Les joies de Vallparadís de Terrassa

De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.

Joan Manel Oller (text) , Josep Prims (fotografies)

A Terrassa se l'ha conegut durant molt de temps com la Ciutat del Fum. I és que més d'una trentena de xemeneies s'aixecaven sobre els carrers del segle xix i de principis del xx. Però la cocapital del Vallès Occidental és molt més que un sky-line industrial. És pura història. I si es desitja, concentrada en pocs centenars de metres quadrats. Des de fa un milió d'anys, Vallparadís acull al seu interior diverses formes de vida i cultura humana: els jaciments fòssils de Cal Guardiola, els ibers, els romans, l'edat mitjana, la revolució industrial, la Terrassa de les grans transformacions del segle xx. . . Tanta munió de bellesa i cultura va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Bé d'Interès Cultural per part del Govern de l'Estat.
Tot se situa a l'entorn de Vallparadís, un antic torrent, l'antiga llera de la Riera de Les Arenes, avui reconvertida en pulmó verd de la ciutat. En aquest petit espai trobem el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, el Castell Cartoixa de Vallparadís, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, la Casa Baumann i, si volem, l'antiga fàbrica Guardiola i les seves voltes catalanes que va dissenyar l'arquitecte Lluís Muncunill. Tot està a tocar en un lloc privilegiat. No és exagerat parlar de la joia de la corona del patrimoni cultural egarenc, i del natural.
Des de l'estació de Renfe només hi ha cinc minuts fins a les Esglésies. Des de la dels Ferrocarrils dels Catalans, una estoneta més, un quart llarg però creuant tot el nucli antic fet illa de vianants, la catedral, l'Ajuntament i els carrers més típics. Si s'opta pel cotxe, a prop de les Esglésies hi ha aparcament gratuït. I pels carrers de tot el triangle màgic es pot intentar cercar un forat. Si no, a cent metres de la Casa Baumann hi ha un estacionament soterrani de pagament. Si es té temps suficient, es pot aprofitar per entrar al claustre de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, que es va començar a construir el 1609 prop del torrent de Vallparadís i es va inaugurar l'any 1612.

Des de l’època ibèrica a l’actualitat
El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere és el resultat d’un seguit de transformacions i construccions arquitectòniques al llarg del temps, des d’època ibèrica fins a l’actualitat. Del Conjunt, destaca l’arquitectura medieval de les tres esglésies que l’integren: la de Sant Pere, la de Sant Miquel i la de Santa Maria. També són de caràcter excepcional els testimonis conservats dels edificis del bisbat visigòtic d’Ègara (basíliques, baptisteris…), les pintures murals altmedievals i romàniques i els retaules gòtics. I per deixar enrere el conjunt, res millor que creuar el torrent per la part de dalt, per la passarel·la penjant que porta al vessant est, on hi ha el castell i el Museu Tèxtil. El pont, de disseny, manté una perfecta simbiosi amb l'entorn natural. No cal ser gaire agosarat per romandre una estona a sobre i sentir el petit balanceig de l'estructura. És prou segura, no cal patir. Potser, abans, paga la pena una petita aturada a la plaça del Rector Homs, punt d'entrada a les Esglésies. Per qui vulgui descobrir una mica més de la història de Terrassa es pot arribar fins el pont que comunica amb el centre de la vila. Això sí, només és del segle xvii. El Castell Cartoixa de Vallparadís és un edifici original del segle xii que es converteix en cartoixa en els segles xiv-xv. Va ser restaurat als anys cinquanta i des del 1959 ha tingut usos museístics.

El Museu Tèxtil
El Museu Tèxtil conserva més de 20.000 objectes representatius de la història tèxtil d’arreu del món, des del segle i fins avui: teixits de l’àrea mediterrània, preindustrials (andalusins, gòtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (s. xix i xx i mostraris d’indústries tèxtils, principalment del Vallès i de Catalunya); teixits de Xina, Índia i de l’Amèrica precolombina; estampats, brodats, indumentària (s. xviii al xx), paraments litúrgics (s. xvi al xx) i complements (s. xvii al xx). Disposa també d’un fons notable de dissenys originals del segle xx i de postes en carta per a teler jacquard. Cal esmentar especialment el patrimoni Modernista, una col·lecció única que reu-neix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del 1900.
La Casa Baumann és una magnífica residència familiar de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, construïda per ell mateix l'any 1916. D'aquest edifici de planta rectangular, en destaquen esgrafiats de la façana, la teulada i els detalls decoratius de ceràmica. Adquirida el 1963 per l'Ajuntament de Terrassa, actualment acull el Consell Municipal del Districte I. I un apunt més: el 27 de març de 2011 s'ha inaugurat la darrera ampliació del Parc de Vallparadís, una àrea de gairebé 80.000 m2 que representa la culminació del major parc urbà de Terrassa i un dels més grans de Catalunya. Si més no, el més llarg. Al llarg del seu recorregut hi ha mil i una fonts, i unes quantes escultures d'artistes de reconegut prestigi.
Les joies de Vallparadís de Terrassa

El castell Cartoixa de Vallparadís.

L’església de Santa Maria, dins del magnífic conjunt manumental de les esglésies de Sant Pere d’Ègara.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara