El Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, bressol de l’escalada a Catalunya

El 1911 es va produir al Vallès un fet cabdal en l’escalada clàssica del nostre país: la primera ascensió oficial del Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’any passat es varen complir 100 anys d’aquest fet històric

Òscar Masó Garcia , Albert Masó Garcia (text)

Situat al terme municipal de Matadepera, el Cavall Bernat forma part indissoluble de la silueta del massís de Sant Llorenç del Munt. Separat de la cinglera per un marcat coll, aquest monòlit de roca conglomerada es destaca ben isolat des de molts punts de la plana del Vallès, com un ferreny sentinella ancorat al repeu del cim de la Mola. El seu cim només s’assoleix escalant. No debades, aquesta simpàtica agulla de roca ha esdevingut el bateig de generacions d’escaladors vallesans, la qual també és anomenada “el Burret” en homenatge als típics burrets de la Mola.

La històrica escalada
L’any 1911, l’Associació Joventut Excursionista Avant de Barcelona, una de les entitats precursores de l’actual Unió Excursionista de Catalunya (UEC), es va plantejar amb serietat l’ascensió oficial a aquest monòlit, tal i com s’explica en el seu butlletí, publicat quatre anys després de la gesta:
“Era en el mes de Maig de l’any 1911, que va ésser presentada a la Junta Directiva la proposició d’intentar l’escalament i exploració del Cavall Bernat amb caràcter oficial, oferint-se per a efectuar-ho els companys Cot i Soler. Tot seguit es va fer esment de les dificultats que crèiem oferia, pels perills que aquella gesta portava aparellada, [...] però varen fer l’explicació de la manera de portar-ho a terme amb forma tan clara i senzilla, que considerant-ho com un fet, no vàrem tenir objecció en acceptar-ho i prestar-li tot el nostre concurs.
A tal objecte escriguérem al Centre Excursionista de Terrassa donant compte d’aital acord i nos vegérem honrats amb la seva cooperació, representada d’una manera digníssima pels socis d’aquella entitat Srs. Segués i Armengol. Quedà senyalada definitivament la data del 18 de juny d’aquell any, per efectuar l’excursió i ascensió al Cavall Bernat, [...]”.
Dit i fet, una petita expedició de socis de l’AE Avant i els dos terrassencs es van plantar aquell dia als peus del cobejat Cavall Bernat. El cap de l’escalada va ser l’intrèpid Ramon Soler i Lluch, i tots van arribar al cim, excepte l’Armengol, que es va quedar a mitja paret. Segons el butlletí esmentat: “En Segués, en Soler i en Cot, els herois d’aquella gesta, compliren llurs paraules i dominaren aquell turó, inaccessible, amb gran aplaudiment dels qui els hi feien costat; la bandera catalana onejava en el seu cim, mentre uns frenètics crits d’entusiasme repercutien per aquells bells rocams, i les abraçades i felicitacions se succeïen mútuament un cop tornaren a trobar-se una altra vegada reunits.”

Repercussió i transcendència
Aquesta activitat va ser publicada a través dels mitjans de comunicació amb una destacada difusió mediàtica i sense tractar-se de cap gesta estrangera o de massissos alpins. Publicacions com La Comarca del Vallés i La Actualidad se’n van fer ressò. Va ser una ascensió ben meditada i estudiada per poder dur-la a terme amb èxit, i que va ser àmpliament divulgada; tot un fet sense precedents en aquella època. Cal tenir en compte que no es coneixia cap tècnica ni material d’escalada específic, i s’escalava sense mitjans, només amb el calçat de caminar i cordes de pou.
Malgrat que avui en dia l’escalada al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt és considerada fàcil i apta pels escaladors novells, no s’ha d’oblidar mai que es tracta d’una de les primeres escalades oficials fetes a tot Catalunya, un veritable patrimoni de tots els escaladors catalans, i que per això s’ha de remarcar el seu centenari com a homenatge als pioners conterranis que es van enfilar per primer cop per les agulles i parets de les nostres terres, dels quals tots els escaladors en són hereus i als quals deuen l’existència d’aquesta activitat que és més que un esport.


MÉS INFORMACIÓ
• Actualidad, La. Revista Mundial de Información Gráfica. Número 257. 4 de juliol de 1911.
• Avant. Butlletí de l’Associació Joventut Excursionista Avant, de Barcelona. Butlletí núm. 12. Juny de 1915. Pàgs. 2 a la 6.
• Comarca del Vallés, La. Diari d’avisos i notícies de Terrassa, Sabadell i Granollers. Número 1279. 23 de juny de 1911. Portada.
• Montllor i Pujal, Joan. El primer escalador del Cavall-vernat a Diari de Sabadell. any XVII, nº4712, 5 de juliol de 1936.
El Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, bressol de l’escalada a Catalunya

El Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt. Foto: Conxita Garcia Pérez.

Ramon Soler i Lluch pujant els primers metres. Fotos: La Actualidad (1911).

Portada de la revista La Comarca del Vallés, amb la gesta a primera plana. Foto: La Comarca del Vallés

El Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el dia de la gesta (18-6-1911), amb Soler, Cot i Segués brandant la bandera catalana dalt del cim, mentre que Armengol es troba a mitja paret. S’hi ha ressaltat el recorregut de la via escalada. Foto: Avant

Un reclam per als primers grimpaires

L’atracció que ha exercit aquesta roca als caminants més agosarats es remunta d’antic. Les primeres referències ens parlen de persones que s’hi van enfilar a finals del segle XX, destacant-ne les proeses de l’audaç Puja-turons, un pastor de can Ferrers de Matadepera que l’any 1889 va escalar aquest monòlit per plantar-hi una bandera rústica.
No obstant això, es tractava d’activitats anecdòtiques, no exemptes de risc, ja que en aquella època no existia cap tècnica per emprendre-les amb seguretat.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara