Can Domènech, una joia de la Cerdanyola modernista

L’antic casino dels estiuejants és, des de fa dos anys, la seu del Museu d’Art de Cerdanyola

Eva Jove Casabella (text) , Xavier Olivé (fotografies)

Cerdanyola del Vallès està situada en un punt actualment estratègic pel que fa a comunicacions terrestres i empreses dedicades a la recerca. Habitada des del paleolític i amb diferents etapes d’ocupació, té tot un llegat d’època modernista força desconegut, fins i tot, per la majoria dels mateixos cerdanyolencs, on destaca especialment l’antic casino dels estiuejants, Can Domènech, que actualment és la seu del Museu d’Art de Cerdanyola.
La vila va ser escollida com a ciutat d’estiueig a finals del segle xix i aquest fet va comportar que les famílies estiuejants del moment, la majoria benestants, necessitessin construir els seus propis espais d’oci i habitatges. Nombrosos carrers de Cerdanyola van ser reedificats d’acord amb el nou gust de l’època, transformant la fins llavors Cerdanyola rural i coincidint amb una incipient ciutat industrial. Malauradament, avui en dia, molts d’aquells edificis ja no es conserven, han estat substituïts per blocs de pisos actuals, tot i l’existència d’alguns moviments populars en contra de les demolicions d’aquests edificis històrics i de valor arquitectònic i artístic irrecuperable.
Malgrat això, Cerdanyola encara preserva diverses construccions privades modernistes, de gran bellesa i força desconegudes. Un exemple n’és la Torre Vermella, a pocs metres del Museu d’Art Cerdanyola, un edifici adquirit per l’Ajuntament que, de moment, resta tancat a l’espera de poder-se restaurar. Un altre cas és la petita casa familiar, privada, que hi ha situada davant del Museu. Es tracta de la Casa Mongay, propietat originàriament d’Evarist López i reformada per Eduard M. Balcells. Restaurada recentment, era la típica tipologia de construcció d’estiueig de lloguer, usada per famílies més modestes, que no es podien permetre el luxe de construir-se una gran torre i només per a l’estiu. Al tractar-se de torres d’estiueig, no tenen sistema de calefacció. Algunes compten amb llar de foc al menjador, com la Casa dels Arquer, l’actual Galeria d’Art Buïgas.
En l’àmbit públic, un dels edificis que es van construir, va ser el Teatre-casino, situat al carrer de Sant Martí, número 88 i dissenyat per Gaietà Buïgas. Curiosament, l’obra va ser aixecada pocs metres més amunt de l’església de Sant Martí i de la rectoria, situades a la mateixa plaça de l’Ajuntament. La rectoria és una obra feta el 1908 per Eduard M. Balcells (com també el mateix edifici de la Casa de la Vila), d’un modernisme eclèctic, i de peculiar singularitat, que encara es conserva intacte. L’arquitecte del Teatre-casino, que estiuejava a Cerdanyola amb tota la família, va ser cap de l’Exposició Internacional de Catalunya de 1888 i autor d’obres com el monument a Colom de Barcelona o del balneari de Vichy Catalán de Caldes de Malavella. A Cerdanyola, també va reformar el Castell de Sant Marçal. El seu fill, Carles Buïgas, enterrat a Cerdanyola, va ser el reconegut enginyer de les Fonts de Montjuïc.

De casino a laboratori farmacèutic
El Teatre-casino va ser el primer equipament públic de Cerdanyola –aixecat al 1894– i no va estar en funcionament massa anys. Per fortuna, en comptes de caure en l’oblit i passar a ser un edifici en desús i ruïnós, va anar reconvertint-se i transformant-se per tal de poder oferir diferents usos i, així, arribar quasi indemne fins als nostres dies. El primer canvi d’utilitat el va fer ja a principis del segle xx (entre 1905 i 1912) quan va passar a ser casa particular d’estiueig, projectada pel nebot de Gaietà Buïgas i arquitecte de l’Ajuntament, Eduard M. Balcells. La casa, propietat d’Evarist López, es va conèixer amb el nom de “La casa del xinet”, ja que el propietari era un empresari que va fer fortuna a les Filipines i tenia un servent d’origen oriental.
Posteriorment -i coincidint amb la fi d’aquesta població d’estiueig i de punt de trobada d’artistes-, l’any 1961, la casa es renova de nou per esdevenir el laboratori farmacèutic Domènech, nom que encara conserva l’edifici i amb el qual va patir una major metamorfosi.
Finalment, l’any 2009, després d’uns anys de letargia i de tres anys de restauració, l’Ajuntament de Cerdanyola recupera l’edifici, el repensa i reinaugura com a Museu d’Art Contemporani. Un dels primers objectius era recuperar-ne el seu aspecte original i, per fer-ho, calia recuperar els vitralls originals.
L’interior del Museu també amaga més joies: més vitralls, amb motius florals –destaca el de la porta corredissa– i la rajola modernista que encara podem trepitjar o veure a les parets, a mode d’arrambador. Sembla que la majoria dels vitralls secundaris de la casa segueixen esbossos de Balcells i que es podrien haver fabricat al taller de vitrall que tenia el seu germà.
Sent actualment la seu del Museu d’Art de Cerdanyola, l’edifici modernista de Can Domènech suma, així, un equipament més a l’entramat cultural i museístic de la ciutat. Cerdanyola té un bon fons i teixit patrimonial que poc a poc va despertant, es va coneixent i va arrelant en la societat.


MÉS INFORMACIÓ:
- Romero, J. M. i Barrial, O. Guia de la Cerdanyola Modernista i Noucentista. Cerdanyola: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, 2001.
- Romero, J. M. Guia del Museu d’Art de Cerdanyola. Cerdanyola: Museu d’Art de Cerdanyola, sd.
- Romero, J. M. i Barrial, O. Eduard M. Balcells Buïgas : arquitecte de Cerdanyola. Cerdanyola: Ajuntament de Cerdanyola, 2002.
- Vila-Grau, J. i Rodon, F. Els vitrallers de la Barcelona Modernista. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1982.


L'exposició permanent també destaca per obres singulars d'artistes com Ismael Smith, Josep de Togores, Josep Llimona, Manolo Hugué, Lambert Escaler, Marian Burguès, Xavier Nogués, Marià Andreu o Joan Rebull. Una part important d'aquest fons ha arribat al museu gràcies a donacions de particulars. L'equipament està integrat dins la Ruta Europea del Modernisme.
Can Domènech, una joia de la Cerdanyola modernista

Cerdanyola encara preserva diverses construccions privades modernistes, de gran bellesa i força desconegudes.

L’harmonia dels vitralls

Els vitralls de la façana són, segurament, un dels puntals significatius de l’actual Museu d’Art. Les raons són diverses: per les mides, per la quantitat –conformen un tríptic-, per les vicissituds viscudes i, per sobre de tot, per estar considerats el màxim exponent del vitrall modernista català. Adquirits per Evarist López i d’autoria encara anònima (tot i que atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn per Vila-Grau i Rodon), les Dames de Cerdanyola són d’un exquisit i refinat gust, amb un exemple virtuós d’aquesta tècnica, tant emprada en el Modernisme. Les escenes representades són figures femenines en jardins, vestides amb la roba pròpia de l’època, i destaquen els seus complements de flors, bosses i arracades. Les figures es troben envoltades de paisatges bucòlics, creats a base de desenes de bocins de vidres de colors harmònicament combinats.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara