Un passeig solemne i senyorívol

El Ball de Plaça de Caldes de Montbui aplega cada any per Sant Antoni Abat centenars de persones de totes les edats, que l’assagen la mateixa setmana

Vicenta Pallarès (text)

El Ball de Plaça és la dansa popular que es balla cada any a Caldes de Montbui per la festa de Sant Antoni Abat i en la qual actualment participen al voltant de cent vuitanta parelles, és a dir, prop de quatre-centes persones. Els seus orígens, segons Joan Amades, es troben en la celebració festiva del dia de l’Aplec del Remei, que es celebrava el segon diumenge d’octubre a la mateixa plaça. Per a l’ocasió es ballava una dansa cerimoniosa, breu i severa, anomenada l’Entrada de Ball de Caldes, que constituïa el preludi d’un repertori posterior de danses tradicionals que completaven la festa.
Posteriorment, la importància que va adquirir la festa dels traginers i pagesos el dia de Sant Antoni Abat a Caldes -la primera referència escrita que es conserva és un breu relat de Climent Cuspinera de 1873- va fer que s’hi incorporés com un dels elements festius més populars. Aleshores, l’Entrada de Ball era ballada per sis parelles que escollien les pavordeses de l’altar de Sant Antoni de l’església parroquial. Acostumaven a ser sis parelles, solteres o casades. Del ball senyorívol i del vestuari original d’antuvi encara se’n conserven el barret i la mantellina com a elements imprescindibles per ballar la dansa. A començaments del segle xx el Ball de plaça era ballat pels portabanderes i algunes parelles que s’hi afegien. Posteriorment, la dansa es va adaptar a un ball més senzill i menys cerimoniós, canviant-ne fins i tot el seu nom fins a arribar al conegut Ball de Plaça actual.
Cap a la meitat del segle xx van afegir-s’hi persones de diferents edats que volien ballar el ball de plaça i es feien dues colles: una de petits i la dels portabanderes. És a la dècada dels vuitanta i noranta quan s’arriben a fer sis i set colles assolint les 240 i 250 parelles.

Composició de la dansa, el tira-li, tira-li
La tècnica de la dansa original es desenvolupa en la distribució circular de sis parelles que passegen solemnement al voltant de la plaça durant la primera part de la melodia. Després s’encaren, es deixen de les mans per iniciar un moviment de ziga-zaga, les noies comencen paonant cap endins i els nois cap enfora obrint i tancant els braços, mentre els peus marquen passets i saltirons puntejats al compàs de la música. La dansa acaba amb un rístol i es continua amb una rodona per fer un punteig més saltat i puntejat que el primer, anomenat el tira-li tira-li, que és la forma musical més reconeguda de la dansa actual.
De la Catalunya vella només Caldes de Montbui conserva i utilitza encara la música pròpia de la dansa de Sant Antoni. La instrumentació que es coneix com la més antiga és la de Joaquim Serra, de la qual no se’n sap la data original. Antigament es ballava amb música en viu de mans dels Trobadors, un conjunt de músics de Caldes. Després la van tocar d’altres orquestres fins que es va arribar a les sis colles i es va fer inviable fer-la en música en directe. Aleshores, la Facultat de Sant Antoni es va procurar una nova instrumentació i l’enregistrament de la música de l’actual dansa de Sant Antoni. Aquest fet li va permetre utilitzar-la tantes vegades seguides com fos necessari amb el nombre de tira-li tira-lis adequat al grup de dansaires de cada colla. Així doncs, per a una colla de 24 parelles es posa una cinta de dotze tira-li tira-lis, que dóna per fer tota una volta en la qual els nois van saltant una parella.

La colla dels casats, la darrera colla
El Ball de Plaça es balla cada any a la festa de Sant Antoni Abat a la tarda a la plaça del Lleó. Val a dir, però, que en tota la història més recent només els anys 1982, 1988 i 1992 va ser impossible ballar-la en aquest espai tradicional a causa de la pluja. En aquests casos la ballada de la dansa es va traslladar al pavelló esportiu.
A partir de l’any 1975, després de totes les colles se’n fa una més, que es diu la de casats. En aquesta hi poden ballar homes i dones casades, fent parella amb balladors i balladores de la colla dels portabanderes.
Per ballar la dansa de Sant Antoni cal apuntar-se el dilluns de la setmana que es celebra la festa i anar a assajar cada vespre a partir del dimarts fins al dissabte, a l’hora que pertoca a cada colla. Tothom hi és convidat a participar-hi, des dels dos anys fins que es vulgui. Les colles es formen per edats i es col·loquen per l’alçada dels nens i nois. Des dels anys cinquanta diferents persones de Caldes, de forma voluntària, ensenyen a ballar la dansa. Els primers voluntaris que es recorden són Jaume Serra, seguit de Pere Tura, M. Àngels Serra, Joan Solé i Imma Serra. Actualment, les responsables en són Vicenta Pallarès, M. Carmen Laglera, M. Alba Ambròs, Núria Marès i Mònica Ambròs.
Un passeig solemne i senyorívol

La colla dels petits ballant el tira-li, tira-li. Foto: Úbeda Molló, fotògrafs

Els portabanderes del 2011, ballant la dansa. Foto: Anicet Canals

La Facultat de Sant Antoni, vetllant els moviments originaris

L’any 1976, la Facultat de Sant Antoni, amb la voluntat de preservar els moviments originaris de la dansa, en va cercar la documentació suficient i va encarregar a sis parelles que, rememorant la tècnica i la indumentària del ball l’Entrada de Caldes, exhibissin la tradicional ballada just abans de la colla dels portabanderes. La resta de colles ballen una versió de la dansa més simplificada, arrelada a la versió popular, que fa diferent la primera part de la melodia. La resta de la dansa es balla sempre igual.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara