De les Arenes a Montserrat

Les màquines que treballaven en el dragatge de la riera de les Arenes van ser claus per restablir la comunicació entre els barris de Terrassa i fins per netejar de neu la carretera que duia fins al monestir de Montserrat

Santi Rius (text) , Arxiu Municipal Ajuntament de Terrassa (AMAT) (fotografies)

Just tres mesos després de la tràgica riuada del 1962, paradoxalment, algunes de les màquines que treballaven en el dragatge de la riera de les Arenes, a Terrassa, van acabar sent claus per treure dels carrers la neu caiguda el dia de Nadal i per restablir les comunicacions amb les barriades de la ciutat que havien resultat més afectades pels aiguats. Una maquinària que, a més, no només va resultar útil per Terrassa sinó que, conduïda per Roman Duran Moreno, fins i tot es va fer servir per netejar de neu la carretera que portava fins al monestir de Montserrat.
De fet, la nevada iniciada poc després de la mitjanit de Nadal, pràcticament coincidint amb la celebració de la Missa del Gall, no va parar durant tota la nit i el temporal va continuar durant tot el dia 25 fins a primeres hores de la nit, acompanyat a estones per espectaculars trons i llampecs.
La nevada va provocar una capa de més de 50 centímetres a la ciutat, que va arribar als 80 centímetres en carrers orientats d’est a oest, i ja era impossible que els vehicles poguessin moure’s.

Tot va deixar de funcionar
Moltes cases es van quedar sense subministrament d’aigua en gelar-se les canonades i alguns barris van romandre sense llum elèctrica durant força temps. Tots els establiments públics i sales d’espectacles van haver d’estar tancats, fet inusual en aquesta diada que normalment feia que estiguessin plens.
Els trens van deixar d’arribar a partir del migdia i tampoc no funcionaven els taxis, els serveis de transports públics ni els serveis funeraris.
Molts barris de la ciutat van quedar aïllats i només mitjançant jeeps i esquiadors de les entitats excursionistes de la ciutat es va aconseguir fer arribar ajut als barris més apartats.

Nou parteres
El caos va ser tan gran que la Creu Roja va decidir muntar un servei d’ajut als mateixos pòrtics de l’Ajuntament i es va donar el cas que nou dones que estaven de part aquella matinada no van poder ser traslladades amb les ambulàncies a les clíniques de la ciutat. Sis van haver d’arribar-hi a peu ajudades pels seus familiars, mentre que una d’elles, que no va tenir temps d’arribar-hi, va donar a llum a casa d’uns veïns que la van acollir.
El dia de sant Esteve va fer un sol magnífic i això va fer que molts terrassencs sortissin al carrer a gaudir de l’espectacle de la ciutat nevada. La majoria de fotografies que es conserven d’aquest fet van ser fetes el dia 26. Molts carrers amb pendent es van convertir en improvisades pistes d’esquí i de trineu.
Sortir al carrer aquell dia, però, tenia els seus perills, ja que si un es lliurava d’una baralla de boles de neu havia de vigilar de no fer una relliscada a les zones on la neu trepitjada ja s’havia gelat.
Fins als dia 27 no van poder començar a circular els primers autobusos i es va poder reiniciar la recollida d’escombriaires (que parcialment encara es feia amb carros arrossegats per cavalls). Aquell mateix dia va quedar oberta al trànsit la carretera de Montcada fins a Sabadell i fins a les onze del matí no va arribar el primer tren per la línia dels Catalans, mentre que els trens del Nord encara mantenien el seu servei interromput.

Neu també a les andanes
Quan els treballadors de la RENFE es van decidir a netejar de neu les vies del tren, no van tenir cap altra pensada que posar-la a les andanes, cosa que va fer que es gelés i fes pràcticament impossible que la gent pogués arribar als vagons dels trens, que des del dia 28 ja van començar a arribar a la ciutat.
Una cosa semblant va passar en carrers ben cèntrics. A algú se li va ocórrer retirar la neu del carrer de Sant Pere i de la Font Vella i dipositar-la al carrer de la Palla, de manera que transitar per aquest carreró resultava com fer una excursió pels Alps.
Que el dia de Nadal molts cotxes van quedar atrapats per la nevada, en dóna fe en Ricard Font, que amb una excavadora de la casa Segués Donadeu –del seu sogre– va anar amb un xofer a rescatar un amic. Durant el trajecte, però, van aprofitar per treure algú altre de la dificultat i recorda que això li van gratificar amb “unes bones propines”.
De fet, d’anècdotes, la nevada en va deixar un munt. Un altre terrassenc, en Josep Badrenas, que tenia la promesa de Matadepera, va haver de sortir del cinema del poble cames ajudeu-me. La vigília de Nadal, després de dinar, van anar al cinema del poble (ara ja no n’hi ha, a Matadepera) i a mitja sessió varen parar la pel·lícula per anunciar que els que eren de Terrassa marxessin de seguida. Els van assegurar que si esperaven al final no podrien arribar a casa per la nevada que queia, ja que el bus procedent de Terrassa ja no havia pogut pujar. “El fet és que érem dos o tres els que teníem la promesa a Matadepera i tots vàrem marxar a peu cap a Terrassa en plena nevada”, explica amb un somriure en Josep Badrenas, mig segle després.
En Francesc Clua, membre de l’Agrupament Escolta Mossèn Norbert Font i Sagué, recorda que a ells els va passar una cosa semblant, ja que estaven celebrant la Missa del Gall a Vacarisses i els qui van decidir tornar amb els cotxes amb prou feines van poder arribar a Terrassa aquella mateixa nit. Per la seva part, els que van decidir esperar que finalitzés la nevada, no van poder tornar a casa fins al cap d’un parell de dies.
El fotògraf Joan Casamada explicava uns anys més tard de la nevada que gent que tenia esquís havia pujat fins a l’estació de la renfe (del Nord) i que des d’allí baixava esquiant fins a la Plaça Vella (Plaça Major en aquells anys). També mostrava com s’havia esquiat per la carretera de Matadepera i per la carretera de Montcada, des de les Quatre Carreteres fins al pas a nivell de la Rambla, a través d’una filmació on es veia una escultura feta de neu, que pel que deia es va conservar un bon grapat de dies.
El dia 28 de desembre, dia dels Innocents, a Terrassa va córrer la notícia que l’estany del Parc de Sant Jordi estava gelat i que s’hi podia patinar. Molta gent s’ho va creure i es va emportar una bona decepció, ja que els únics que estaven gelats, però de fred, eren els dos cignes de l’estany.
De les Arenes a Montserrat

La nevada va servir per fer una esquiada al carrer de Topete. Foto: Fèlix Carol. Ajuntament de Terrassa, Arxiu Municipal. Reg: 10-F11-083645.

Com si es tractés d’una estació d’esquí, Vista Alegre va rebre una bona colla d’esportistes. Foto: Carles Duran. Ajuntament de Terrassa, Arxiu Municipal. Reg: 10-B90-058808.

Joves jugant amb la neu, al carrer Arquímedes. Foto: Carles Duran. Ajuntament de Terrassa, Arxiu Municipal. Reg: 10-B90-058829.

Sota les faldilles de la taula del braser

Jo llavors tenia només cinc anys i recordo que feia molt de fred. Com que les cases no estaven prou preparades per aquestes temperatures, vàrem encendre el braser que teníem sota la taula rodona, a més d’una estufa de petroli que feia molta pudor. A mi m’agradava molt jugar sota les faldilles de la taula del braser, tot i que la mare em renyava, ja que deia que hi havia hagut casos de nens que s’havien mort intoxicats pels gasos de la combustió del carbonet –de la terregada, en dèiem.
A casa, l’avi Jaume i la iaia Angelina havien arribat el dia abans per celebrar el Nadal i per aquest motiu nosaltres vàrem poder passar les festes amb tota la família. Com que la neu va tardar a fondre’s, els avis van haver de quedar-se uns dies a viure amb nosaltres, ja que tornar a la seva llar resultava molt perillós perquè moltes voreres estaven totalment gelades.
A moltes cases de Terrassa hi havia pous d’aigua i, a casa, el pare i l’avi, mentre anaven netejant la neu que havia cobert el pati, l’anaven tirant dins del pou i n’hi van tirar tanta que finalment va quedar ben ple.
Per als més petits, la nevada que colgava els patis i els carrers suposava tota una festa, ja que poder jugar amb la neu era per nosaltres tota una novetat. Per a mi va ser la primera vegada que vaig tocar la neu.

Santi Rius i Casas

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara