Hi ha anys que deixen empremta en la memòria col·lectiva de les persones. L’any 1932, per exemple, va nevar per sobre de mil metres en alguns punts del Pirineu en ple juliol i fins i tot a les zones altes dels Ports. A l’agost s’inundaven, amb grans ventades, diverses ciutats espanyoles. El 1994 una gran sequera matava milers de roures i alzines els nou primers mesos de l’any. El 31 d’agost, un tornado a l’Espluga de Francolí es convertia en el més ben filmat fins a la data. El 10 d’octubre mig Catalunya patia inundacions pels aiguats.
El 1962 va ser un any d’aquests moguts en què “tot s’ajunta”. Buscar-hi una explicació analitzant el clima no es troba.
Fa pocs mesos, en aquestes mateixes pàgines de Vallesos, us narrava l’episodi de l’aiguat del 25 de setembre del 1962, especialment a la nostra comarca. La tardor va portar també molta pluja. A Terrassa, per exemple, en el trimestre de tardor es van recollir 650 l/m2!
Arriba però el Nadal d’aquell any un anticicló potent cap als països nòrdics. Amb un pressió al seu centre de, gairebé, 1.050 hPa implica fred siberià a molts països centrals europeus. El dia 24 l’advecció freda anava baixant de latitud. A Suïssa molts termòmetres s’acostaven als 15 sota zero. París o Brussel·les al voltant dels 7 i 8 sota zero. El fred ja trucava a la porta de Catalunya amb valors pròxims als 0 graus cap a la costa i de fins a 21 graus sota zero al Port de la Bonaigua. Al mediterrani occidental una activa borrasca cap a Sardenya guanyava força i s’acostava cap a la costa catalana. Les dades del Servicio Meteorológico Nacional donen una màxima a Barcelona de 3,2 graus positius el dia 24 i una mínima de -2 graus centígrads.
Arriba l’hora de la Missa del Gall i molts dels que esteu llegint aquestes ratlles recordeu com va ser el moment en què va començar a nevar o, fins i tot quan en sortir-ne, la neu ja agafava en alguns punts.

Sol al Pirineu, nevada a l’interior i el litoral
Durant la Nit de Nadal la nevada es va intensificar i el dia 25 es va llevar amb un bon sol al Pirineu i amb una nevada ben intensa a molts punts del litoral i prelitoral. El fet de fer sol al Pirineu va facilitar que poguessin venir màquines des d’Andorra especialment enviades per Andreu Claret. Al Vallès, segons el Servicio Meteorológico Nacional, es van acumular a Sabadell o Terrassa al voltant dels 65 centímetres. Cap a Sant Llorenç del Munt, probablement es van acostar als 80 centímetres.
Cal dir que aquests gruixos són enregistrats als observatoris. Els vents del nord-est forts, van afavorir congestes, a molts punts, superiors al metre de neu!
El panorama, en llevar-se el dia, va ser excepcional. Tot colgat de neu amb pobles i ciutats paralitzats.
Altres dades de gruixos van ser: Barcelona centre, 46 centímetres; Observatori Fabra, 70 cm; aeroport del Prat, 60 cm; Badalona, 64 cm; Igualada, Vic o Mataró, entre 40 i 50 cm; Begues, 70 cm; Girona, 30 i Lleida, 20 cm. Al litoral sud la nevada va donar 3 cm a la ciutat de Tarragona.

Dades històriques
No hi ha pas dades meteorològiques de l’època gaire abundants i, per això, assenyalo tot seguit algunes dades de la ciutat de Barcelona pel que fa a nevades històriques que, de ben segur, poden ser semblants a les de la comarca del Vallès. La nevada més forta de Barcelona ciutat dels darrers cent anys es va produir a finals del segle xix, el febrer de 1887, amb 60 cm (oficials) al centre de la ciutat. Les congestes van superar el metre de neu!
El 17 i 18 de desembre del 1920 van registrar-se 50 centímetres mentre que el 16 de desembre del 1933 es van anotar 20 centímetres al centre de la ciutat i 30 a la muntanya de Montjuïc.
La nevada més primerenca de la qual es té constància al calendari es va produir a mitja tardor, el 29 d’octubre del 1917, i la més tardana, ja en plena primavera, el 30 de març de 1910. Destaca la recent i força tardana del 8 de març del 2008 amb 12 centímetres al centre de la ciutat.
Aquestes xifres són vàlides perfectament pel que devia enregistrar-se al Vallès o, fins i tot, amb una mica més d’amplitud en el calendari, pel que fa a la primera i darrera nevada comptabilitzades a causa de la lleugera continentalitat superior de la comarca respecte a la façana marítima.
I la gran pregunta. Es repetirà una nevada com la del 1962? La resposta és fàcil: segur que sí i, fins i tot, serà superior. La història climàtica ho corrobora, tal com us he explicat en diverses ocasions, i, per tant, es repetirà. La major força de les borrasques actuals a causa de l’escalfament global podria fer que, en cas de penetració molt freda acompanyada de borrasca adient, el resultat fos una nevada tan o més important que les enregistrades.
Quan? En els pròxims cent anys gai-rebé segur que tres o quatre cops. El problema és que no sabem si serà aquest hivern o qualsevol altre d’aquest segle.
Tapeu-vos que l’hivern ja és aquí.