A l’origen de les gitanes

El ball de l’Espolsada es manté viu als pobles de Marata i Corró d’Avall i es balla cada any per la Festa Major

Albert Manyosa i Ribatallada (text) , Manel Navarrete Sanpere (fotografies)

Als pobles de Marata i Corró d’Avall, al municipi de les Franqueses del Vallès, encara avui hi perviu el Ball de l’Espolsada, una dansa que segons la tradició popular té l’origen a l’època feudal i va ser creada per festejar diferents celebracions senyorials. La primera referència escrita trobada de la coreografia d’ambdues espolsades és la que queda exposada en un article de Jaume Maspons i Camarasa a La Veu del Vallès del 30 de setembre de 1900, on explica que tant l’una com l’altra són molt semblants.
La denominació “espolsada” prové d'un punteig anomenat “espolsar” que ha donat nom a la dansa i en la qual s’hi practica de forma principal. L'Espolsada està íntimament lligada al Ball de les Gitanes, tant és així que, molt probablement, va ser l'Espolsada qui, canviant de nom, va originar al segle xviii el ball de les Gitanes. De fet, en alguns llocs del Maresme donaven el nom d'Espolsada al ball de Gitanes, normalment ballat dins del context de les celebracions del Carnestoltes. Els folkloristes coincideixen a dir que antigament era la dansa principal de les Gitanes, amb un pes molt important al conjunt del programa de danses del Carnaval.
Ara bé, a Marata i Corró d’Avall l’Espolsada queda al marge de les festes dels mesos de gener i febrer ja que es balla en ambdós casos per la festa major d’estiu. A més, adquireix un to totalment popular ja que hi pren part tothom qui vol, sense que hi hagi un nombre fix de parelles. Actualment, però, s’ha deixat de ballar sota envelat i a Marata es balla al Centre Cultural i, a Corró, al pavelló d’esports.

Administradors o cuidants
Antigament hi destacava la presència dels administradors o cuidants. Aquests personatges tenien una importància cabdal en la preparació de la dansa, ja que eren els que el dia de ballar l’Espolsada entregaven les balladores als balladors abans d’iniciar el ball, representant d’aquesta manera l’autoritat al poble.
Tant les músiques com les coreografies de les espolsades de Marata i Corró d’Avall tenen alguns punts coincidents i d’altres completament diferents. En el decurs dels anys les dues espolsades han sofert modificacions per diferents motius, sobretot en les repeticions d’algunes de les tonades, si bé en totes dues han conservat les seves músiques més característiques.
A Marata l’Espolsada es balla al migdia, després de l’ofici del diumenge de festa major, que és l’ultim cap de setmana de juliol. Des de principis dels seixanta els administradors han estat substituïts per capdansers –en la persona de Josep Font i la Dolors Bachs– que són els que inicien el ball. La dansa consta de quatre parts: el passeig, la sardana, l’espolsada i per acabar es repeteix la sardana.
A Corró d’Avall es balla a mitja tarda del dilluns de Festa Major, que és el tercer cap de setmana de setembre. Aquí els administradors s’anomenen portadors i tenen la funció d’organitzar i dirigir el ball en el moment de la seva execució. Actualment els portadors són els germans Francesc i Albert Bufí, de can Bufí Xic. El ball consta de tres parts: l’entrada, els ponts o la serp i l’espolsada.

Una pervivència a mida
Les espolsades de Marata i Corró d’Avall han anat evolucionant fins a la situació actual amb moments bons i d’altres de no tant, al llarg de la història, com qualsevol altre ball que tingui aquesta connotació popular. Des del punt de vista merament coreogràfic i musical, en un inici segurament eren iguals o quasi iguals. Encara avui, amb totes les variacions que han tingut en tractar-se de danses vives, tenen unes marcades similituds: una primera part de començament o sortida en què s’hi afegeixen totes les parelles que participen al ball; una segona part en quèés comuna els ponts i les evolucions serpentejant i una tercera part en què, bàsicament, es fa el punt d’espolsar i es canvia cada vegada de parella. La quarta part és igual que la segona i actualment es fa a Marata, però no a Corró, tot i que fa uns anys, sí que es ballava i de manera diferent a la segona part.
És molt important que els pobles de Marata i Corró d’Avall hagin sabut mantenir aquesta tradició, sobretot tenint en compte que permeten participar al ball tothom qui vulgui, i ballar-lo sense cap tipus de preparació, en comparació a altres balls o danses vives que ballen grups o colles amb un nombre concret de dansaires i amb prèvia preparació amb assajos. Probablement, si Marata i Corró d’Avall, fossin poblacions amb més habitants, la pervivència de les seves espolsades hauria estat molt més difícil.
A l’origen de les gitanes

Una imatge del ball de l’Espolsada al Centre cultural de Marata.

Una pel·lícula mostra l’Espolsada de Cardedeu el 1902

A Cardedeu, ben a prop de Marata i Corró d’Avall, antigament també s’havia ballat l’Espolsada, però hi va desaparèixer. Fa més d’un segle, l’any 1902, del jovent més distingit del poble va sorgir la idea de recuperar l’Espolsada, que feia anys que ja no es ballava i, amb aquesta idea van preparar una colla o comparsa de deu parelles i un batlle. Es va ballar per Carnestoltes i l’èxit va ser tan important que se’n va fer una sessió fotogràfica i dies després, el dimarts 18 de febrer a la tarda es va filmar una pel·lícula per part d’un fotògraf de la casa Napoleón de Barcelona. Ara fa deu anys, el 2001, aquesta pel·lícula es va poder recuperar parcialment i és una de les filmacions vallesanes més antigues.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara