Transvestisme carnavalesc

Mollet del Vallès ha recuperat des del 2004 l’antic Ball del Barraló una peça clau per donar la benvinguda al rei Carnestoltes

Joan Vallbona (text) , Jordi Gómez (fotografies)

L’època de Carnestoltes esdevé el temps de la transgressió, el moment en què l’individu o el col·lectiu poden capgirar l’ordre establert, alliberar-se del rigor de la resta de l’any, perquè tot els és permès. Es tracta d’un temps en què no fa vergonya deixar-se anar perquè tothom ho sol fer.
El Carnaval, una de les tradicions ciutadanes més arrelades, és una valuosa font d’informació per al coneixement de la societat d’una època. La màgia d’aquesta festa consisteix a burlar-se, fins i tot, del personatge més respectable del món. Resulta indiscutible que el Ball del Barraló era popular, estrafolari, sense pretensions esteticistes. S’hi manifestava la liberalitat barroera de la gent, en el més ampli sentit de la paraula, una gent desacomplexada i sense por.
L’any 2004 l’Esbart Dansaire de Mollet va recuperar l’antic Ball del Barraló per celebrar l’arribada del Carnestoltes amb una coreografia feta per qui subscriu, que dirigia l’Esbart. Inicialment es ballava al so de diverses músiques festives variables –com ara instrumentacions del pop rock de la D’harma- i ja fa uns anys que es balla amb una mateixa música composada per Josep Maria Aparicio i que interpreten membres de l’Escola Municipal de Música.
De l’antic Ball del Barraló només se’n sabia que es ballava el dimarts de Carnaval al Tabaran, l’antic Teatre i Sala de festes local, i que era un ball llicenciós, en què els homes es vestien de dones i les dones d’homes. Els més grans de Mollet recorden el Ball del Barraló com un sarau carnavalesc molt lleuger de moral, amb nois que ensenyaven cuixa i pitrera sota un llampant mantó de Manila i on tothom bevia del Barraló fins a quedar exhaust. Un Carnaval al qual cap dels entrevistats hi va assistir mai. Curiós: no hi assistia ningú, però era ple com un ou.
Amb aquestes mateixes premisses és com avui a Mollet es dóna la benvinguda al Senyor Carnestoltes, el rei de la poca-solta, ballant aquest divertiment coreogràfic que engega la disbauxa i en el qual participa tothom amb un barret al cap.
Transvestisme carnavalesc

Barraló, ball de disfresses de caràcter llicenciós

El Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, de Francesc Pujol i Joan Amades, editat el 1936, dins del primer volum del Cançoner popular de Catalunya, defineix el Barraló com un “ball de disfresses de caràcter llicenciós”. I ho explica així: “Al mig de la sala de ball i sota l’aranya o salamó que la il·luminava, posaven un barraló de vi. Tots els assistents podien anar a beure lliurement del vi contingut en el barraló; quan el líquid era exhaurit, s’apagava tota la lluminària i quedava el local enterament a les fosques; aleshores regnava la llibertat més desfermada”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara