Entre el tèxtil i el mam

El Ball del Rodet i el Ball de la bola DE Sabadell, creats de cap i de nou el 1998, retroben la ciutat amb les danses pròpies de caire tradicional

Tomàs Manyosa Ribatallada (text)

Sabadell té un parell de danses pròpies –el Ball del Rodet i el Ball de la Bola– que, tot i que s’han creat fa pocs anys, han aconseguit fer-se un lloc ben present en el calendari festiu de la ciutat. Per iniciativa de la Colla de Bastoners, l’any 1998 i dins del Despertar de la Festa Major, que es celebra el divendres de la Festa Major, es va crear el Ball del Rodet de Sabadell, amb la finalitat d’iniciar un acte que acabi essent una tradició local. Els seus promotors volen amb aquesta iniciativa que la ciutat balli i es retrobi amb els balls tradicionals. Pretenen que aquesta dansa es converteixi en la dansa de la ciutat i que tothom la conegui i la sàpiga ballar.
El nom d’aquest ball te relació amb el món tèxtil, molt proper a la realitat sabadellenca, i també al lloc on es balla, la Plaça de Sant Roc, que fins fa uns anys, abans de l’última remodelació, tenia la forma de rodet. Disposa d’una melodia nova d’arrel tradicional i popular catalana, creada pel músic sabadellenc Ferran Miquel, i d’una coreografia també inventada per Glòria Junyent i Muntsa Ustrell. Figures molt senzilles, sense complicacions i de fàcil execució com per exemple, picades de mans, canvis de parella, punta i taló, molinets amb la parella, entre d’altres moviments, donen lloc a aquesta dansa. Els darrers anys, la música va a càrrec del Flabiolaires de la Colla de Bastoners de Sabadell.
Des de l’any 2000 es va crear el capgròs del Ball del Rodet. Per la Festa Major, abans de fer el ball, es fa el Concurs del Ball del Rodet. El guanyador és qui és capaç de donar més voltes amb el capgròs posat. L’any 2010 la guanyadora va ser la veïna de dotze anys del barri de Sant Julià, Marta Porqueres, que va aconseguir fer 35 voltes.
Per la seva part, el Ball de la Bola va néixer arran de les conclusions del debat La cultura tradicional i popular a Sabadell al segle xxi, celebrat a la ciutat el 13 de desembre de 1997. Al llarg del debat es va destacar com a tret generalitzat la manca d’un fet singular i popular a Sabadell que li donés personalitat i l’Esbart Sabadell Dansaire va creure adient de posar-se a treballar sobre aquest tema. Per això va formar una comissió per a la creació d’un ball tradicional i popular de festa major i el resultat final en va ser la creació del Ball de la Bola de Sabadell, amb una composició musical per a cobla de Joan Manau i coreografia de Montserrat Capdevila i Tomàs Manyosa.

Partint del Ball dels hereus
El Ball de la Bola es balla des de l’any 1998, el diumenge a la tarda de la Festa Major de Sabadell, a la Plaça Sant Roc. Pren com a punt de partida l'anomenat Ball dels hereus que cita en Marian Burguès al seu llibre Sabadell del meu record i, per altra banda, agafa com a referent un tipus de beguda –la bola, citada per Joan Sallarès i Castells a la seva obra A l’ombra del campanar (1970)– que es bevia per la festa major a finals del segle xix. Era una beguda que consistia a barrejar cervesa i gasosa en una gran sopera, amb un bolado al mig, regat amb rom. D'aquest tipus de beguda agafa el nom el ball i és la protagonista de la tercera part.
Es tracta d’un ball que pot ballar tothom i es caracteritza per tenir diversos elements que faciliten l’intercanvi i la relació entre els balladors, cosa que el converteix en un ball obert, engrescador, participatiu, divertit i, en algun moment, fins i tot competitiu. De les 73 parelles que hi van participar el 2010, la guanyadora va ser la formada per Xavi Coll i Marta de Castro.
El balla tothom qui el vulgui ballar, ja que es poden afegir al ball un nombre indefinit de parelles de qualsevol mena: nois-noies, nois amb nois, noies amb noies... Hi ha una parella de capdansers, anomenada els de la bola, que condueix cada una de les parts de la dansa i que va donant les indicacions pertinents sobre l'evolució del ball. A més a més, hi ha una parella de representants de diferents entitats de Sabadell.
Com tota dansa de tipus tradicional segueix tot un protocol. Primer els de la bola surten de l'Ajuntament per la plaça del Doctor Robert, seguits de la comitiva de parelles guanyadores dels anys anteriors i representants d'entitats, i s'adrecen cap a la plaça de Sant Roc, on els rep l'alcalde. A continuació, la comitiva entra a la plaça, la cobla ja està situada a l'empostissat, l'alcalde posa els medallons als de la bola i els cantiners inicien la preparació de la bola. Finalment, els de la bola enceten el ball.

Com es balla el Ball de la Bola
A la primera part, els de la bola, seguits pels representants de totes les entitats, surten a plaça i obren el ball tot caminant i fent cercavila. Simultàniament s’hi poden afegir totes les parelles espontànies que vulguin. La segona part es subdivideix en dues: El cuc i el canvi de parella. Els capdansers conduiran totes les parelles de la plaça a pas de galop fent un seguit d’evolucions i que s'acabaran fent un cuc. Per fer el canvi de parella, les parelles faran una sèrie de passes saltant a dreta i esquerra, fan voltes agafats per cintura, es fan dos petons i piquen tres vegades de mans fent canvi de parella. Tot això es va repetint diverses vegades.
Finalment, amb música de vals jota, la tercera part comporta una certa competició. Totes les parelles portaran a la mà la safata amb una copa plena de la bola. Es tracta d'anar ballant al ritme del vals jota fins que caigui la copa. Guanya la parella que aguanta fins al final del ball amb la copa dreta i seguint el ritme, cada vegada més esbojarrat, que marca la cobla. Aquesta serà la parella dels de la bola de l’any vinent. L'alcalde canvia els medallons que identifiquen els guanyadors de la bola de cada any i al final del ball es reparteix la bola per a tothom!
Entre el tèxtil i el mam

El Ball del Rodet. Foto: Carme Escriche

El Ball de la Bola. Foto: Jordi González

La bola i el bolado

Que es la beguda de la bola? “A l’estiu, en aplecs i festes majors, com a beguda de qualitat es feia una bola. Les boles es servien en una sopera gran a la qual s’abocava gasosa i cervesa, i al seu centre era posat un gros bolado regat de rom i que l’encenien fins a quedar fos en el líquid.” (segons el llibre A l’ombra del campanar (1970) de Joan Sallarès i Castells)
Que es un bolado? “Sucre a punt de bola fort, esponjant amb glaça feta de clara d’ou i sucre de llustre i un pols de cremor tàrtar. Hom el serveix a peces per a dissoldre amb aigua. És emprat com a refrescant.” (Gran Enciclopèdia Catalana)

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara