La papallona dels cards, d'Àfrica al Vallès, anar i tornar

Les larves del lepidòpter s’alimenten de malves i diferents menes de cards molt presents a la flora ruderal del Vallès

Constantí Stefanescu (text)

La papallona dels cards (Cynthia cardui) és una papallona diürna relativament gran i bonica de la família dels nimfàlids, on potser trobem les espècies de papallones més espectaculars de la nostra fauna. Alguns anys pot arribar a ser molt abundant durant la primavera a causa d’un fenomen força desconegut del gran públic: el seu comportament migratori.
La papallona dels cards té una de les distribucions més grans al món i la trobem a tots els continents menys a Sud-amèrica i a l'Antàrtida. Això és possible no només gràcies a les seves migracions sinó també perquè la seva larva té la capacitat d'alimentar-se d’una diversitat excepcional de plantes diferents. A Catalunya s'ha confirmat que s'alimenten de més de vint espècies de plantes. En tot cas, les preferides són les malves i diferents menes de cards, molt presents en la flora ruderal dels camps del Vallès, per la qual cosa és ben present entre nosaltres cada primavera.
Cada any aquesta papallona colonitza el nostre país procedent del nord d'Àfrica en un episodi de migració que la durà fins al nord d'Europa i, de tornada a terres africanes. Les primeres vingudes a Catalunya tenen lloc normalment al mes d’abril. Els exemplars arriben després d’un llarg viatge de prop de 1.000 km, procedents la gran majoria, de l’Anti Atlas, al Marroc. Aquest viatge comporta travessar la mar Mediterrània, com es comprova cada any amb l’arribada sobtada a les illes Balears i nombroses observacions fetes des de vaixells. Les dades del seguiment anual arreu de Catalunya i les Balears indiquen que les migracions coincideixen normalment amb la presència de vents favorables a gran alçada, generats per depressions atlàntiques i depressions situades al sud de la península Ibèrica. Encara que no se sap del cert a quina alçada es mouen, dades obtingudes amb radar apunten a què el gruix del moviment tindria lloc a uns centenars de metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta ajuda externa, el viatge migratori pot fer-se en un temps relativament curt, en alguns casos no superior a 1-2 dies.
La intensitat de les migracions varia segons els anys, i es relaciona amb l’èxit reproductiu que assoleixen les poblacions del nord d’Àfrica a finals de l’hivern. L’any 2009 va ser extraordinari en aquest sentit: l’anormal pluviometria que hi va haver al Magrib durant els mesos d’hivern va donar lloc a un creixement excepcional de les plantes de què s’alimenten les larves de la papallona, i les poblacions se’n van aprofitar i van créixer exponencialment. Una expedició al Marroc a finals de març ens va permetre localitzar diverses zones d’emergència massiva a la vall del Souss, prop d’Agadir, tot just una setmana abans que arribessin els primers migradors a Catalunya.

Milions de papallones
La colonització de la papallona dels card a casa nostra coincideix amb el moment de màxim creixement de les plantes que han de servir d’aliment a les larves. Així, doncs, els migradors inicien tan bon punt arriben aquí un període reproductiu molt intens, que donarà lloc a una nova generació de papallones a finals de maig i començaments de juny. L’any 2009 l’emergència de les poblacions locals va coincidir, a més, amb una nova arribada migratòria des del continent africà, molt possiblement originada a les muntanyes del nord del Marroc, d’Algèria i Tunísia. Els dies 29, 30 i 31 de maig i 1 de juny, literalment, milions de papallones van travessar l’oest d’Europa procedents tant del nord d’Àfrica com de la península Ibèrica i van colonitzar les illes Britàniques i fins i tot els països nòrdics, en un dels fenòmens naturals més espectaculars dels darrers anys. La premsa europea se’n va fer ressò i molts ciutadans hi van col·laborar agafant dades que després han permès reconstruir el procés migratori.
Al centre i nord d’Europa es va iniciar un nou procés reproductiu, aquest cop de les papallones originades a l’àrea mediterrània. La nova generació va emergir durant les primeres setmanes d’agost, però en poc temps va desaparèixer a mesura que les papallones iniciaven un viatge de retorn al continent africà. Aquesta migració de retorn resta encara prou desconeguda: alguns exemplars es desplacen distàncies més curtes i colonitzen altre cop l’àrea mediterrània, però el gruix de la població desapareix sense detectar-se al sud d’Europa i aparentment es desplaça per reproduir-se fins l’extensa zona del Sahel, més enllà del Sàhara. Allà s’iniciaria un nou cicle reproductiu, que donaria lloc a una nova generació a finals d’octubre i novembre. Aquesta generació, un cop més, es desplaçaria fins les zones més favorables per criar, ja que el Sahel es converteix en una zona extremament àrida a partir del mes de novembre. Tot sembla indicar que les zones favorables a partir del novembre són les situades al sud del Marroc i a les illes Canàries. En aquesta extensa regió és on l’espècie es localitza durant els mesos pròpiament d’hivern, completant possiblement un parell de generacions.
Aquest cicle extremament complex permet que aquesta papallona visqui de forma permanentment itinerant, explotant els recursos que en cada moment de l’any es troben de manera òptima en una regió determinada. Així mateix, aquesta estratègia permet que les poblacions fugin del fred de l’hivern i de la sequera de l’estiu en els moments crítics, reproduint-se de manera ininterrompuda al llarg de tot l’any. En el seu conjunt, les poblacions que es van succeint s’arriben a desplaçar en un sol any una distància superior als 6.000 km, amb la qual cosa la papallona dels cards aconsegueix establir un veritable rècord pel que fa a capacitat migratòria (superant, fins i tot, la mítica papallona monarca, Danaus plexippus, del continent nord-americà).
La papallona dels cards, d'Àfrica al Vallès, anar i tornar

Exemplar de papallona dels cards acabat d’emergir a la Vall del Souss, el Marroc, i a punt d’iniciar la migració que el durà a les nostres latituds. Expedició del Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF de la UAB. Foto: Rebeca Izquierdo

La papallona dels cards (Cynthia cardui) es pot observar als nostres parcs i jardins a la recerca del nèctar de les flors. Foto: Toni Arrizabalaga

El Butterfly Monitoring Scheme

L'any 1994 neix el projecte CBMS (Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya) amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. La seva filosofia i metodologia coincideixen plenament amb les del més conegut BMS britànic, d'on va agafar el nom. Inicialment la xarxa comptava amb 11 estacions, però avui supera el centenar i és un dels programes de seguiment de la biodiversitat més important al nostre país. El treball de seguiment el fan més d'un centenar de voluntaris amb el suport d'institucions com els parcs naturals de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i associacions i fundacions.
Gràcies a aquesta extensa xarxa podem conèixer amb precisió fenòmens com les migracions de la papallona dels cards o els efectes dels canvis en els usos del sol i del canvi climàtic sobre els ecosistemes.
L'any 2009 la papallona dels cards va assolir el nombre més alt als comptatges de la història del CBMS: amb 16.000 individus va ser la papallona més abundant a Catalunya; aquesta xifra contrasta amb els només 400 individus que s’havien registrat l’any anterior.
Podeu obtenir més informació sobre el projecte de seguiment de les papallones catalanes a www.museugranollersciencies.org/cbms/

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara