Des de finals del segle xviii tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’han anat ballant a la Vila durant els dies de la Festa Major, que durant molts anys s’esqueia el darrer diumenge i dilluns d’agost, quan ja s’havien fet les principals collites de cereals als camps. Després de l’ofici solemne del diumenge de festa major, al qual hi assisteixen les sis parelles que ballen la Dansa acompanyades de les autoritats del poble, des de temps immemorials ballen a la plaça de l’Ajuntament la Dansa de Castellterçol i l’endemà dilluns a partir de les 6 de la tarda es balla el Ball del Ciri i es torna a repetir la Dansa.

Canvi de dates
De totes maneres, en els darrers anys i per acord del ple de l’ajuntament, la festa major s’ha passat a celebrar el quart diumenge d’agost en lloc del darrer diumenge i des de fa un parell d’anys les dues danses es ballen senceres el diumenge i el dilluns. També s’ha abolit el costum de ballar el vals en acabar les danses, el diumenge, amb la participació de les autoritats de la Vila. Avui solament ballen el vals les sis parelles de les danses. Sembla ser que la tradició de ballar un vals en acabar les danses, arrenca des del moment que el ple de l’ajuntament va prendre l’acord per unanimitat des de temps immemorials, d’obsequiar a les parells balladores de les danses d’un vals com a agraïment. Al llarg del segle xx la coreografia del Ball del Ciri i de la Dansa, han mantingut estrictament els mateixos passos i moviments a com es balla avui dia. El que sí que ha anat canviant ha estat la interpretació musical de les danses. Des del segle xix fins al darrer quart del segle xx, l’harmonització de les danses s’havia interpretat amb orquestra cada any segons l’harmonització del mestre Brunet Recasens.
Quan el mestre Joaquim Serra va estiuejar una pila d’anys a Castellterçol, en va fer una harmonització nova per a cobla, tal com correspon a la interpretació de les danses catalanes. Malgrat les diferents opinions que es van manifestar popularment amb l’argument del “sempre ho hem fet així”, a partir dels anys del 1981 cada any s’han ballat les danses amb l’acompanyament de cobla segons l’harmonització del mestre Serra.

Altres harmonitzacions
Tot i això hi ha d’altres harmonitzacions de la Dansa que es toquen a diferents indrets de Catalunya, com el que interpreta la cobla de l’Escala a l’Alt Empordà. L’insigne i prestigiós compositor Frederic Montpou amb la seva Cançó i dansa nº 1, va perpetuar i projectar mundialment aquestes melodies, enriquint-les amb una harmonització subtil i sorprenent.

Repertori d’esbarts
Convé explicar, però, que a finals del segle xix i principis del xx estiuejava al poble la poetessa de Sabadell Agnès Armengol de Badia la qual va compondre unes inspirades lletres, per si un any no hi havia prou pressupost per llogar una orquestra, es poguessin ballar igualment les danses amb una colla de cantaires. És per aquest motiu que avui encara trobem partitures editades ja fa anys amb les corresponents lletres de l’esmentada poetessa, i partitures a quatre veus amb harmonitzacions com la de M. Oltra, per si alguna coral la vol cantar i incloure-la en el seu repertori. Convé recordar també que la Dansa de Castellterçol la ballen molts esbarts de Catalunya que la tenen com a dansa destacada en el seu repertori.
Per altra banda val a dir que el vestuari dels balladors i balladores ha anat canviant al pas dels anys. En les fotografies més antigues hi veiem uns i altres amb el vestuari de mudar segons els usos antics. Més endavant, ja entrat el segle xx, es vestien de carrer amb peces de mudar: les noies amb vestits moderns segons el moment i els homes vestits amb armilla, americana i pantalons roba que, tant uns com les altres solien estrenar el dia de la Festa Major.

Faldilla sobre el genoll
Cap a mitjans dels seixanta del segle passat es va imposar arreu la moda de la minifaldilla i, és clar, aquells anys les noies van ballar amb vestits amb faldilla sobre el genoll, fet que va sorprendre molta gent. Llavors es va pensar en encarregar a la senyora Enriqueta Capellades directora de l’Esbart local Rosa d’Abril, que es confeccionessin uns vestits nous que servirien per a les parelles de cada any. Això resoldria el problema de la moda que canvia sovint i per altra banda alleugeriria la despesa monetària que cada any havien de fer els balladors i així es va resoldre el problema durant una pila d’anys.
Ara fa uns sis anys, però, que el Consell municipal de la Dansa i Ball del Ciri va encarregar un vestuari nou segons la moda noucentista, que és el que es posen les balladores i balladors en els darrers anys els dos dies de la festa major per interpretar les danses, a les quals donen més vistositat i elegància.