L’Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana

L’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil de rubí acollirà el nou centre, que promourà la creació, la formació, la recerca i la difusió

Martí Pujol i Brustenga (text) , L’Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana (fotografies)

L’Espona, de Rubí, que aquest estiu obre les portes, és la primera seu del Centre de la Dansa Tradicional Catalana i té com a objectiu promoure la creació, la formació, la recerca i la difusió de la dansa tradicional catalana. Aquest equipament pioner, d’àmbit català i gestionat per l’Ajuntament de Rubí en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat, és un espai obert i dinàmic que, integrat a la ciutat que l’acull, potencia la participació de la ciutadania i de diferents agents relacionats amb el món de la dansa per tal que tothom pugui gaudir del ball tradicional català.
L’espai està destinat a entitats i associacions vinculades a la dansa tradicional catalana, ballarins i dansaires, mestres de dansa, teòrics i investigadors, i tots aquells interessats en el món de la dansa tradicional catalana.
L’edifici que avui ocupa el Centre de la Dansa Tradicional Catalana havia estat, fins a la dècada dels noranta, una nau industrial anomenada l’Espona, nom que prenia de qui n’havia estat el darrer propietari: l’empresa de cotó i teixits J. Espona, fundada el 1861 a Sant Joan de les Abadesses. L’empresa J. Espona havia comprat la nau en dues fases, entre 1967 i 1972, però qui originàriament l’havia fet construir va ser Josep Gaspà i Parramon, industrial nascut a Rubí i propietari de l’empresa Indústries Gaspà, dedicada a la filatura i la confecció de teixits de fantasia, és a dir, mescla de seda i cotó.
L’any 1956 a Indústries Gaspà se celebren diferents actes en motiu de les bodes de plata de l’empresa: la benedicció de la primera pedra d’una capella (que no es va finalitzar mai), una missa de campanya, un dinar d’agermanament entre autoritats convidades i treballadors de Rubí i Barcelona, un vol de coloms missatgers i, finalment, una audició de sardanes i una actuació de l’Esbart.

Un espai amb diversos usos
L’1 d’octubre de 1993 L’Espona va tancar les seves portes i uns anys més tard l’Incasòl va comprar l’edifici i se’n va enderrocar la major part per a la construcció d’habitatges. L’any 2005 l’espai es va habilitar per convertir-lo en sala d’exposicions municipal. Va acollir obres de Jaume Muxart, Francisco de Goya, Salvador Dalí o Joan Brossa, alhora que s’utilitzava com a lloc per a conferències i trobades.
Va ser el juliol de 2010 quan es van iniciar les obres de rehabilitació per convertir l’espai en Centre de la Dansa Tradicional Catalana. Les obres arquitectòniques han permès convertir tres plantes i tres altells en sis plantes, totes accessibles per ascensor on s’hi pot trobar: a la planta baixa una recepció - secretaria, una secretaria i un arxiu per a l’Esbart, un espai de trobada, una sala d’assaig (amb tarima i tapis, equipament sonor i audiovisual). Al soterrani hi ha un magatzem per a l’Esbart on ubicar el vestuari i l’attrezzo. A la planta primera dues sales de reunions convertibles en una i un Centre de Documentació. A la planta segona, una sala d’ d’assaig (amb tarima i tapis, equipament sonor i audiovisual), una sala polivalent o d’escalfament, uns vestidors per a dones (amb dutxes adaptades a minusvàlids) i lavabos. A la planta tercera hi podem trobar els vestidors per nois (amb dutxes adaptades a minusvàlids) i un magatzem per al centre. A la planta quarta s’hi ubiquen els despatxos d’administració.
Com a serveis, L’Espona oferirà als seus usuaris un espai de trobada, cessió d’espais d’assaig i de treball, un programa d’activitats destinades a la formació, a la creació i la difusió de la dansa tradicional catalana i un fons documental, entre d’altres.
S’ha de tenir present que la dansa tradicional és una manifestació més de la cultura popular com els castells, els gegants, el bestiari, els nans, els cavallets, els balls, les dramatúrgies populars, les cançons, les fires i els jocs, tots ells amb un fort component social i participatiu, i alhora amb una forta vocació identitària. Parlem, doncs, d’un art sorgit del i per al poble destinat a la recuperació, el manteniment i la difusió de la cultura catalana.
Som doncs davant d’un projecte estratègic de ciutat que situarà el municipi de Rubí en el mapa cultural del país.
L’Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana

Façana de l’antiga fàbrica Espona de Rubí, seu actual del Centre de la Dansa Tradicional Catalana.

Seguint les passes de l’Esbart Dansaire de Rubí

Com a seu principal de la futura xarxa de centres de dansa tradicional, s’ha escollit la ciutat de Rubí a causa, principalment, de l’existència a la localitat d’un dels esbarts més consolidats i amb més prestigi del país: l'Esbart Dansaire de Rubí, una important peça d'identitat per a la ciutat, on també hi ha dues entitats més dedicades a la projecció de la dansa d’arrel: l’Escola de Sardanes Flor de Neu i Foment de la Sardana
Fundat l’any 1923 per Josep Guardiet i Pujol, l’Esbart Dansaire de Rubí sempre s’ha caracteritzat per la qualitat i la innovació de les seves creacions, així com per la voluntat de convertir el municipi en un referent nacional de la dansa tradicional catalana. Aquesta entitat, per exemple, organitza anualment a la ciutat el Rubifolk, el Festival Internacional de Dansa Tradicional. Per aquest motiu, l’Esbart Dansaire de Rubí ocuparà un espai dins del Centre disposant en exclusiva d’un despatx i un arxiu, d’un magatzem on guardar el vestuari i l’attrezzo de l’entitat, i la cessió d’una de les tres sales d’assaig.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara