A la plaça vella, que és Festa Major!

Terrassa fa eL Ball de Plaça des de finals del segle XIX i el balla ininterrompudament des de 1959

David Capdevila (text) , Montse Saludes (fotografies)

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere. Dura de divendres a dimecres, i el diumenge és el seu dia central. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí.
En acabar l'ofici religiós, a quarts d’una del migdia, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres alcen els seus pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça Vella.
S'interpreta la música del Ball de Plaça, que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'esbart. Les autoritats es retiren i els dansaires continuen fins a acabar el ball. La participació de les autoritats locals en el desenvolupament del Ball de Plaça és un costum que ve de molt lluny.
Segons historiadors de renom, antigament el Ball de Plaça es ballava per la Candelera i en ocasions també per Festa Major. El costum era fer-ho en tres etapes: El primer dia ballaven les dones casades, vestides amb les millors gales, acompanyades dels seus marits, de rigorosa etiqueta, i encapçalats per l'alcalde i altres regidors, formaven una gran rotllana i amb pas senyorial i cerimoniós desenvolupaven el ball.
El segon dia, era el torn de ballar les noies donzelles. Els xicots aprofitaven aquesta ocasió per treure a ballar la noia que més els agradava, la qual cosa es convertia en una espècie de declaració. També en aquesta ocasió l’alcalde i els regidors encapçalaven la comitiva. Finalment, el tercer diumenge, ho feien les minyones i el servei.
L'any 1959, essent alcalde de Terrassa en Josep Clapés (1959-1964), l'Esbart Egarenc va incorporar el ball dins dels actes del diumenge de Festa Major. Als compassos de la música, els dansaires aparellats s'acostaven a les autoritats i el primer dansaire (el fadrí) cedia la seva parella (la pubilla) al senyor alcalde.
Alcalde i pubilla, agafats de les mans, obrien el ball fent un passeig al voltant de la rotllana formada pels ciutadans. Una vegada complimentada, l'alcalde retornava la pubilla al fadrí i el conjunt de dansaires de l'Esbart completaven les diferents evolucions del ball. Dels anys 1964 al 2002 es va mantenir-se el mateix protocol. No va ser fins als anys vuitanta quan a aquest passeig d'honor van afegir-s’hi un cada vegada més nombrós grup de regidores i regidors. A mitjans dels noranta aquesta participació va ampliar-se per fer, a més del passeig, unes figures amb ball pla. Aquest fet va suposar la necessitat de fer, esbart i autoritats, un assaig especial uns dies abans de la Festa Major. Costum que es manté encara actualment. Aquest format és el que s'acosta més a com es ballava antigament.
La pubilla i l'alcalde, seguits per regidores i regidors, formant parella amb donzelles i fadrins, fan amb pas elegant un passeig tot fent rotllana i tot seguit uns compassos de ball pla per acabar fent novament passeig fins a retornar al seu lloc.

Un passeig elegant
Després, els dansaires reemprenen el ball que s'inicia amb uns compassos d'elegant passeig, fins a formar novament rotllana, un ball pla endavant i endarrere tot mirant ara la parella ara al públic i unes figures al mig de la rotllana realitzades amb punt de sardana, per acabar amb una corranda a dreta i esquerra i un rístol final per saludar el públic.
Aquesta vistosa coreografia no se sap de qui és obra ni des de quan s'interpreta. El que sí que és cert és que l'Esbart Egarenc la presenta des d'aquella Festa Major de 1959, fet que l'ha convertida en un dels actes tradicionals de la Festa.
Durant les primeres edicions del Ball de Plaça el vestuari consistia amb el típic vestit de vellut català, format per una barretina, camisa blanca, faixa blanca, mitges i espardenyes. L’armilla i el pantaló eren de vellut morat. Més endavant s’hi va incorporar un vestit més senzill, amb el vellut negre, per representar les classes obreres. L’any 2000 es va crear un vestit noucentista per representar les classes altes, substituint el de vellut morat. Els dansaires presenten aquests tipus de vestuari per mantenir la tradició de la diferència de classes, però ara com que tots ballen plegats aquesta es representa coreogràficament. En la primera tirada de punt de sardana surt la parella formada per la pubilla i l’hereu, la segona és per a les classes benestants i la darrera és per a la classe obrera.
A la plaça vella, que és Festa Major!

Festes de la pau, al final de la Tercera Guerra Carlina

La fotografia d'arxiu ens mostra com, des d’antic, les terrassenques i terrassencs, vestits amb les seves millors gales, ballaven a la plaça de la vila l’antic Ball de Plaça. En aquesta ocasió ho van fer el 13 de març de 1876 per celebrar el final de la Tercera Guerra Carlina en les anomenades Festes de la Pau.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara