Collites vallesanes amb molt de suc

Mandarines, llimones, pinyes, maduixes i kiwis. Són les plantacions artístiques de Castellar del Vallès, que amb la recent collita ja suma tres tongades de vocalistes femenines i deu anys d’èxits. De cinc en cinc, les adolescents han tastat els escenaris i s’han convertit en estrelles iniciant un públic molt concret, els infants que fan primària i preadolescents, als ritmes i les textures del pop-rock. Macedònia, que va començar en part com una casualitat, ha esdevingut des de bon principi un fenomen popular i ha consolidat un espai cultural inexistent fins a la seva aparició.

David Ramon (text) , Macedònia (fotografies)

Macedònia és anterior a propostes anglosaxones semblants com Hannah Montana, tal com explica el seu impulsor, Dani Coma. L’embrió no va ser una plataforma global com Disney Channel sinó que va sorgir modestament d’entre les bambolines del Club Super3 de Televisió de Catalunya: “El 2001 vàrem fer la cançó ‘A tot color’ per al programa pilot d’ ‘Intel·ligència emocional’. En Xavier Romero, cap de continguts del Super3 va dir que estaria bé consolidar un grup musical per a l’audiència del club, però que seria millor que no fos de la pròpia casa, ja que així tindria més llibertat creativa i capacitat per fer carrera pel seu compte.
Les dues primeres veus van ser la Georgina Muntada i la Marina Schkot, però alhora de donar una forma més sòlida al projecte es va pensar en cinc cantants, emparades per una banda de rock clàssica formada per cinc músics –fins ara sempre han estat nois– experts que també porten noms de fruita: Poma, Plàtan, Maracujà, Cacau i Mango. Coma explica que les cinc primeres “ens les vàrem trobar”. Es va fer un càsting on es van presentar setze noies, algunes de les quals les havien cridat els mateixos fundadors de Macedònia. Però no és casualitat que Macedònia es pogués endegar a Castellar. A mà tenien el planter del cor infantil de Sant Esteve, que és un dels referents en veus blanques al país. D’allà, van sortir alguns dels primers fruits. El primer quintet eren la Laura Cueto, la Mariona Colomé, l’Alba Rodríguez, la Nina Uyà i l’Amanda Delgado.
L’èxit de la proposta va ser rotund, i el concurs Sona 9 es va inventar una categoria, ‘Joves 2010’, en primer lloc per no deixar de premiar d’altres bandes convencionals, però també per reconèixer la proposta innovadora i la projecció de Macedònia.

El primer, un híbrid
El primer disc, de nom ‘Macedònia’, va ser tota una declaració d’intencions. Cançons amb estructures clàssiques i lletres fresques en què es donava la veu a nens rebels, tendres, reflexius i juganers. Però tot i que per fora sembla un producte ben estudiat, els primers passos van ser erràtics. Coma recorda que el primer disc, amb Marc Parrot com a productor, és el resultat “híbrid” entre el tecno i el rock, és a dir, entre la idea que es va fer el productor i les intencions roqueres dels artífexs: “En Parrot va veure clar el producte: havia de ser un grup de noies de música disco que cantarien sobre bases gravades, però no ho volíem així”. Amb tot, el primer èxit, la cançó ‘Superfashion’, responia a aquest esperit: “Ens va disparar”. Més endavant la banda es va consolidar amb el segon disc “Posa’m un suc”, que sí que responia a la idea musical dels fundadors: “Això sí, les lletres sempre han estat com volíem”.
En efecte, Macedònia suma ja noranta cançons i totes ells tenen aquest punt de vista i la manera de parlar de l’infant, però sense límits en la temàtica. El grup ha anat més enllà de les dèries dels petits de la casa: “Hem parlat com nens rics, nens pobres, amb pares o sense, les separacions, accidents de cotxe,...” i temes com el racisme, l’alegria, la tristesa,... “Dimensiones la realitat al teu públic”, conclou el seu autor, Dani Coma. En certa manera, les Macedònia actuen com unes noies de secundària que expliquen els que els passa als més petits.
La irrupció de Macedònia va trastocar els mitjans de comunicació musicals: “No sabien què fer amb nosaltres. ‘Enderrock’ es va inventar l’etiqueta “piruleta pop” i d’altres “es preguntaven si érem ‘lolitas’. En realitat, són noies adolescents que juguen, van a l’esplai, fan mil coses, s’enamoren però no tenen el sexe al cap. Després, Hannah Montana ha ajudat a normalitzar la proposta. Però sempre es podrà dir que els vallesans van ser els primers.
Els inicis, doncs, van servir per anar engranant la maquinària, mentre els èxits propiciaven una etapa memorable.L’arrencada fulgurant, completada amb l’enregistrament del disc ‘Sakam Té’, va posar en evidència desordres de creixença quan algunes de les noies, amb el pas del temps, van manifestar tenir prioritats diferents a la dedicació al grup. Coma no amaga que va ser un període traumàtic, tot i que va quedar força portes endins. Segons el punt de vista de l’artífex del grup, va ser difícil compaginar la relació d’amistat entre els membres de la banda i el fet que Macedònia era un projecte professional.
Coma va encetar una nova etapa a base de renovar el quintet al complet. Es va fer un càsting al que es van presentar 240 pretendents, la majoria exfans de les primeres fruites. La nova plantilla es va formar amb noies de tot el Principat, i també del Vallès: la Clàudia Raventós, la Berta Gilbert, l’Èlia Macià, la Laia Pujol i l’Aida Llop encetaven una nova generació més homogènia pel que fa a les edats i les veus. També s’obria una nova dinàmica entre els músics instrumentistes i les vocalistes: els nois feien com de pares o germans grans de les mosses.
Ben aviat les fruites es van fer amb l’efecte d’un públic que, com elles, també es renova. Van acabar de donar impuls a “Sakam Té”, i van enregistrar “Bla, bla, bla...” durant el 2008. L’any següent surt “Et toca a tu”, un disc de nadales, el 2010 “M’agrada”. Han protagonitzat llibres, anuncis televisius, han editat una revista de fans,... tot el que fa Macedònia és un fenomen que germina també en la darrera collita: aquesta tardor acaben d’incorporar-se la Carlota, la María, la Irene, la Paula i la Sara, resultat d’un càsting de 470 veus. Una de les curiositats és que tot i que són de procedències ben diferents, quan parlen com a fruites, ho tenen clar: “Som de Castellar del Vallès”, lloc on assagen i és el quarter general. Elles donaran curs al disc “Desperta”, que neix al mateix temps que la campanya del Govern “A l’escola, la fruita entra sola”. De projectes nous no en falten, i el juliol que ve naixeran les primeres colònies de Macedònia on les participants faran activitats relacionades amb el cant, l’escena, i ¿per què no? tallers relacionats amb les coqueteries de les noies.

Escola escènica
I és que tot i la vocació musical del grup, Macedònia és per a les noies una experiència escènica, tal com reconeix el mateix Dani Coma: “És el meu fort, la meva formació. Les noies canten bé, especialment aquesta darrera fornada, però bona part de la gràcia del grup és la posada en escena”. Per a les noies de la primera generació, el pas per la banda ha estat un argument a l’hora de aspirar a feines en el món de la faràndula. Del Vallès a l’estrellat.
Collites vallesanes amb molt de suc

La segona generació de Macedònia a escena, amb els músics al darrere.

La tercera collita, a punt de florir: 2013-2017.

A la imatge, la segona tongada, la consolidació del 2007 al 2012.

Les Macedònia, tercera edició, ja han tastat l’escenari aquesta tardor.

Les primeres, un fenomen del 2003 al 2007.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara