Una de casamenteres

Granollers manté viu al carrer el Ball de Donzelles, del segle XVI, per Carnaval i la Festa Major, i la Quadrilla, del XVIII, com a espectacle escènic

Conxita Armengol (text) , Esbart Dansaire de Granollers (fotografies)

El Ball de Donzelles de Granollers arrenca d’una antiga tradició de la Confraria de la Immaculada Concepció, al segle xvi, que es dedicava a recollir diners per ajudar les noies amb poc recursos que s’havien de casar. La seva festa es celebrava el 8 de desembre, dia que donaven la dot a les noies. Més endavant, sense que se’n sàpiga exactament la raó, la festa va passar al dimarts de Carnaval. Alguns escrits en revistes de l’època diuen que el ball era molt animat i creien que anava millor en l’entorn de la festa de carnaval. I s’afegien a la tradició de ballar per carnaval a la comarca, tot i que en aquest cas no feien Balls de Gitanes, sinó una dansa pròpia i única de Granollers.
Ja celebrant la festa al febrer, es feia una cercavila pels carrers de la ciutat per acabar ballant a la plaça de la Porxada. A la cercavila, hi anaven al davant les parelles que s’havien de casar durant l’any. Cada parella anava unida per una cinta blanca. Al darrere hi anaven les parelles que s’havien casat l’any anterior, unides per cintes de colors. Després seguien les autoritats i la banda que anava tocant tot el camí.
El recorregut era pels carrers de l’antiga muralla que voltava la ciutat. En arribar a la plaça de l’Oli, exercint l’antic dret de pas pels porxos ja desapareguts, es passava per dins d’una botiga, entrant per una porta i sortint per l’altra, i els donaven confits.
En arribar a la Porxada ballaven el ball, que tenia diverses parts. La coreografia i algunes músiques s’han perdut.
Amb el temps, la festa va anar perdent força i només hi participaven nens i nenes que anaven saltant seguint la música. Cap als anys quaranta, als fills dels socis del Casino, se’ls convidava a anar al pati de l’entitat, on se’ls donava pa de pessic i una joguina. Això es va anar repetint durant anys, no només als fills del socis sinó a tots els nens i nenes que ballaven. Va arribar un moment en què només s’anava al Casino. Actualment, al pati del Casino, es continua fent una festa infantil, anomenada Ball de Donzelles, el diumenge de Carnaval, on es dóna a les criatures pa de pessic i una joguineta, mentre un grup d’animació actua.
Cap als anys setanta del segle passat, el músic granollerí Josep Maria Ruera, va recollir algunes de les músiques del Ball i les va refer, afegint-hi l’entrada A la festa, que s’ha convertit en part de la dansa. Es va gravar un disc i amb aquesta música el mestre Josep Sala, de l’Esbart Dansaire de Granollers, va crear una coreografia que és la que actualment es balla.
Durant molts anys, el Ball de Donzelles només era ballat pels dansaires de l’Esbart però, dels anys noranta ençà, amb l’esperit de tornar el ball al poble i en el marc de la Festa Major de Granollers –en què els actes són sempre molt participatius– es fan dos tallers per ensenyar-lo a tothom qui s’hi apunta i el diumenge de Festa Major es balla a la plaça de la Porxada.

Coincidències entre dues danses
Granollers manté encara viva una altra dansa pròpia: la Quadrilla, que té algunes coincidències amb el Ball de Donzelles. També s’havia fet per carnaval. Era una dansa de lluïment. Consta de dues parts ben diferenciades. En la primera, amb estructura de contrapàs, els dansaires ballen agafats en filera. En la segona, fan rotllanes i cadenes per acabar, altra vegada amb la primera figura de filera. L’Esbart Dansaire de Granollers sempre l’ha ballat presentant-lo com un espectacle escènic, però no de manera popular a les places.
Una altra relació curiosa entre la Quadrilla de Granollers i El Ball de Donzelles és una coincidència en les músiques. Després d’estudiar-ho, tot fa pensar que el fet es deu a què quan el mestre Ruera va intentar recuperar les músiques del Ball de Donzelles, no les va acabar de trobar totes, i va fer una versió de la Quadrilla al segon ballet del Ball de Donzelles, amb un aire més alegre, d’acord amb el tarannà de la dansa. També hi ha algunes similituds en la coreografia, com les cadenes.
Des de l’Esbart Dansaire de Granollers ens sentim molt orgullosos de mantenir aquestes dues danses pròpies de la nostra ciutat i d’haver-ne retornat almenys una a tots els ciutadans que la volen aprendre.
Una de casamenteres

La Quadrilla de Granollers és una dansa de lluïment i té algunes coincidències amb el Ball de Donzelles.

A la foto de dalt, una instantània del Ball de Donzelles a la plaça de la Porxada de Granollers.

I altres coses de gent poc neta

Una curiositat de la festa era El Ball de Brutes, que de fet no era pròpiament un ball, sinó una colla de nois, disfressats i emmascarats, que perseguien i embrutaven les noies que passaven pel carrer. Com més volien fugir, més les perseguien i més les embrutaven.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara