il·lustres comensals.
Primer desplomen les oques,
centenars i centenars,
la carn se’n va a les cassoles,
les plomes van daltabaix.
I van caient des dels núvols
lentament, que el pes és lleu,
quan arriben a la terra
són els borrallons de neu.
És per ‘xò que per ‘quests dies
que nevi ja és ben normal,
són les sobres que ens arriben
de l’àpat que fan per dalt.
És el Pare, és el Pare,
és el Pare de la Neu.
